Risc cardiovascular dels sanitaris

Embed from Getty Images

Avui he trobat aquest estudi de seguiment durant 20 anys de professionals sanitaris. La veritat és que per seguir-los durant tant de temps, la mostra és molt justeta. Els autors no indiquen les caractéristiques del 25 % de pèrdues durant aquest anys ni justifiquen els motius d’aquestes i tampoc no ens diuen si les seves troballes són inherents a les professions sanitàries o reprodueixen un patró similar al de la població general.  En qualsevol cas, els sanitaris també emmalaltim i alguna cosa tindran a veure els nostres hàbits i les nostres conductes.

Pels autors, el coneixement de la presència i evolució dels factors de risc cardiovascular en els joves pot contribuir de manera significativa en les conductes a adoptar per modificar la història natural d’aquests riscos i prevenir l’aparició de malalties cardiovasculars.

En el seu estudi han volgut avaluar la presència i l’evolució dels factors de risc cardiovascular en professionals de la salut durant un període de 20 anys.

Per això han avaluat un grup d’individus en el moment en que van començar els seus programes de postgrau en medicina, infermeria, nutrició, odontologia i farmàcia, i els han revisat al cap de 20 anys, comparant  les dades obtingudes en les dues fases. Als participants se’ls van administrar qüestionaris sobre la hipertensió, diabetis, hipercolesterolèmia, antecedents familiars de malaltia cardiovascular d’inici precoç, tabaquisme, consum d’alcohol i el sedentarisme. S’han determijat el colesterol plasmàtic, la glucosa en sang i la pressió arterial i s’han mesurat pes, talla i índex de massa corporal (IMC).

Dels 281 individus (62,9% dones, amb una mitjana d’edat de 19,7 anys) analitzats inicialment, 215 (59,07% dones, edat mitjana 39,8 anys) s’an analitzat 20 anys després. S’han observat augments significatius en els valors mitjans de pressió arterial sistòlica (111,6 vs 118,7 mmHg- p <0,001) i diastòlica (71vs 77,1 mmHg – p <0,001), colesterol (150,1 vs 182,4 mg / dl – p <0,001), la glucosa en sang (74,3 vs 81,4 mg / dl – p <0,001) i l’índex de massa corporal (20.7 vs 23.7 kg m2.

Tot i la disminució del sedentarisme (50,2 vs 38,1% – p = 0,015), la prevalença de la hipertensió (4,6 vs 18,6% – p <0,001), l’excés de pes (8,2 vs 32,1% – p <0,001), hipercolesterolèmia (7,8 vs 24,2% – p <0,001), i el consum d’alcohol (32,7 vs 34,9% – p = 0,037) van augmentar. No hi ha hagut canvis en la prevalença de l’hàbit de fumar.

Les conclusions dels autors han estat que els professionals de la salut presenten un augment en la pressió arterial sistòlica i diastòlica, glucèmia, índex de massa corporal i el colesterol durant el període de seguiment de 20 anys. Pel que fa a la prevalença de factors de risc cardiovascular, hi ha un augment de la pressió arterial, la hipercolesterolèmia i el consum d’alcohol amb sobrepès, i es va observar una disminució en l’estil de vida sedentari.

Referència: Jardim TV, Sousa AL, Povoa TI, Barroso WK, Chinem B, Jardim L, Bernardes R, Coca A, Jardim PC. The natural history of cardiovascular risk factors in health professionals: 20-year follow-up. BMC Public Health. 2015 Nov 11;15(1):1111. doi: 10.1186/s12889-015-2477-8.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: