Millor de peu o caminant ?

Embed from Getty Images
Identificar estratègies per augmentar la despesa energètica pot ajudar a combatre els efectes nocius de la conducta sedentària. En aquest estudi els autors van identificar la despesa energètica necessària per efectuar activitats quotidianes com ara seure, estar de peu i caminar.

Així, es van seleccionar 74 individus que van ser assignats a l’atzar a dues de les següents activitats: estar assegut treballant amb un ordinador portàtil, assegut veient la televisió, de peu mirant la televisió, i caminant a un ritme predeterminat de menys de 5 km/hora. Cada activitat va tenir una durada de 15 minuts amb un període de transició de tres minuts entre les activitats. Els grups en condicions experimentals van ser: D’assegut amb el PC a estar de peu (N = 18), d’assegut mirant tlevisió a caminar (N = 18), d’estar de peu a estar assegut amb el PC (N = 20), i de caminar a estar assegut mirant el televisor (N = 18). La despesa energètica es va mesurar utilitzant calorimetria indirecta.

Embed from Getty Images

Els resultats obtinguts, sobre la base de la primera activitat realitzada, van mostrar que la despesa energètica mentre es caminava  va ser de 55,92 ± 14,19 kcal, que va ser significativament més gran que la despesa estant assegut treballant amb el PC (19,63 ± 6,90 kcal), assegut mirant televisió (18,66 ± 4,01 kcal), i estant de peu (21,92 ± 5,08 kcal) (p <0.001).

La despesa energètica acumulada passant d’estar assegut mirant televisió a estar de peu  (74,50 ± 17,88 kcal) i de caminar a estar assegut mirant televisió (82,72 ± 21,70 kcal) va ser significativament més gran que la despesa energètica assegut treballant amb ordinador a passar a estar de peu (45,38 ± 14,78 kcal) i d’estar de peu a seure amb l’ordinador ( 45,64 ± 9,69 kcal) (p <0,001).

Amb aquests resultats, les conclusions que en fan els autors són que substituir períodes d’estar de peu o assegut per períodes caminant fan augmentar significativament la despesa energètica, però substituir períodes d’estar assegut per períodes d’estar de  peu,  no sembla que afectin tant a aquesta variació de despesa energètica. Per tant, els suposats beneficis potencials d’estar de peu en lloc d’asseguts necessita de major investigació addicional quan es té en compte la despesa energètica.

 

Referència: Creasy SA, Rogers RJ, Byard TD, Kowalsky RJ, Jakicic JM. Energy Expenditure During Acute Periods of Sitting, Standing, and Walking. J Phys Act Health. 2015 Dec 21.Abstract
Anuncis

Activitat física en població treballadora

Embed from Getty Images

La inactivitat física segueix sent un problema de salut pública a tot el món i en aquest estudi els autors  han volgut determinar el compliment de les recomanacions efectuades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en matèria d”activitat física (AF) i analitzar l’associació amb diferents factors de risc cardiovascular (FRCV), determinants sociodemogràfics i d’estil de vida en una mostra de treballadors de l’estat espanyol.

Mitjançant un estudi de tipus transversal que es va dur a terme amb una mostra de 2.651 individus (2.428 homes i 133 dones, amb edats compreses entre 40 i 55 anys) obtinguda de l’Estudi de Salut dels Treballadors d’Aragó, aquesta es va dividir en dos grups en funció de si s’acomplien les recomanacions en matèria d’AF durant l’últim any, incloent els aspectes relacionats amb el transport, l’oci i l’activitat física ocupacional.

Les dades corresponents a antropometria, antecedents farmacològics i d’estil de vida, dades clíniques i sociodemogràfiques es van recollir durant els anys 2011-2014. Es van utilitzar mitjana i rang interquartil per descriure les variables quantitatives i la distribució de freqüències per a les variables categòriques. Es van ajustar models de regressió logística binària per estudiar la probabilitat de complir amb les recomanacions d’AF en funció del nombre de FRCV (hipertensió, dislipèmia, diabetis, obesitat i tabaquisme) presents.                 Embed from Getty Images

Un 47,0% dels treballadors acompleixen les recomanacions de l’OMS en materia d’AF. Una menor prevalença en l’ acompliment s’ha trobat entre aquells participants que presenten diferents FRCV (39,7% en hipertensos, 38,7% en dislipèmics i el 32,7% en el cas dels diabètics). De la mostra total de l’estudi, un 51.3% van reportar no realitzar AF o practicar-la amb baixa intensitat, un 20,2% amb intensitat moderada i el 28,5% amb intensitat vigorosa o molt vigorosa. La probabilitat d’acomplir les recomanacions d’AF disminueix significativament amb l’augment del nombre de FRCV: Així, amb 1 FRCV (OR: 0,62; IC 95%: 0,49-0,78), 2 FRCV (OR: 0,49; IC 95%: 0,38-0,62), 3 FRCV ( OR: 0,34; IC 95%: 0,25-0,46), 4 FRCV (OR: 0,19; IC 95%: 0,11-0,32).

Amb aquestes dades, els autors conclouen que l’acompliment de les recomanacions d’AF efectuades per l’OMS en la nostra població segueix sent insuficient i, de manera molt especial, en aquells individus amb major risc cardiovascular.

Referència: Moreno-Franco B, Peñalvo JL, Casasnovas Lenguas JA, Leon-Latre M.Compliance with Physical Activity Recommendations and Associated Factors in a Cohort of Spanish Adult Workers.Rev Esp Salud Publica. 2015 Oct;89(5):447-457.

Obtenir efectes beneficiosos caminant

Embed from Getty Images
Caminar és una de les activitats més comunament recomanades per a les persones sedentàries. Quan es realitza amb la intensitat correcta, pot proporcionar beneficis cardiovasculars, respiratòris, metabòlics, i d’altres, proporcionant un efecte a modus d’entrenament, al mateix temps que redueix el risc de mortalitat per malalties cardiovasculars i altres malalties cròniques.

Per aquest motiu, els investigadors han volgut avaluar si els individus que practicaven caminant habitualment sense supervisió, duien a terme aquesta activitat amb seguretat i amb els paràmetres d’intensitat suficients per proporcionar-los un efecte d’entrenament i per tant, un benefici en forma de millora fisiològica. Tanmateix, com a objectiu secundari es van proposar comparar la freqüència cardíaca d’entrenament i l’estabilitat d’aquesta en el rang ideal d’entrenament tenint en compte el sexe.

Per dur-ho a terme van seleccionar individus que efectuaven excursions a peu dins de la ciutat de Belo Horizonte, a Brasil. L’estudi va incloure a subjectes de 40 a 60 anys d’edat que havien efectuat caminades durant almenys dos mesos abans d’iniciar l’estudi, caminant almenys tres cops a la setmana. Es va demanar a les persones que van acceptar de participar en l’estudi de caminar 15 minuts al seu ritme habitual, mesurant la seva freqüència cardíaca cada 5 minuts mitjançant un monitor de ritme cardíac. La seva freqüència cardíaca mitjana caminant es va comparar amb la freqüència teòrica d’entrenament, basant-se en la fórmula: (220 – edat) i aplicant el 70-80% que donaria lloc a un efecte positiu d’entrenament fisiològic.

Dels 142 individus avaluats, només el 25,4% va arribar a la mitjana de freqüència cardíaca teòrica d’entrenament. Aquest resultat va ser significativament més baix que els dels qui no aconseguien una freqüència cardíaca mitjana d’entrenament caminant (p = 0,002). Els autors també han trobat diferències significatives entre homes i dones que havien aconseguit una freqüència cardíaca adient per a un entrenament (p = 0,0001).

Amb aquests resultats, els autors creuen que els individus que caminen ho fan habitualment fora del rang d’ intensitat de freqüència cardíaca ideal que els podria proporcionar un efecte fisiològic positiu i que, per tant,  probablement no aconsegueixin aquest efecte d’entrenament beneficiós desitjat en l’activitat.

Referència: Silva AA, Lima DA, Vieira GF, Fernandes AA, Pereira DA. Assessment of intensity effort of middle-aged adults practicing regular walking. Braz J Phys Ther. 2015 Dec;19(6):491-7. 

Patologia degenerativa de raquis en individus assimptomàtics

Es habitual trobar canvis degeneratius en els estudis radiològics de columna vertebral, com també és habitual que aquests es trobin tant en individus assimptomàtics com en aquells que manifesten dolor d’esquena. En aquest estudi, els autors han intentat esbrinar la prevalença, en funció de l’edat, dels processos degeneratius que afecten la columna lumbar en individus assimptomàtics, efectuant a tal efecte una revisió sistemàtica de la literatura.

Aquesta va consistir en cercar tots els articles que tractaven sobre la prevalença de troballes de diagnòstic per la imatge (TAC o RNM) en individus assimptomàtics, publicats a la literatura i en llangua anglesa fins a abril de 2014. Dos revisors van avaluar cada manuscrit. Es van seleccionar grups d’edat per dècada (20, 30, 40, 50, 60, 70, 80 anys), i es determinaven les estimacions de prevalença per aquests grups d’edats. Per a cada estudi amb alteracions d’imatge, els autors ajustaven un model lineal d’efectes mixtos que els permetia estimar la prevalença en funció dels grups d’edat i ajustar el punt mitjà de l’interval en estudi.

Finalment van trobar trenta-tres articles que complien els criteris d’inclusió i que informaven de troballes radiològiques a un total de 3110 individus asimptomàtics. La prevalença de degeneració discal en individus asimptomàtics es va incrementar del 37% dels individus de 20 anys d’edat, al 96% en els individus de 80 anys d’edat.

La prevalença de bombaments discals va augmentar del 30% en el grup dels 20 anys d’edat fins al 84% en el grup de  80 anys, i la  prevalença de protrusions discals va augmentar del 29% als 20 anys d’edat fins al 43% dels 80 anys. La prevalença de la fissura anul·lar també augmentava del 19% del grup de 20 anys d’edat fins al 29% en el grup de 80 anys.

Amb aquestes dades, els autors conclouen que les troballes degeneratives en els estudis d’imatge de la columna vertebral estan presents en elevades proporcions d’individus asimptomàtics, un fet que augmenta amb l’edat. D’aquesta manera, molts dels processos degeneratius diagnosticats basant-nos en estudis d’imatge són probablement part de l’envelliment fissiològic i no estan associats amb el dolor. Aquestes troballes d’imatge hauran de ser interpretades en el context de la situació clínica del pacient.

Referència: Brinjikji W, Luetmer PH, Comstock B, Bresnahan BW, Chen LE, Deyo RA, Halabi S, Turner JA, Avins AL, James K, Wald JT, Kallmes DF, Jarvik JG.Systematic literature review of imaging features of spinal degeneration in asymptomatic populations.AJNR Am J Neuroradiol. 2015 Apr;36(4):811-6

El sedentarisme dels radiòlegs

Embed from Getty Images

En aquest estudi els autors han tractat de quantificar el sedentarisme en l’activitat laboral del radiòleg, un risc potencial per a la seva salut.

Els autors de l’estudi van enquestar tots els radiòlegs, de tots els nivells formatius de la seva institució acadèmica, amb l’objectiu d’ estimar els nivells de sedentarisme, en termes de temps asseguts, tant  a la pròpia feina com fora d’aquesta. Es van utilitzar monitors d’activitat Fitbit per mesurar els nivells d’activitat en els treballs dels residents de radiologia, pediatria i medicina interna.  Es van correlacionar eles resultats amb els resultats de la utilització dels equips dinàmics (estar assegut o dempeus, caminar o anar en bicicleta) i amb els sistemes de comunicació de les estacions de treball dels residents de radiologia.

Entre els radiòlegs enquestats (n = 89), el 78% va estimar que estava assegut durant almenys 6 hores per dia de treball.  El lloc de treball representa, per la major part dels enquestats -81%- la major part del temps que es passa assegut. Com a resultat de les mesures dels monitors d’activitat, els residents de radiologia (n = 27) van efectuar un menor nombre de passos per dia (2683 vs 4602 vs 4967) i per hora (294 vs 419 vs 444) i amb najor activitat sedentària per hora (40,3 vs 36,2 vs 34,9 min / h) que els residents de Medicina Interna (n = 15) i els de pediàtria (n = 9).

L’activitat experimentada durant el treball de lectura efectuat en habitació i el treball d’intervenció es va comparar mitjançant l’estudi de 4 residents de radiologia addicionals durant els dos tipus d’activitats. L’activitat de la sala de lectura va ser baixa, mentre que l’activitat a les tasques d’intervenció va superar els nivells mitjans dels residents de pediatria i dels residents de medicina interna.

La percepció dels residents de radiologia (n = 28) i els valors d’utilització de les estacions de treball van variar entre les diferents sales de lectura, però eren generalment inferiors al  75%  els que manifestaven utililtzar-les poques vegades o mai. L’ús que manifestaven fer-ne els residents es correlacionava amb les dades d’utilització de les estacions de treball disponibles a la institució (R2 = 0,64, p = 0,013).

En conclusió, els autors consideren que en el seu estudi els residents de radiologia tenen una vida laboral més sedentaria quan se’ls compara amb residents d’altres especialitats i que aquests no utilitzaven adequadament les eines disponibles per mitigar aquest risc. Els riscos potencials per a la salut derivats de la inactivitat justifiquen els esforços individuals i departamentals per limitar la inactivitat laboral entre els radiòlegs.

 

Referència: Lamar DL, Chou SS, Medverd JR, Swanson JO.Sedentary Behavior in the Workplace: A Potential Occupational Hazard for Radiologists.Curr Probl Diagn Radiol. 2015 Nov 10. pii: S0363-0188(15)30035-9. doi: 1

 

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: