Tossa

AK000006 Segona pasqua a Tossa, un poble preciós i tranquil que em porta moltissims records. De fet gairebé tots els estius mentre estudiava els vaig fer al Bahia, un restaurant del poble. D’això ja fa molts anys i penso que és una llàstima que només he tornat a anar pels traspassos de l’Agustí i la Camila.

   El pas pel restaurant em va ensenyar l’esforç del treball, la duresa d’algunes profesions i, sobre tot, compartir i disfrutar amb gent molt diferent a mi. Va ser un temps que recordo amb molta nostàlgia, tot i que quan era allí el temps semblava no còrrer.

    I aquests dies…he aprofitat per fer una tiradeta per la carretera de Sant Feliu, la mítica carretera de las 365 corbes. La carretera, a més d’estar plena de revolts és un contínuu de pujades i baixades. Volia tirar fins als 14 Km., però veient que el temps se’m tirava a sobre he acabat per matar-ho als dotze. Pel camí només m’he trobat una quans cotxes i m’he creuat amb uns quants corredors. El sol començava a pujar i feia força calor. Aquest cop he estat previsor i m’he endut una ampolla d’aigua i prou bé que m’ha anat.

   Realment la carretera és brutal per còrrer (la mitja de Tossa va anar per aquí, i durant el trajecte m’he anat trobant les marques de pas per la carretera); quan vas al costat del bosc l’olor dels arbres i les plantes transmeten molt bones sensacions i els sorolls d’ocells i animalons animen el passeig.

   Un cop passat el càmping i la urbanització de Cala Giverola, quan el GPS em marca el Km. 6 decideixo girar cua. Ara em toca discòrrer pel costat del mar i les vistes son magnífiques. Estic desfent tot el que havia fet i ja penso en la pujadeta que m’espera abans d’enfilar la baixada cap al poble. La veritat es que es fa dureta i a sobre s’hi afegeix el sol, que tot i ser aviat, ja pica amb força. Una tirada com aquesta, sense masses agobis, em fa pensar que l’objectiu de la mitja després de l’estiu és possible.

Així que arribo al final de la pujada i veig el poble sota meu, no em puc resistir a parar al mirador i fer una foto: aquesta platja amb el castell al fons és imponent.

Finalment enfilo la baixada i arrbo a l’hotel. Una mica més dels dotze inicialment previstos i segons el GPS a menys de 6:00 per minut. De tot això el més important és que ho he portat prou bé i, com he dit abans, m’anima a entrenar aquest estiu per plantejat la mitja de la mediterrània.

Ara per ara, no obstant, l’objectiu primer és la Cursa del Corte Inglés la setmana vinent.

Hagas lo que hagas, ámalo. Como hiciste conla cabina del cine Paradiso. Cinema Paradiso.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: