Exercicis de potenciació pels trastorns múscul-esquelètics

Embed from Getty Images

Que els estiraments i els treballs de potenciació muscular son eines eficaces per la prevenció de determinats trastorns múscul-esquelètics és àmpliament acceptat i cada cop més es va evidenciant amb diferents tipologies d’estudis.

Els tècnics de laboratori són un col·lectiu les avaluacions de riscos dels quals sol recollir la pràctica de moviments repetitius i de postures sostingudes, afectant en molts casos les extremitats superiors.

Doncs els danesos que trobareu al peu es van decidir a investigar els efectes a llarg termini i els processos d’implementació d’un programa  d’entrenament de la força de treball dissenyat per a la prevenció dels trastorns musculoesquelètics en aquest col·lectiu de tècnics de laboratori.

Per als seus proposits han comptat amb la participació de 333 i 140 tècnics de laboratori d’empreses del sector privat i públic, respectivament, que van respondre a un qüestionari de seguiment de 3 anys, després d’un 1 any d’assaig controlat aleatori consistent en l’entrenament de força d’alta intensitat per a la prevenció i el tractament de dolences de coll, espatlla i braços. Com es tracta d’una experimentació natural, les dues empreses participants han implementat i modificat el programa de formació inicial de diferents maneres durant els següents 2 anys posteriors a l’assaig controlat.

Desprès dels 3 anys de seguiment, la reducció del dolor cervical, d’espatlles, a colzes i canells assolit durant el primer any es va mantenir en gran mesura a les dues companyies. No obstant això, l’empresa del sector privat va obtenir qualificacions significativament superiors que l’empresa del sector públic en l’adhesió al programa formatiu, la cultura formativa, en el sentit de que relativament més empleats es trobaven capacitats tant en el seu lloc de treball com amb els seus companys, els canvis de salut auto-reportats i la prevenció de molesties cervicals i el desenvolupament de dolor al canell entre els empleats que s’havien manifestat inicialment lliures de dolor.

Amb el seu estudi, els autors creuen que l’entrenament de la força pot aplicar-se amb èxit en diferents empreses a llarg termini durant les hores de treball i que això es tradueix en efectes duradors sobre el dolor al coll, les espatlles i els braços.

 

Referència: Mortensen P. Larsen AI. Zebis MK. Pedersen MT. Sjøgaard G. Andersen LL.Lasting effects of workplace strength training for neck/shoulder/arm pain among laboratory technicians: natural experiment with 3-year follow-up.Biomed Res Int. 2014;2014:845851. doi: 10.1155/2014/845851. Epub 2014 Mar 10.
Anuncis

Consum energètic i conducta sedentària

trabajo-nocturnoS’ha definit el sedentarisme com qualsevol comportament en situació de vigília caracteritzat per una despesa energètica de 1,5 METS o menys, habitualment associat a postures assegudes o estirades. L’estudi proposta per aquests anglesos deLeicestershire examina aquesta definició avaluant el cost energètic (MET) de tasques habituals com estar dempeus o caminar.

Per portar-ho a terme han treballat amb cinquanta-un adults als quals van fer realitzar diferents activitats per espai de 10 minuts, unes d’elles considerades sedentàries (veure la televisió, jugar a la Wii, jugar amb una consola postàtil o escrivint amb teclat) i i altres tasques no considerades com a tals (estar de peu o caminant a 0.2, 0.4, 0,6, 0,8, 1,0, 1,2, 1,4, i 1,6 mph).

Les activitats les van dur a terme en el mateix dia i de manera aleatòria després d’una avaluació prèvia de la taxa metabòlica en repòs. Mitjançant un analitzador de gasos portàtil es va mesurar el consum d’oxigen i les dades van ser convertides en unitats de despesa energètica (MET).

Els valors mitjans estandarditzats que han obtingut en el cas de les tasques efectuades amb pantalles han estat de 1,33 (Desviació estandard -DE-: 0,24) METS, mirant televisió, 1,41 (DE: 0,28) jugant amb la consola portàtil i 1,45 (DE: 0,32) pel treball amb el teclat d’ordinador. Els jocs més actius, tot i que jugaven asseguts, amb la Wii,  van donar uns resultats de 2,06 (DE: 0,5) METS. Quedar-se quiet va resultar en una despesa mitjana de 1,59 (DE: 0,37) MET, mentre que caminant els valors en MET van augmentar gradualment amb l’augment de velocitat de 2,17 a 2,99 (DE: 0,5-0,69) MET.

D’acord amb aquests resultats, sembla raonable acceptar que el llindar de 1,5 MET suggerit per classificar les conductes sedentàries és correcte tot i que algunes activitats efectuades asseguts podien ser classificades com no sedentàries. No obstant, l’efecte d’aquesta definició de conducta sedentària i les associacions amb alteracions de salut necessita de major investigació.

Referència: Mansoubi M. Pearson N. Clemes SA. Biddle SJ. Bodicoat DH. Tolfrey K. Edwardson CL. Yates T. Energy expenditure during common sitting and standing tasks: examining the 1.5 MET definition of sedentary behavior.  BMC Public Health. 2015 May 29;15:516. doi: 10.1186/s12889-015-1851-x.
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: