Activitats per sedentaris

LVG200807190194EB-page-001  LVG200807190204EB-page-001  LVG200807190224EB-page-001

Ja fa bon temps, arriba l’estiu i els dies allarguen. Podem ser més temps a l’aire lliure i gaudir fent algunes activitats físiques. No m’he matat massa: he tirat d’hemeroteca i he recuperat un suplement de la Vanguàrdia amb unes quantes idees per sortir a l’exterior i bé fer el que ens agrada o provar de fer coses noves.

L ‘objectiu és gaudir de l’exterior, millorar la nostra condició física i millor si es fa col·lectivament doncs es beneficien les nostres relacions socials, però per no passar de zero a cent, saltar del sofà a la pista i exposar-nos a patir una lesió, l’article ens proposa un seguit de consells i d’activitats molt adequades pel temps que se’ns acosta.

Ànims i poseu-vos les piles, segur que trobeu alguna activitat que pot ser del vostre gust: Des de les pales a la platja, snorkel, aquagim, patinatge o petanca, qualsevol activitat és bona per moure’s i fer salut.

I llegiu amb calma les recomanacions que es fan: si penseu fer esport amb certa intensitat consulteu un professional que valori la vostra capacitat. Recordeu l’àpoca de l’any en que ens trobem: Hidrateu-vos correctament i eviteu les hores de màxima exposició solar per fer fer activitats, sobre tot aquelles de màxima intensitat.

Estres médico y guardias

Embed from Getty Imagesp style=”text-align: justify;”>

Clásicamente las guardias se han considerado uno de los aspectos más estresantes del trabajo de los médicos. Este tipo de trabajo “a demanda” se ha asociado, por ejemplo, con mayor número de errores médicos, de lesiones por accidentes y menor bienestar o calidad de vida. Por lo tanto, puesto que parece que no es posible eliminar las guardias, si que se hace necesario adoptar medidas para reducir las consecuencias negativas que de este tipo de trabajo parece que se derivan.

Con esta premisa, los autores finlandeses se han decidido a estudiar si trabajar haciendo guardias puede ser un predictor de trastornos psicológicos, influenciar la satisfacción laboral o la capacidad de trabajo en un estudio de cuatro años de seguimiento, y en el cual evalúan si los problemas de sueño o la interferencia de trabajo con la vida familia actúan como mecanismos reguladores de estas asociaciones.

El estudio lo han llevado a cabo mediante cuestionarios administrados en 2006 y 2010 entre el colectivo médico en Finlandia. Los análisis de mediación se realizaron utilizando los métodos sugeridos por Predicador y Hayes con objeto de examinar los efectos directos e indirectas con múltiples mediadores. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Estrès mèdic i guàrdies

Embed from Getty Images

Clàssicament les guàrdies s’han considerat un dels aspectes més estressants de treball dels metges. Aquest tipus de treball “a demanda” s’ha associat, per exemple, amb major número d’errors mèdics, de lesions per accidents  i menor benestar o qualitat de vida. Per tant, ja que sembla que no és possible eliminar les guàrdies, si que es fa necessari adoptar mesures per reduir les conseqüències negatives que d’aquest tipus de treball sembla que se’n deriven.

Amb aquesta premisa, els autors finesos s’han decidit a estudiar si treballar fent guàrdies pot ser un predictor de trastorns psicològics, influenciar la satisfacció laboral o la capacitat de treball en un estudi de quatre anys de seguiment, i en el qual avaluen  si els problemes de son o la interferència de treball amb la vida família actuen com a mecanismes reguladors d’aquestes associacions.

L’estudi l’han dut a terme mitjançant qüestionaris administrats els anys 2006 i 2010 entre el col·lectiu mèdic a Finlàndia. Les anàlisis de mediació es van realitzar utilitzant els mètodes suggerits per Predicador i Hayes amb objecte d’examinar els efectes directes i indirectes amb múltiples mediadors.

Finalment es van incloure a l’estudi 1.541 enquestats (60% dones) dels quals el 52% efectuaven tasques de guàrdia. Els problemes per dormir i l’alteració de la vida famiilar s’ha vist que actua com un mecanisme de l’associació de l’existència de fer les guàrdies amb elevada angoixa, baixa satisfacció laboral i baixa capacitat de treball. El treball amb guàrdies s’ha associat associat amb nivells més elevats de problemes de son i d’interferència en la vida familiar, i el nombre total d’hores de guàrdia s’associa amb nivells més alts d’alteració de la relació familiar, però no amb l’alteració de la conducta del son.

Segons els seus resultats, els autors creuen que una forma d’atenuar les problemàtiques negatives associades als treballs amb torns de guàrdia és fer que sigui més fàcil per als metges que se’ls pugui facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar i desenvolupar acords de treball per promoure un millor periode de descans que incorpori periodes de temps de son protegida.

Referència: Heponiemi T, Puttonen S, Elovainio M.On-call work and physicians’ well-being: testing the potential mediators. Occup Med (Lond). 2014 Jul;64(5):352-7. doi: 10.1093/occmed/kqu036. Epub 2014 Mar 22.

Promoción de la salud cardiovascular en personal sanitario femenino

Embed from Getty Images

Este es un estudio caliente, acabado de salir del horno. De hecho, sólo tengo el abstract, pero que tiene la particularidad que está hecho en un ámbito hospitalario y es de promoción de la salud. Todavía no se qué profesionales han sido incluidas (médicas, enfermeras, personal auxiliar u otras), pero en las conclusiones los autores ya hablan de la importancia de actuar sobre el colectivo sanitario en materia de promoción, una de las tareas que parece más complicada “a priori”. También dejan entrever los autores la baja participación en los programas, otro del problemas de la promoción: conseguir diseños atractivos que faciliten la adherencia y finalmente se traduzca en mejoras en salud.

El gran problema del estudio es la poca muestra con la que trabaja, y que dificulta obtener resultados significativos. Aumentar el tamaño (si no calcularlo previamente) es necesario en estos casos.

El argumento de los autores es que reducir el riesgo cardiovascular en el colectivo de trabajadoras sanitarias promueve el autocuidado y facilita una cultura promotora de la salud. Con tal fin se examinó el efecto que ejercían las comunicaciones motivacionales individualizadas sobre el riesgo cardiovascular y la participación en el programa de promoción en un ámbito hospitalario, utilizando para ello los recursos propios de los servicios de rehabilitación cardíaca.

El colectivo de mujeres, de 40-65 años, todas ellas identificadas con un riesgo cardiovascular aumentado y en fase de propensión al cambio fueron asignadas aleatoriamente al consejo motivacional semanal o al grupo control. A todas las participantes se les ofreció la posibilidad de participar en clases (peso/dieta, estrés, ejercicio y abandono tabáquico) y acceso al gimnasio. Se registraron medidas físicas y de percepción de salud de manera previa al inicio del programa  y al finalizar el mismo, después del programa de 6 meses, para medir los cambios que se hubieran producido. Se efectuó control de peso, estrés y actividad física hasta 1 año después de finalizado el programa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Promoció de la salut cardiovascular en personal sanitari femení

Embed from Getty Images

Aquest és un estudi calent, acabat de sortir del forn. De fet, només tinc l’abstract, però té la particularitat que està fet en un àmbit hospitalari i és de promoció de la salut. Encara no se quines professionals han estat incloses (metgesses, infermeres, peronal auxiliar o altres), però a les conclusions els autors ja parlen de la importància d’actuar sobre el col·lectiu sanitari en matèria de promoció, una de les tasques que esdevé més complicada “a priori”. També deixen entreveure els autors la baixa participació en els programes, un altre del problemes de la promoció: aconseguir dissenys atractius que facilitin l’adherència i finalment es tradueixi en millores en salut.

El gran problema de l’estudi és la poca mostra amb la que treballa, i que dificulta obtenir resultats significatius. Augmentar el tamany (si no calcular-lo prèviament) és necessari en aquests casos.

L’argumentari dels autors és que reduir el risc cardiovascular en el col·lectiu de treballadores sanitàries promou l’autocura i facilita una cultura promotora de la salut. Amb aquesta finalitat es va examinar l’efecte que exercien les comunicacions motivacionals individualitzades sobre el risc cardiovascular i la participació a un programa de promoció de la salut en un àmbit hospitalari, utilitzant per a això els recursos propis dels serveis de rehabilitació cardíaca.

El col·lectiu de dones, de 40 a 65 anys, totes elles identificades amb un risc cardiovascular augmentat i en fase de propensió al canvi van ser assignades aleatòriament al consell motivacional setmanal o al grup control. A totes les participants se’ls va oferir la possibilitat de participar en classes (pes/dieta, estrès, exercici i cessament tabàquic) i accés al gimnàs. Es van registrar mesures físiques i de percepció de salut de manera prèvia a l’inici del programa i en finalitzar el mateix, després del programa de 6 mesos, per mesurar els canvis que s’haguessin produït. Es va efectuar control de pes, estrès i activitat física fins a 1 any després de finalitzat el programa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: