Lesions en corredors: ull amb augmentar les distàncies

Embed from Getty Images

Les lesions associades al running són molt freqüents, sobre tot en individus que inicien aquesta activitat. Està molt acceptat el fet de que augments sobtats en les distàncies recorregudes s’associen clarament a lesions en corredors.  Des del punt de vista preventiu és important conèixer quines són les causes que les determinen i per aquest motiu un grup d’investigadors danesos va dissenyar un estudi prospectiu d’un any de durada per avaluar una hipotètica associació entre els canvis en les distàncies d’entrenament i diferents tipus de lesions associades amb aquesta activitat. 

Els autors van treballar sobre 874 corredors sans que iniciaven un règim d’entrenament auto-estructurat utilitzant a tal efecte un pulsòmetre amb GPS. Durant el període que va durar l’estudi, i al finalitzar cada sessió d’entrenament, els participants es classificaven en diferents grups en funció de la progressió de la distància setmanal que havien recorregut: menys d’un 10% o una disminució respecte a la setmana prèvia, una progressió entre un 10-30% a la de la setmana prèvia o un augment de distància superior al 30%. El resultat principal que cercaven els investigadors era l’aparició d’una lesió associada a la pràctica del running.

Durant el període d’observació, 202 corredors van patir lesions associades amb aquesta disciplina. utilitzant mètodes d’ajustament estadístic, no es van acreditar diferències significatives en les taxes lesionals dels tres grups considerats. Si que van trobar una taxa augmentada de lesions associades amb la distància correguda (dolor femoropatelar, síndrome de la cinta iliotibial, síndrome d’estrés tibial, tendinitis de gluti medi, bursitis trocantèria, síndrome de la fascia lata o tendinitis rotuliana) en aquells individus que havien efectuat un augment superior al 30% en la distància recorreguda, quan es comparaven amb aquells que no havien progressat més enllà del 10%, amb un risc de patir-les 1,6 superior a la del grup de referència. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Activitat física i qualitat de l’esperma

Embed from Getty Images
En aquest estudi elaborat per gent de Massachussets, Rochester, Copenhague i Múrcia, els autors comenten que la qualitat del semen està disminuint progressivament aquestes darreres dècades sense tenir clares quines són les raons d’aquest fenomen.  Pel seu parer, una vida sedentària pot ser un factor contribuent de manera que han decidit estudiar la relació entre activitat física, consum de televisió i paràmetres habituals de composició de l’esperma en població jove i sana.
Per dur-lo a terme han estudiat 182 joves de 18 a 22 anys als quals els han sol·licitat, mitjançant un qüestionari, quina ha estat la seva la seva activitat física i quantes hores han passat davant el televisor els darrers tres mesos. la qualitat del semen ha estat valorada tenint en compte concentració, mobilitat, morfologia i recompte total.
En els seus resultats han evidenciat una relació directe entre la concentració espermàtica i el recompte espermàtic total amb l’activitat física, un cop efectuat un ajustament multi-variat. Els individus amb major número d’hores d’activitat física moderada o vigorosa (més de 15 hores a la setmana) tenen una concentració un 73% major que la d’aquells que manifesten menor activitat (menys de 5 hores a las setmana).
Per contra, el consum de televisió presenta una associació inversa tant amb el recompte espermàtic com amb la concentració, també un cop efectuats els ajustaments multi-variats. Aquells amb un consum televisiu superior a les 20 hores/setmana tenien una concentració espermàtica un 44% inferior que aquells que no miraven el televisor.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: