Turnicitat i sd. metabòlica

trabajo-nocturnoUna piulada a Twitter m’ha posat sobre l’avís d’aquesta recent publicació. La Universitat Xinesa de Hong Kong ha publicat una metanàlisi amb l’objectiu d’avaluar l’associació entre el treball a torns i el treball nocturn i la sd. metabòlica.

L’estudi és robust i només l’anàlisi de subgrups que fa referència als estudis en països asiàtics no és significatiu. Caldrà tenir-ho en compte, doncs el risc de patir sd. metabòlica és de 1.57 en treballadors nocturns de llarga durada.

Amb resultats d’aquest tipus haurem d’anar pensant (o repensant) el contingut de la vigilància de la salut i potser, perquè no, anar pensant (o repensant) en noves contingències clarament i fermament associades a l’activitat professional.

Reprodueixo el seu resum de resultats: “Es van incloure un total de 13 estudis. El risc relatiu conjunt per l’associació entre “mai exposat al treball en torn de nit” i sd. metabòlica fou de 1.57 (95% CI = 1.24–1.98, p heterogeneïtat = 0.001), on el major risc es trobava associat a treballadors amb llarga exposició al treball en torn de nit (RR = 1.77, 95% CI = 1.32–2.36, p heterogeneïtat = 0.936). L’anàlisi estratificat va demostrar un major efecte global de 1.84 (95% CI = 1.45–2.34) en els estudis que utilitzaven els criteris NCEP-ATPIII, en el cas de treballadores de gènere femení (RR = 1.61, 95% CI = 1.10–2.34) i en països de fora d’Àsia (RR = 1.65, 95% CI = 1.39–1.95). Les anàlisis de sensibilitat confirmen la solidesa dels resultats. No s’evidencià biaix de publicació. Aquesta metanàlisi suggereix que el treball en torn de nit es troba significativament associat amb el risc de sd. metabòlica, i mostra una relació dosi-resposta positiva amb la durada de l’exposició”

 

Referència: Meta-analysis on night shift work and risk of metabolic syndrome.

Wang F, Zhang L, Zhang Y, Zhang B, He Y, Xie S, Li M, Miao X, Chan EY, Tang JL, Wong MC, Li Z, Yu IT, Tse LA. Obes Rev. 2014 Sep;15(9):709-20. doi: 10.1111/obr.12194. Epub 2014 May 30.

 

Exercici físic vital

LVG200611050341LB-page-001“(…) La majoria dels nostres avantpassats han viscut en un entorn caracteritzat sobretot per l’escassetat d’aliments, la pràctica habitual d’esforços físics importants i l’absència de tòxics en l’ambient (tabac, contaminació). Els gens que hem heretat estan preparats i adaptats a aquesta forma i estil de vida. Però avui l’escenari als països industrialitzats ha canviat dràsticament: de l’escassetat a l’abundància d’aliments, de l’esforç físic diari a la cadira de l’oficina i el sofà, de la naturalesa a la contaminació ambiental i al consum de substàncies tòxiques com els cigarrets.(…)

Lamentablement canviar l’estil de vida de les persones és bastant més dificil que receptar una pastilla per disminuir el colesterol i moltes vegades als professionals de la salut (metges i infermeres) els manca el temps necessari per proposar canvis en la pràctica de l’activitat física, i nosaltres som mandrosos per adoptar una vida més activa. El missatge més important és que el nostre cos és tan agraït i tan llest que realment es conforma amb poc. Evidentment quanta més activitat millor, però la major proporció del benefici s’obté en passar de no fer gens a fer una mica.”

 Aquest és de 2006. Doncs si, estic en condicions de subscriure la pràctica totalitat de l’article. Molt possiblement l’única consideració a efectuar sigui que si els meus companys de medicina familiar malament ho tenien en aquell moment, segons  l’articulista per falta de temps, per prescriure activitat física i consolidar canvis actitudinals, pitjor ho tenim a l’actualitat gràcies a la “optimització” i “racionalització” dels recursos que han portat a terme els nostres gestors.
Possiblement algunes situacions siguin millor vistes en un nou model sanitari (o no…potser sigui preferible que seguim donant pastilles i fent receptes a tothom  perquè giri el nostre actual modelo consumista…).

Dosificar l’exercici

MED19900907-011-page-001 (1)“Des de fa anys una sèrie d’informes demostren que la pràctica regular d’una activitat física redueix el nombre de jornades de treball perdudes a causa de malaltia, la durada de les interrupcions del treball, el nombre d’accidents professionals i augmenta la capacitat laboral entre un cinc i un quinze per cent.

(…) El desenvolupament de les activitats físiques és indiscutible. Es tracta, sens dubte, d’una reacció saludable de l’espècia humana contra els fenòmens sedentaris lligats a la vida urbana i a la creixent mecanització del treball i dels mitjans de transport.

(…)No obstant això, l’esport pot ser l’origen d’un cert nombre de patologies. L’enquesta francesa (sic) va mostrar que el 13,7% de les persona interrogades havia estat víctima d’un accident esportiu durant els quinze mesos anteriors. Així mateix, un estudi fet en un hospital de París apunta que la traumatologia lleugera representa el 54% de les consultes en la medicina de l’esport. El 46 % restant correspon a diversos trastorns d’adaptació.”

Article que ens informa de les bondats de l’activitat física i la seva influència sobre la conducta sedentària. Implicacions laborals i múltiples plans de promoció d’activitat física (Japó, Canadà, Escandinàvia o Suïssa).
És cert que a data d’avui podem ajustar amb major precisió algunes de les afirmacions d’aquest article de divulgació, però la seva essència està plenament vigent i seguim insistint en la necessitat de la promoció d’activitat física, tant per a la població en general  en el marc de la salut pública, com en el si de les organitzacions, en l’àmbit de la promoció de la salut en el treball.

Ep, que l’article és de 1990 ¡¡¡

Córrer i longevitat

SONY DSCCórrer redueix el risc de mort independentment de la durada o la velocitat

 S’estudia el risc de mort per malaltia cardiovascular mitjançant la relació entre el fet de córrer i la longevitat.

Segons un estudi publicat en el Journal of the American College of Cardiology, córrer durant uns pocs minuts al dia o a una velocitat lenta pot reduir de forma significativa el risc de mort per malaltia cardiovascular en comparació amb algú que no corre.

Els investigadors van estudiar 55.137 adults d’edats compreses entre 18 i 100 anys durant un període de 15 anys per determinar si existeix alguna relació entre el fet de córrer i la longevitat. Les dades es van recollir a l’Aerobics Center Longitudinal Study (EUA), on els participants van completar un qüestionari sobre els seus hàbits de córrer. El 24 % dels participants va declarar que corria en el seu temps lliure. Durant l’estudi van morir 3.413 participants, incloent-hi 1.217 individus les morts dels quals estaven relacionades amb malaltia cardiovascular. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: