Biomarcadors d’activitat física

Embed from Getty ImagesTradicionalment, els biomarcadors han estat d’interès en les ciències de l’esport per mesurar el rendiment, el progrés en l’entrenament i per identificar el sobreentrenament. Durant els últims anys, cada vegada hi ha major interès a avaluar els efectes relacionats amb la salut que es produeixen en l’organisme deguts a una activitat física regular i a l’esport. El valor o la concentració d’un biomarcador depèn de molts factors, com el grau d’entrenament, el grau de fatiga i del tipus, la intensitat i la durada de l’exercici, a part de l’edat i del sexe. La major part dels biomarcadors es mesuren en sang, orina i saliva. Una de les principals limitacions que presenten els biomarcadors bioquímics és la falta de valors de referència adaptats específicament per a esportistes i persones físicament actives. Les concentracions poden variar considerablement dels valors de referència normals. Per tant, és important adaptar els valors de referència sempre que sigui possible i controlar a cada subjecte regularment, amb la finalitat d’establir la seva pròpia escala de referència. Altres biomarcadors útils són la composició corporal (específicament massa muscular, massa grassa, pes), la condició física (capacitat cardiorrespiratòria, força, agilitat, flexibilitat), freqüència cardíaca i pressió arterial. Depenent de la finalitat, serà convenient analitzar un o diversos biomarcadors. Per a aquesta revisió, els autors aprofundiran en els biomarcadors que s’empren per avaluar condició física, fatiga crònica, sobreentrenament, risc cardiovascular, estrès oxidatiu i inflamació.

A les seves conclusions, els autors indiquen que els biomarcadors són eines útils per avaluar i monitoritzar l’estat de salut, el nivell d’entrenament i el rendiment. Com existeix certa controvèrsia en la literatura, en funció del procés a controlar, una combinació de biomarcadors podria ser útil. No obstant això, hi ha controvèrsia respecte a quins paràmetres són els més rellevants per al control de la fatiga. El més investigat i aplicat a la fatiga muscular són el cortisol, el lactat i la interleucina-6 (IL-6). També guanyen cada vegada més importància el mesurament d’amoníac, els leucòcits i paràmetres relacionats amb l’estrès oxidatiu. Els biomarcadors de la fatiga muscular podrien ser una eina per determinar el pronòstic dels subjectes identificats de trobar-se en major risc de mala adaptació a l’entrenament. L’exercici, en particular, té una gran influència en els biomarcadors inflamatoris més utilitzats, incloent la proteïna C reactiva i la IL-6. Addicionalment als biomarcadors bioquímics, la monitorització dels components de l’aptitud física s’han d’incloure per avaluar l’adaptació i el progrés a l’entrenament, ja que l’aptitud globalment considerada és un dels marcadors més importants de la salut.

Referència: Palacios G, Pedrero-Chamizo R, Palacios N, Maroto-Sánchez B, Aznar S, González-Gross M.Biomarkers of physical activity and exercise.Nutr Hosp. 2015 Feb 26;31(s03):237-244.

Podeu trobar-lo a: http://www.aulamedica.es/gdcr/index.php/nh/article/view/8771/pdf_7869

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: