Swingin’

Fa dies que no deixo cap música de manera que, com aquest matí he sortit a còrrer i el millor ha estat sentir, entre d’altres, aquesta cançó de John Anderson, doncs aquí us la deixo.

Així que gronxeu-vos i gaudiu-la.

 

 

Seure a la feina i lumbàlgia

Tant de temps descansant a la gent en còmodes cadires ergonòmiques, avaluant llocs de treball asseguts per afavorir la comoditat dels treballadors i ara, cada cop més, associem patologies amb aquesta suposada comoditat de treballar asseguts. En aquest cas, a tall de resum, com més estona seiem major és el dolor lumbar que patim !!!

Aquest és un estudi transversal, de poca potència i una mostra escasa (aquests intèrvals de confiança tant grans ! ), però que té bones intencions. Com no potser d’altra manera, aquests tipus d’estudi permeten generar hipòtesi, i és per això que els autors aconsellen seguir investigant, amb dissenys més acurats de tipus prospectiu.

A la introducció els autors indiquen que els estudis sobre l’associació entre el temps que es passa assegut i el dolor lumbar han trobat resultats contradictoris. Això pot ser degut a una manca de mesura objectiva del temps que els individus passen asseguts o perquè no es va considerar en l’anàlisis la possibilitat que condicionants socioeconòmics actuessin  com factors de confusió.

L’objectiu de l’estudi ha estat investigar l’associació entre el temps que passen asseguts (total diari, períodes de treball i d’oci)  els treballadors industrials (blue collars), mitjançant una mesura objectiva  i la presència de dolor lumbar.

Per estudir-ho van incorporar dos acceleròmetres (GT3X + ActiGraph) a una mostra de  dos-cents un operaris industrials durant un període màxim de quatre dies hàbils consecutius en els quals es pretenia obtenir mesures objectives del temps que passaven assegut, i que es va estimar a través del programari Acti4. Els treballadors informaven de la intensitat del dolor lumbar percebut en el mes previ, mitjançant una escala de 0 (sense dolor) a 9 (el pitjor dolor imaginable); la intensitat del dolor lumbar es va classificar en grups de baixa (≤5) o elevada (> 5) intensitat de dolor. Es van tractar les dades amb anàlisi multivariada mitjançant tècniques de regressió logística binària, i el temps total de seure, el que s’estava assegut a la feina i el que s’estava assegut en moments d’oci es van considerar com a variables contínues (hores / dia) i categòrica (és a dir, baix, moderat i alt temps d’estar assegut). Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Sobre-diagnòstic en medicina del treball

Embed from Getty Images

L’estudi que incorporo convida a la reflexió. Estem sobre-diagnosticant els treballadors i això fa que els apliquem unes restriccions que en molts casos poden ser innecesàries? Podem dir que alguns treballadors son “no aptes” a partir de proves complementàries quan es troben assimptomàtics i treballan de forma regular i productiva? El debat és interessant i atractiu doncs, en molts casos…no estem fent indicacions dificils i fins i tot en alguns casos impossibles de dur a terme en treballadors als que considerem especialment sensibles? No conec exactament com funciona el sistema italià, on s’ha gestat l’estudi, però el que proposen és en certa mesura aplicable al nostre medi.

“En l’àmbit de la medicina clínica, ja fa alguns anys que s’ha parat atenció i s’ha generat preocupació a causa del fenomen de sobre-diagnòstic. El sobre-diagnòstic és el diagnòstic d’una “malaltia” que mai no ha causat símptomes ni tampoc no ha provocat la mort durant la vida d’un pacient. És un efecte secundari de les proves de cribatge en fases inicials de les malalties que poden convertir a la gent en pacients de manera innecessària i pot provocar que es prescriguin tractaments que no faran cap bé i que fins i tot poden arribar a ser perniciosos. Aquest sobre-diagnòstic té lloc quan una malaltia es diagnostica correctament, però el seu diagnòstic és irrellevant. Un diagnòstic correcte pot ser irrellevant en aquells casos en que no hi ha disponible tractament per la malaltia, no és necessari tractar-la o bé el tractament no és desitjat.

Hi ha quatre situacions que poden generar sobre-diagnòstic:

  • screening en subjectes asimptomàtics
  • elevada sensibilitat de les proves de diagnòstic utilitzades
  • sobre-diagnòstic incidental
  • ampliació dels criteris per diagnosticar malalties

La coneguda “medicina defensiva” pot jugar un paper en aquests casos i és per això que es planteja la qüestió de si, fins i tot en el context de la Medicina del Treball, el  sobre-diagnòstic és possible. En relació amb el doble sistema d’avaluació diagnòstica peculiar de Medicina del Treball, la clínica i la causalitat, es factible que es produeixi un fenomen dual: el de sobre-diagnòstic pròpiament dit i el que es podria definir com “sobre-atribució”, que faria referència a l’avaluació o valoració d’una relació causal amb el treball. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Caminant a la feina: punt de vista dels empresaris

Embed from Getty Images

La inactivitat física augmenta el risc de moltes malalties cròniques, com malalties coronàries, diabetis tipus 2, obesitat i alguns tipus de càncer. Actualment es recomana que els adults realitzin almenys 150 minuts d’activitat física moderada en sessions de 10 minuts o més al llarg de la setmana. Un mètode perquè els adults que treballen incorporin l’exercici en la seva rutina diària és anar caminant durant el viatge a la feina i viceversa. Les iniciatives destinades a promoure aquesta mobilitat activa requereixen el suport d’empresaris i directius, però hi ha una manca d’investigació centrada en els seus punts de vista i experiències a l’hora de promoure inciatives que incentivin anar caminant a la feina.

En aquest estudi es presenten els resultats en profunditat, d’entrevistes gravades digitalment amb 29 empresaris d’organitzacions petites, mitjanes i grans que van participar en un estudi de viabilitat amb objecte de desenvolupar i provar un pla impulst des de les dreccions empresarials i adreçat a promoure el fet d’anar caminant a la feina. Totes les gravacions es van transcriure en la seva totalitat. Es va utilitzar un sistema especific per a la gestió de dades que va facilitar l’anàlisi qualitativa. Les transcripcions de les entrevistes van ser llegides i rellegides i les dades textuals es van col·locar en gràfics centrats en facilitadors, barreres i possibilitats per als empresaris per promoure l’activitat d’anar caminant a la feina.

Els autors van identificar una sèrie de perspectives, que enaven des del suport actiu, la incertesa i el cinisme fins a la resistència. La majoria dels empresaris que van participar en l’estudi eren poc clars sobre com es podia donar suport pràctic als empleats per que anessin caminant a la feina, i semblaven més confiats en aplicar idees per promoure l’hàbit del ciclisme. Alguns empresaris es mostraven preocupats per com els seus intents de promoure aquesta activitat podien ser percebuts pels empleats. D’altra banda, l’activitat principal de la seva organització era prioritaria sobre altres activitats.

Els autors conclouen que és necessària més evidència de l’efectivitat d’iniciatives d’anar a treballar caminant, i dels beneficis per als empresaris d’invertir recursos en aquestes activitats. D’altra banda, els empresaris necessiten suports  per generar conductes d’autèntica promoció de la salut en el lloc de treball que millori les relacions positives i redueixi les tensions que poden originar-se  quan es promoguin iniciatives d’aquest tipus.

Referencia: Audrey S, Procter S.Employers’ views of promoting walking to work: a qualitative study.Int J Behav Nutr Phys Act. 2015 Dec;12(1):174. doi: 10.1186/s12966-015-0174-8. Epub 2015 Feb 11.

Si voleu l’article sencer: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4344752/

 

Viladecans. Cursa de la dona

20150308_110753   20150308_095116

Cursa de la dona a Viladecans. 5 Km. Escalfament i retorn a la calma amb zumba. Els homes podien còrrer, però no puntuaven. Avui és el dia de les dones. Jo no he anat a còrrer, he estat amb els companys de Meisa a l’àrea assistencial. Com calia esperar, cap incidència. Millor així.

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: