Almeda 10k

Es per estar més que content ¡¡¡ 52′ 32”. Quan passava per la linea d’arribada estava convençut d’haver fet la meva marca però no ha estat així…per 10 segons ¡¡¡. El millor crono segueix sent el de Roses, però la cursa d’avui és un cop moral. Tot i que he anat forçat moltes estones, amb una mica més de cap no està tant lluny baixar dels 50′.

El dia s’ha aixecat molt calurós (fins i tot un guàrdia urbà m’ha dit que les passariem canutes mentre escalfava) i això també s’ha de tenir en compte.

 Avui d’entrada amb l’escalfament el dolor angonal era mínim; em trobava força bé i això em donava ànims. A més, la cursa tenia llebres i ha estat molt curiós. Al donar la sortida m’he trobat el globus de 50′ davant meu i, lògicament m’hi he enganxat amb l’esperança de no perdre’l durant tota la cursa. Pel cap em passava el fet de que si sortia molt fort ho acabria pagant més tard; el meu rodatge encara no és suficient i a les segones parts encara em toca rebre fort.

 El primer kilòmetre per sota dels cinc minuts i amb molt bones sensacions. La situació s’ha repetit als kilòmetres 2 i 3. Hem passat per davant el camp dels pericos per la part que no es veu quan vas per la carretera. Feia un sol de nassos, però jo seguia el globus com si res. Un cop passat el Km. 4 el globus h marxat una mica. No em semblava preocupant, però era conscient de que el meu ritme baixava. Ha marxat prop d’uns cinquanta o cent metres, tot i que la distància s’ha mantingut constant durant molt de temps.

A l’avituallament, als 5 Km. ha marxat una mica més (al refrescar-me he perdut una mica de ritme i el globus s’ha escapat). Els esforços per acostar-me han estat banals i aquí ha estat el via crucis d’aquesta cursa. Del 6 al 8 les cames semblaven bloquejades i no hi havia manera de pujar el ritme. El globus estava lluny, però també és cert que el de 55′ ni es veia per darrera. Aixó m’indicava que estava en la línea dels meus temps de fa uns mesos i, sense saber com, he tret forces encara no se ben bé d’on i he anat pujant el rtime, per acabar fent uns esprintada a la recta final. estava convençut d’haver millorat el temps, però ja he vist que aquest deu segons m’han fet la murga.  Com he dit, ja és per estar content.

Aquí a Cornellà ens han donat una samarreta taronja, i dic “ens han donat” perquè els nanos s’han emportat samarreta i medalla de record.

El recorregut ha estat super plà i per això per internet es comentava que era una bona cursa per fer temps. A mi m’ha servit per retrobar-me amb les bones sensacions: El dolor està molt disminuït i no és impossible baixar dels 50′. Caldrà dosificar l’esforç i modular el mal rotllo dels kilòmetres 6 a 9, que en comptes de servir per parar-me em permetin mantenir el ritme i no perdre el temps que finalment és el que no em permet arribar als famosos 50′.

Si no hi ha novetats, la propera cursa serà a Malgrat, a inicis del mes d’Agost. Podria anar a Andorra, però hauria de preparar molta logística. Ja veurem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: