Promoción de la salud cardiovascular en personal sanitario femenino

Embed from Getty Images

Este es un estudio caliente, acabado de salir del horno. De hecho, sólo tengo el abstract, pero que tiene la particularidad que está hecho en un ámbito hospitalario y es de promoción de la salud. Todavía no se qué profesionales han sido incluidas (médicas, enfermeras, personal auxiliar u otras), pero en las conclusiones los autores ya hablan de la importancia de actuar sobre el colectivo sanitario en materia de promoción, una de las tareas que parece más complicada “a priori”. También dejan entrever los autores la baja participación en los programas, otro del problemas de la promoción: conseguir diseños atractivos que faciliten la adherencia y finalmente se traduzca en mejoras en salud.

El gran problema del estudio es la poca muestra con la que trabaja, y que dificulta obtener resultados significativos. Aumentar el tamaño (si no calcularlo previamente) es necesario en estos casos.

El argumento de los autores es que reducir el riesgo cardiovascular en el colectivo de trabajadoras sanitarias promueve el autocuidado y facilita una cultura promotora de la salud. Con tal fin se examinó el efecto que ejercían las comunicaciones motivacionales individualizadas sobre el riesgo cardiovascular y la participación en el programa de promoción en un ámbito hospitalario, utilizando para ello los recursos propios de los servicios de rehabilitación cardíaca.

El colectivo de mujeres, de 40-65 años, todas ellas identificadas con un riesgo cardiovascular aumentado y en fase de propensión al cambio fueron asignadas aleatoriamente al consejo motivacional semanal o al grupo control. A todas las participantes se les ofreció la posibilidad de participar en clases (peso/dieta, estrés, ejercicio y abandono tabáquico) y acceso al gimnasio. Se registraron medidas físicas y de percepción de salud de manera previa al inicio del programa  y al finalizar el mismo, después del programa de 6 meses, para medir los cambios que se hubieran producido. Se efectuó control de peso, estrés y actividad física hasta 1 año después de finalizado el programa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Promoció de la salut cardiovascular en personal sanitari femení

Embed from Getty Images

Aquest és un estudi calent, acabat de sortir del forn. De fet, només tinc l’abstract, però té la particularitat que està fet en un àmbit hospitalari i és de promoció de la salut. Encara no se quines professionals han estat incloses (metgesses, infermeres, peronal auxiliar o altres), però a les conclusions els autors ja parlen de la importància d’actuar sobre el col·lectiu sanitari en matèria de promoció, una de les tasques que esdevé més complicada “a priori”. També deixen entreveure els autors la baixa participació en els programes, un altre del problemes de la promoció: aconseguir dissenys atractius que facilitin l’adherència i finalment es tradueixi en millores en salut.

El gran problema de l’estudi és la poca mostra amb la que treballa, i que dificulta obtenir resultats significatius. Augmentar el tamany (si no calcular-lo prèviament) és necessari en aquests casos.

L’argumentari dels autors és que reduir el risc cardiovascular en el col·lectiu de treballadores sanitàries promou l’autocura i facilita una cultura promotora de la salut. Amb aquesta finalitat es va examinar l’efecte que exercien les comunicacions motivacionals individualitzades sobre el risc cardiovascular i la participació a un programa de promoció de la salut en un àmbit hospitalari, utilitzant per a això els recursos propis dels serveis de rehabilitació cardíaca.

El col·lectiu de dones, de 40 a 65 anys, totes elles identificades amb un risc cardiovascular augmentat i en fase de propensió al canvi van ser assignades aleatòriament al consell motivacional setmanal o al grup control. A totes les participants se’ls va oferir la possibilitat de participar en classes (pes/dieta, estrès, exercici i cessament tabàquic) i accés al gimnàs. Es van registrar mesures físiques i de percepció de salut de manera prèvia a l’inici del programa i en finalitzar el mateix, després del programa de 6 mesos, per mesurar els canvis que s’haguessin produït. Es va efectuar control de pes, estrès i activitat física fins a 1 any després de finalitzat el programa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: