Vida activa en la maduresa

Embed from Getty Images

Us deixo un estudi dissenyat per descriure i explorar les percepcions, pràctiques i motivacions per dur a terme una vida activa en la maduresa.

Els autors han efectuat un estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades i una observació “semiestructurada” participant de les activitats dels individus seleccionats, compartint amb aquests classes d’exercicis, passejos de forma privada o organitzada, anant de compres o fent treballs de jardineria.

Els participants han estat 27 individus de 65 a 80 anys obtinguts de l’Estudi Europeu Prospectiu sobre Càncer de Norfolk, seleccionats a propòsit per gènere, edat, classe laboral, qualitat de vida i lloc de residència; 19 dels participants van estar d’acord en permetre ser acompanyats i observats en les seves activitats.  Els escenaris de l’estudi van ser les pròpies llars dels participants, els seus barris, els llocs habituals d’oci i llocs de treball a Norfolk, Anglaterra.

Tots els participants consideren molt important tenir una actitud positiva per garantir un envelliment saludable; això inclou mantenir-se actius, tant físicament com mentalment a través d’activitats sedentàries com la lectura o la resolució de mots encreuats. “Sortir de casa” i estar ocupat o tenir diferents interessos van ser considerats com els dos elements més motivadors i que millor describien la seva “activació”. Les activitats útils formen una part important d’aquestes motivacions, com per exemple, dedicar-se encara a un treball ja sigui remunerat o voluntari, tenir responsabilitats familiars, o efectuar activitats puntuals menors com ara ajudar els veïns o desplaçar-se caminant com sistema de  transport.

Molts també van informar de la necessitat d’adaptar, sovint, determinades activitats per a les resta de la seva vida a les seves condicions actuals amb el cos envellit, o substituint per complet determinades activitats per altres de de menor impacte, com caminar. Això va incloure l’adaptació a les limitacions físiques de les parelles i els amics, la qual cosa dictava la intensitat i la freqüència de les activitats compartides. El context social on es desenvolupaven les seves  activitats podria constituir un obstacle per aquest model de vida activa, però al mateix temps podria ser un estímol encoratjador a través de la companyonia, la responsabilitat social i les pressions socials.

Els autors conclouen que la promoció i el manteniment de l’activitat física entre la gent gran requereix major atenció al fet d'”estar activat” com una actitud i un estil de vida, així com al seu context social, amb  iniciatives que encoratjin hàbits d’activitat més amplis en comptes d’activitats més discretes.

Referència: Guell C, Shefer G, Griffin S, Ogilvie D.’Keeping your body and mind active’: an ethnographic study of aspirations for healthy ageing. BMJ Open. 2016 Jan 7;6(1):e009973. doi: 10.1136/bmjopen-2015-009973

Escalfament pre-quirúrgic

Embed from Getty Images

Molts cops he comentat amb altres companys com és que no hi ha tradició entre determinats cirurgians que s’han d’enfrontar a llargues hores d’intervencions quirúrgiques, en molts casos amb postures estàtiques i poc ergonòmiques, de no efectuar un escalfament previ d’aquells grups musculars i aquelles articulacions que saben que estaran sotmesos a tensió i estrés durant una bona estona, de la mateixa manera com important és tenir una correcte recuperació un cop finalitza la cirurgia o mantenir un correcte estat de forma física de manera general.

Doncs ves per on, un cop més sembla que m’hagin llegit el pensament i aquests investigadors s’han decidit a estudiar els efectes de l’escalfament en cirurgians abans d’operar.

El concepte d’escalfament abans d’una actuació ha estat acceptat a través de moltes disciplines, incloent esports i música, dança o teatre. Per contra, és molt poc comú per a un cirurgià dedicar un període a l’escalfament abans d’una intervenció quirúrgica.

Fins a la data, pocs estudis de diverses especialitats han intentat respondre a aquesta qüestió de si l’escalfament millora el rendiment intraoperatori del cirurgià. No obstant això, no hi ha hagut una revisió sistemàtica d’aquests estudis i l’objectiu dels investigadors ha estat efectuar una revisió sistemàtica per avaluar l’efecte d’un escalfament abans de la cirurgia laparoscòpica i com aquest afecta el rendiment del cirurgià.

Després de efectuar una cerca a Pubmed i Scopus per identificar tots els estudis observacionals prospectius publicats, ens les quals podien intervenir residents, becaris o cirurgians assistents. Es van excloure els informes de casos, els comentaris, els estudis no publicats en llengua anglesa i aquells amb participació d’estudiants de medicina. Utilitzant l’eina validada de la Col·laboració Cochrane es va avaluar el risc de biaix en la selecció, l’ocultació de l’assignació, el cegament, les dades de resultats incompletes, els informes de resultats selectius i altres biaixos.

Un cop avaluats 241 estudis, només 6 van complir amb els criteris d’inclusió. Tots els estudis inclosos van ser assignats a l’atzar; la meitat d’ells van ser estudis controlats aleatoris. El nombre total de casos operatius va ser de 196, incloent 98 d’escalfament i 98 sense escalfament. El nombre total de participants va ser de 87, el número més gran en un sol estudi va ser de 38 individus i el nombre mitjà de la mostra de tots els estudis va ser de 14. Els sis estudis van avaluar diversos aspectes d’actuacions quirúrgiques laparoscòpiques. Es va observar una millora significativa en els resultats de la laparoscopia intraoperatoria quan s’efectuava un període d’escalfament abans de l’operació en cinc dels sis estudis (p <0,05). En el cas del sisè estudi no es va aconseguir significació estadística (p> 0,05).

A la vista d’aquests resultats els autors conclouen que l’escalfament abans d’un procediment quirúrgic millora la tècnica i el rendiment psicomotor i cognitiu del cirurgià. No obstant, són necessaris més estudis per avaluar la forma en que l’escalfament podria afectar el rendiment d’un cirurgià, i per identificar el moment òptim i la durada del període d’escalfament abans de les intervencions quirúrgiques.

Referència: Abdalla G, Moran-Atkin E, Chen G, Schweitzer MA, Magnuson TH, Steele KE. The effect of warm-up on surgical performance: a systematic review.Surg Endosc. 2015 Jun;29(6):1259-69. doi: 10.1007/s00464-014-3811-4. Epub 2014 Aug 23.
Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: