Sedentarisme i inactivitat física no són el mateix ¡¡¡
14 Octubre 2015 Deixa un comentari
Reprodueixo en català la carta al director que un col·lectiu de metges xilens han fet arribar a la “Revista de Medicina Chilena”, especificant les diferencies en els conceptes de sedentarisme i inactivitat física. Un bon apunt ¡¡¡
Embed from Getty ImagesL’any 2010, l’Organització Mundial de la Salut va estimar que 3,2 milions de persones moren cada any al món a causa de “inactivitat física”, convertint-se en el quart factor de risc més important associat a mortalitat. No obstant això, durant l’última dècada el “sedentarisme” s’ha convertit en un altre potent factor de risc associat a malalties cròniques no transmissibles i mortalitat. Si bé tots dos conceptes (“inactivitat física” i “sedentarisme”) es relacionen, és crucial entendre que no són el mateix, i que tots dos actuen de forma independent sobre la nostra salut.
La conducta sedentària és definida com la manca de moviment durant les hores de vigília al llarg del dia, i és caracteritzada per activitats que sobrepassen lleument la despesa energètica basal (~1 MET), com: veure televisió, estar ficat al llit o assegut. Les activitats sedentàries són la primera categoria d’un continuum de classificació d’activitat física (AF) basat en la intensitat d’aquesta: 1) Activitats de tipus sedentàries (1 a 1,5 MET); 2) AF lleugera (1,5 a 2,9 MET); 3) AF moderada (3 a 5,9 MET); i 4) AF vigorosa (≥ 6 MET).
Al seu torn, la inactivitat física es defineix com el no compliment de les recomanacions mínimes internacionals d’ AF per a la salut de la població (≥ 150 min d’activitat física d’intensitat moderada o vigorosa per setmana, o bé, aconseguir una despesa energètica ≥ 600 MET/min/setmana). Persones en les quals la seva AF estigui per sota d’aquestes recomanacions es consideren “inactives físicament”. Alguns exemples d’activitats d’intensitat moderada o vigorosa són: pujar escales, córrer, caminar amb bicicleta, nedar, etc. No obstant això, aquestes recomanacions d’AF no inclouen activitats d’intensitat lleugera, com: ordenar o netejar la casa, rentar els plats, planxar, cuinar, algunes tasques d’oficina, etc., les quals es realitzen quotidianament i també contribuirien a la salut de les persones.
Per tant, és important que el sedentarisme no es confongui amb la inactivitat física, ja que una persona pot complir amb les recomanacions d’AF, però al mateix temps pot destinar la major part del dia a activitats de tipus sedentàries. Un clar exemple d’això és el treballador que realitza 40 min. d’activitat física moderada-vigorosa diàriament, però acumula prop de 15 h diàries entre estar assegut enfront de l’ordinador, conduint al treball, descansant veient televisió, etc.
Això últim és una característica emergent de la població xilena, la qual destina en mitjana 64% del temps diari a activitats sedentàries, 29% a AF lleugera, 4% a AF moderada i 3% a AF vigorosa. Cal assenyalar que, a Xile, 31% de la població no és físicament activa o realitza < 150 min. a la setmana d’AF d’intensitat moderada a vigorosa.
Futures iniciatives i campanyes orientades a incrementar els nivells d’AF poblacional haurien de considerar les diferències entre els conceptes aquí discutits, de manera de poder orientar els seus esforços correctament, ja que els beneficis atribuïts a complir amb les recomanacions d’AF podrien reduir-se considerablement si la persona destina la major part de les seves hores de vigília a realitzar activitats sedentàries.
