Behòbia-Sant Sebastià

No les tenia totes, però ha estat una cursa impressionant.

De bon començament aigua sense parar i tren cap a Behòbia. Ambient de festa i música “a tope” a la sortida. Quan ens avisen per començar a tirar per megafonia sonen els Bongo Botrako. Anem bé.

Tot, tot el camí ple de gent..Aupa¡¡ Aupa¡¡ Corres sense adonar-te’n i els kilòmetres volen. Zona de tobogans i baixada cap al port de Lezo. Silenci impressionant de respecte…les famílies de presos. Només se senten les petjades a terra i la respiració dels corredors. Una estona de pla per Pasaia i el proper repte, la pujada del segon port Mirakruz.

Vaig a 170 pulsacions, el meu cos no hauria d’aguantar-ho però ni el cap ni les cames tenen ganes de parar. Només sents els crits d’Aupa¡¡¡ Aupa ¡¡¡ i tot ple de gent sota les paraigües..et fan volar. Un cop al cim, el cap ja sap que et queda la baixada fins a Sant Sebastià. Això està fet.

I l’arribada…l’arribada amb Rolling Stones ¡¡¡

Corrent per l’Alameda de Sant Sebastià al ritme de “I can’t get no (Satisfaction)”…colofón final a un gran cap de setmana.

 

 

A sobre, fet en menys de dues hores…

http://youtu.be/6tFvu0Hzp1I

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: