Via Verda (2)

M’h20140622_093841e arribat un altre cop a la via verda, amb pedalejada fins a Cassà. El trajecte segueix planer i agradable i no presenta cap dificultat tècnica. El dia acompanyava però és cert que a l’estiu és molt aconsellable sortir ben aviat. Si enganxes l’estona de calor ja cal que portis bidons d’aigua.

Foto de l’estació de Cassà. Ja en queden menys per arribar fins a Girona. Només és questió d’aixecar-se més aviat ¡¡¡.

Hàbits saludables

Renoi amb els publicistes de Coca-Cola. N’hi ha per treure’s el barret. Com han aconseguit associar hàbits saludables amb el consum d’una beguda que no ho és tant…

Hemeroteca. 1996

CIE19960622-006-page-001CIE19960622-007-page-001Article del suplement de La Vanguardia dedicat a la salut laboral, de juny de 1996, tot just als quatre mesos de l’entrada en vigor de la Llei de Prevenció.

Definicions someres i descripcions que encara estan vigents avui en dia i alguns noms insignes de la prevenció de l’època. Alguns encara ara són a primera línia de foc.

Un retall curiós de quan encara em trobava en bolquers en temes de salut laboral. Tot just acabava de fer l’especialitat.

Per la xarxa…ergonomia i us de tablets

Salud-medicina-dolor_de_espalda-tecnologia_ECMIMA20130909_0121_44Infografia trobada per la xarxa sobre les postures que adoptem quan utilitzem equips portàtils (tablets, smart-phones, portàtils, etc.). Senzilla i aclaridora, potser val la pena fer-la arribar als joves (i no tant joves) que passen estones d’estudi i esbarjo davant aquests aparells.

A totes aquestes, falten postures de contorsionista com poden ser estirats al llit “ben bé no se de quina manera” , penjant entre la cadira i qualsevol altre mobiliari domèstic o rellegint el correu electrònic o els “Whats” a la tassa del lavabo, que tot i el seus dissenys actuals, no estava pensant per aquestes tasques.

Puc donar fe d’aquestes darreres “incòmodes” posicions  😉

Pujada a la Mola

DSC_0776Matí d’excursió per fer la pujada a La Mola. Ben aviat enfilem la carretera cap a Matadepera. Deixem al cotxe a l’aparcament del Parc i comencem a pujar pel Camí del Monjos. Al poc de l’inici és troba el camí més fotut, amb un cert desnivell, però l’hora del matí i els pins ens faciliten l’ascensió. Ben aviat el camí es “tranquil·litza” i comença el camí empedrat que, amb major o menor presència ja no abandonem fins al cim. En gairebé una hora hem fet l’ascens, amb un camí encara no gairé transitat. Res a veure amb el que hem trobat al baixar.

Un cop al cim, esmorzar, descoberta, fotos i tornem cap al cotxe. Torçada de turmell imprevista a la baixada sense més transcendència; hem acabat tots bé, sans i estalvis. En un parell d’hores trajecte fet i tornem a enfilar cap a casa.

M’ha fet enveja la gran quantitat de corredors que pujaven i baixaven pel camí. Això hauré de provar-ho. Una pujada alternant corredisses amb caminades i una baixada al trot pot ser molt divertida. La matinal ha servit per demostrar que encara hi ha vida i que és factible plantejar altres reptes. A veure quin serà el següent.

Per veure el trajecte, descàrrega del Garmin a l’adreça:

 http://www.mapmyrun.com/routes/view/431790406

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: