Inactivitat física, adipositat i mortalitat

descargaL’entrada d’avui és per a un estudi publicat per la Societat Americana de Nutrició sobre nivells d’adipositat, activitat física i mortalitat. Es tracta d’un estudi de cohorts multicèntric molt robust, de manera que cal tenir en compte els seus resultats.

Per centrar la tesi de l’estudi els autors expliquen que l’activitat física és una manera d’atenuar la mortalitat associada a una adipositat elevada . Per a ells, encara que està poc clara la relació que existeix entre l’obesitat general (valorada per l’Index de massa corporal [IMC] )  i la localitzada a l’abdomen (avaluada mitjançant el perímetre abdominal [PA] )  i la reducció en mortalitat en el cas que s’elimini la inactivitat física.

Així, el seu objectiu ha estat avaluar si l’adipositat global i localitzada modifiquen l’associació entre activitat física i mortalitat per qualsevol causa, estimant la fracció atribuïble poblacional i els anys de vida guanyats per la pràctica d’activitat.

Els autors han dut a terme un estudi de cohort  en 334.161 homes i dones europeus. El temps mitjà de seguiment ha estat de 12,4 anys, cosa que correspon a 4.154.915 persones-any. Als individus, se’ls va mesurar alçada, pes i circumferència de la cintura. L’activitat física es va avaluar amb instrument autoadministrat degudament validat.

Les associacions estadístiques entre activitat física, índex de massa corporal i perímetre abdominal es van tractar amb un model de regressió múltiple, estratificat per centres i grups d’edat i ajustat per sexe, nivell educacional, tabaquisme i consum d’alcohol.

Per estimar els guanys en esperança de vida els autors van fer les anàlisis amb taules actuarials de vida.

Els autors han trobat relacions significatives entre activitat física i l’índex de massa corporal i entre l’activitat física i el perímetre abdominal. El risc de mortalitat global es va reduir d’un 16-30% en el grup dels moderadament inactius quan se’ls comparava amb els individus classificats com inactius, tenint en compte l’ajust per IMC i PA. Una eliminació teòrica de la inactivitat física (sedentarisme) reduiria la mortalitat per qualsevol causa un 7, 35 % (IC 95%: 5,88% – 8,83%). Si hipotèticament se suprimís l’obesitat (IMC < 30) la reducció en mortalitat global seria d’un 3,66% (IC 95%: 2,30%-5,01%) i si es fes el mateix amb el perímetre abdominal, l’efecte sobre la mortalitat s’estima que seria similar al de la inactivitat física.

Els autors conclouen que, atès que les majors reduccions en mortalitat es van observar en els grups amb menor activitat física en tots els grups, tant d’adipositat general com abdominal, aquests resultats suggereixen que els esforços per encoratjar les persones inactives a efectuar petits augments de la seva activitat física poden ser altament beneficiosos per la salut pública.

Per llegir-lo sencer: Ekelund U. Et al. Physical activity and all-cause mortality across levels of overall and abdominal adiposity in European men and women: the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition Study (EPIC).  Am J Clin Nutr
doi: 10.3945/ajcn.114.100065.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: