Sedentari: Camina més i el coll farà menys mal

Embed from Getty ImagesEls treballs sedentaris s’associen amb diferents dolences associades a las característiques d’aquest tipus de lloc de treball. En aquest estudi els autors han volgut investigar la relació causal entre els passos que es caminen diàriament i la incidència a un any vista de mal de coll i d’esquena en treballadors amb ocupacions sedentaries.

Per això han dut a terme un estudi prospectiu d’1 any de durada entre els 387 treballadors que van manifestar símptomes de la columna vertebral en els 3 mesos previs i amb una intensitat del dolor superior a 30 mm. en una escala analògica visual de 100 mm. Van recollir les dades mitjançant un qüestionari autoadministrat, un examen físic i utilitzant un podòmetre. Mensualment es recollien dades de seguiment sobre la incidència dels trastorns musculoesquelètics i cada 3 mesos es comptabilitzaven els passos que caminaven diàriament. Es van ajustar un parell de models de regressió per analitzar l’efecte dels passos i les caminades diàries sobre la incidència de dolor cervical i lumbar en el termini d’un any.

Dels 367 participants seguits durant 1 any, s’ha trobat una incidència del 16 i 14% de dolor cervical i lumbar, respectivament. Després d’ajustar pels factors de confusió, s’ha trobat una associació negativa entre els passos que es caminen diàriament i l’aparició de dolor cervical. Un augment de 1.000 passos, caminats diàriament, s’associa amb una reducció del 14 % en el risc de patir dolor cervical. Per contra, no s’ha trobat una associació significativa entre els passos que es caminen diàriament i l’aparició del dolor lumbar.

Amb aquest résultats, les autors conclouen que un augment diàri en el número de passos caminats és un factor protector per a l’aparició de dolor cerivcal en els individus que tenen treballs sedentaris. Les intervencions per reduir el dolor cervical han d’incloure activitats per promoure un augment en el número de passos que es caminen diàriament.

Referència: Sitthipornvorakul E. Janwantanakul P. Lohsoonthorn V.The effect of daily walking steps on preventing neck and low back pain in sedentary workers: a 1-year prospective cohort study. Eur Spine J. 2015 Mar; 24 (3): 417-24. doi: 10.1007 / s00586-014-3577-3. Epub 2014 setembre 11
Anuncis

Patologia osteomuscular en infermeria hospitalària

Embed from Getty Images

Les infermeres i les auxiliars d’infermeria pateixen de dolors associats a dolences relacionades amb la feina i de trastorns musculoesquelètics (TME). Tot i que existeix força lietratura i gan número d’estudis sobre els TME, una comprensió global de la prevalença d’aquets transtorns i del dolor pot conduir a una millor priorització de les necessitats d’investigació pel que fa al  sector i les organitzacions.

Amb aquests premisa, els autors han efectuat una revisió bibliogràfica amb l’objectiu de determinar la prevalença de dolor musculoesquelètic i evidenciar les lesions associades a personal d’infermeria i auxiliars d’infermeria.

En la seva revisió han inclós un  total de 132 articles, publicats tots en ells en llengua anglesa, tractant lògicament sobre pravalença de lesions i transtorns múscul-esquelètics, i publicats en revista en sistema de peer-review (lectura crítica per dos revisors) i sotmeses a controls de qualitat.

La prevalença de dolor múscul-esquelètic en infermeres i personal auxiliar ha estat major a nivell lumbar, seguit de les espatlles i la regió cervical, amb la salvetat que la majoria dels estudis s’han concentrat en estudiar el dolor dels darrers 12 mesos a nivell lumbar i predominantment en l’àmbit hospitalari. Pocs estudis han investigat el dolor en les extremitats superiors i inferiors (menys de 27% dels estudis). A més, pocs estudis han avaluat van reportar les lesions agudes o el temps de treball perdut derivat d’aquetes, fins i tot amb criteris subjectius (menys del 15% dels estudis).

Els autors conclouen  que el dolor múscul-esquelètic en personal d’infermeria ha estat àmpliament investigat a tot el món, amb una major predominància en l’estudi del dolor lumbar. Els canvis que s’estan produint ek l’atenció sanitària, com la major longevitat dels pacients i amb major número de malalties cròniques, pacients bariàtrics, dificultats de mobilitat, i aquells que reben atenció domiciliaria durant el seu procés, poden provocar augments de prevalença en diferents poblacions laborals – treballadors domiciliaris, els treballadors d’atenció a la cronicitat o els fissioterapeutes-, així com canvis en la prevalença de les zones lesionades com ara les espatlles i la resta d’extremitats superiors.

Referència: Davis KG, Kotowski SE.Prevalence of Musculoskeletal Disorders for Nurses in Hospitals, Long-Term Care Facilities, and Home Health Care: A Comprehensive Review. Hum Factors. 2015 Aug;57(5):754-92. doi: 10.1177/0018720815581933. Epub 2015 Apr 21.
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: