The Doetinchem Cohort Study

Embed from Getty Images

Aquest és un estudi que no ha cridat massa l’atenció però que pel seu disseny és força consistent: És un estudi de cohorts susceptible de no tenir massa biaix (possiblement es pot criticar que els diagnostics els hagin obtingut a partir de les pròpies manifestacions dels individus), el que fa que s’hagi de tenir en compte, tant perquè el disseny és òptim l’objectiu que pretén com perquè perquè les seves troballes van en contra de tot allò que cada cop més s’està mirant de prevenir i promoure als entorns laborals.

Així, cada cop hi ha major evidència que els comportaments sedentaris suposen un considerable risc per a la salut. Atès que l’exposició laboral és una proporció important del total de temps sedentari, en aquest estudi els autors han mirat l’associació entre el temps de feina i un seguit de problemes de salut.

A partir de l’estudi de cohorts Doetinchem, es van seleccionar aquells individus amb activitat laboral inclosos inicialment a l’estudi i amb tot el seguiment degudament efectuat (n = 1.509). Els participants han estat examinats quatre vegades durant un intèrval de 5 anys entre 1993 i 2012. El fet d’estar assegut a la feina s’ha definit de la següent manera: En primer lloc, individus que han estat asseguts de manera estable a la feina i altres que no ho han estat durant aquest període de quinze anys, en base a les característiques de la feina i en segón lloc, classificar les feines amb baixa,moderada o elevada quantitat de temps d’estar assegut, en funció dels tercils creats a partir del número d’hores auto-declarades pelspropis individus, una dada que es va obtenir a la darrera recollida d’informació. Mitjançant models de regressió es van relacionar aquests paràmetres amb salut mental, dolor lumbar o d’extremitats superiors, gràcies a la pròpia manifestació dels individus i mesures objectives de salut cardiometabòlica   (sobrepès, hipertensió i hipercolesterolèmia).

Quins han estat els resultats? En comparació amb els individus que habitualment no han estat asseguts a la feina, s’ha observat un menor risc de dolor crònic de les extremitats superiors per als treballadors que habitualment ho han fet asseguts (OR: 0,75; IC del 95%: 0,57 – 1,00), així com per als que estan en els dos tercils superiors d’hores d’estar asseguts a la feina (> 4 hores / sem) (OR: 0,65; IC del 95%: 0,50-0,86). Per als altres resultats de salut estudiats, no s’han trobat associacions significatives amb el fet d’estar assegut a la feina.

Vistos aquests resultats, els autors conclouen que aquests no donen suport a la hipòtesi que estar a la feina assegut s’associï amb problemes de salut. Es possible que la troballa de que estar assegut a la feina s’associï amb menys mal de l’extremitat superior pugui ser deguda a que es tracta de llocs de treball amb menor càrrega física.

Referència: Picavet HS, Pas LW, van Oostrom SH, van der Ploeg HP, Verschuren WM, Proper KI. The Relation between Occupational Sitting and Mental, Cardiometabolic, and Musculoskeletal Health over a Period of 15 Years – The Doetinchem Cohort Study. PLoS One. 2016 Jan 11;11(1):e0146639. doi: 10.1371/journal.pone.0146639. eCollection 2016.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: