Comportament sedentari i habilitats académiques

1365629230_935293_1365629930_noticia_normalL’activitat física i l’ús de mitjans de transport actius estan disminuint, mentre que les conductes sedentàries, especialment veient la televisió, assegut a l’ordinador i jugant videojocs, estan augmentant entre els nens en els països desenvolupats. Aquesta tendència és un important problema de salut pública perquè el sedentarisme en la infància s’ha associat amb un augment del risc de malalties cròniques en l’edat adulta.

Aquest estudi finès es va efectuar amb 186 nens (107 nens, 79 nenes, de 6 a 8 anys) que van ser objecte de seguiment en els primers anys d’ensenyament. L’activitat física i la conducta sedentària es van avaluar mitjançant qüestionari el primer any d’ensenyament. La conducta sedentària tenia en compte quina part d’aquesta es relacionava amb l’adquisició d’habilitats acadèmiques (llegir, escriure, etc.). La fluïdesa i comprensió lectora i les habilitats aritmètiques es van avaluar mitjançant proves estandarditzades al final de cada un dels tres anys d’ensenyament. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Canigó

20140906_120346Tinc unes quantes entrades pendents i hauré de trobar temps per anar introduint-les. Aquesta no és de fa massa temps, de dissabte passat que ens vàrem decidir a pujar el Canigó.

Sortida des de l’Empordà i camp base a Prada de Conflent. Com que ens hi vàrem plantar tard gairebé tot estava tancat (fan horaris europeus…) però el poble és molt bonic i acollidor i pràcticament tot retolat i decorat en català. Però…noi…quina nit. Em fa l’efecte que amb prou feina vaig aconseguir dormir més d’una hora seguida a causa de la duresa del terreny. No hi havia manera de trobar la postura.

Tot i així, de bon matí recollim tenda i enfilem cap a Villerac, on comença la pista que ens portara fins a Cortalets. Tot i que el cotxe va suportar bé la pujada, ja tenen raó els que opinen que és pitjor aquest tros motoritzat que la resta d’ascensió fins al cim.

A peu del refugi deixem el vehicle, ens posem el calçat, motxilles i cap amunt. Dia esplèndid per l’ascensió que vàrem fer gairebé sempre alternant-nos amb dues parelles: una de francesos amb nanos i una altra, segurament un avi i un net, que van anar tota l’estona per davant nostre. Poc després de deixar el refugi ens apareix el llac. El camí, que no deixa d’enfilar-se des de l’inici,  a poc a poc es va fent tortuós fins que gairebé, al cap de dues hores d’haver-nos-hi posat, albirem la taula amb rosa dels vents i una mica més enllà la creu que ens confirma que hem fet el cim.20140906_120628

Reposem forces i una mica d’hidratació. Les fotos de rigor que intercanviem amb un munt de catalans que es trobaven dalt de tot en aquell moment i comencem a tirar cap avall, una baixada còmoda i tranquil.la que fem en menys de la meitat de temps que vàrem necessitar per fer l’ascensió.

Un cop al refugi…Oh sorpresa¡¡¡ Menú típic de la zona amb unes mandonguilles i un estofat picant amb mongetes del qual no va quedar ni rastre. Penso que la cassola que ens van posar no va fer ni falta netejar-la.

Tirem avall amb el cotxe novament per la pista inacabable i tarda de passeig per Perpinyà abans de tornar cap a casa.

Una sortida recomanable: No és excessivament complicada, amb paciència acabes fent els 2.784 m. del pic i pels catalans té aquell component emocional que el fa una mica més especial. Animeu-vos; si en voleu saber més, fiqueu-vos a la pàgina del Canigó.

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: