Marruecos on bike 2016 (III)

A la segona etapa, Agdal-Tamtatoucht, els corredors tenien per davant 101 Km. amb el gran inconvenient que una de les zones es va tancar per problemes logístics i això implicava que durant un grapat de kilòmetres les assistències no es podien produir a peu de cursa. L’etapa va transcòrrer per l’Alt Atlas i és un privilegi gaudir de les vistes i els paisatges que ens van acompanyar tot el recorregut.

De bon matí, un cop esmorzats,  agafem el 4 x 4 i enfilem cap a la sortida, a uns 35 Km. de l’hotel. L’ensurt del matí el dona l’equip oficial del Marroc: un cop tots els participants ja estan camí de la sortida als seus autobusos, els ciclistis marroquins estan donant voltes pel poble. S’havien adormit ¡¡¡¡ Després d’alguna pirueta, de muntar i desmuntar dels 4 x 4, finalment s’incorporen a la cursa i tothom es reuneix sota l’arc de sortida.

A la foto es veu on era la sortida. Just a les afores d’un petit poblet i amb les muntanyes esperant a l’horitzó que els ciclistes comencin a enfilar-se per les seves pistes. Un munt de criatures envolten els participants i els demanen qualsevol cosa: caramels, barretes energètiques, llapis o euros, qualsevol objecte serà benvingut. I mai no perden el somriure.

captura-de-pantalla-2016-11-15-a-les-20-57-03

Un cop es dona la sortida, ben aviat els corredors s’endinsen en una pista tortuosa que s’enfila a buscar la carena de les muntanyes. Al 4 x 4 ens acompanya un corredor lesionat que ens posa al dia de la lluita que hi ha pel primer lloc de la classificació femenina: la Montse -catalana del Garraf – li disputa el primer a la Simona -la italiana, que diuen que si és professional, que si no ho és…-. Es un goig veure com es marquen fins i tot als avituallaments i com van a roda l’una de l’altra. Ens van fer viure la intensitat i l’emoció d’una cursa que en el cas dels masculins tenia poc color.

captura-de-pantalla-2016-10-16-a-les-12-24-49A una de les parades tècniques que fem -en aquest cas motivada per temes logístics dels fotògrafs – interactuem amb la població local. Un nòmada, a càrrec del seu ramat, se’ns acosta per demanar tabac. Mala sort, ningú de nosaltres no fuma, però accedeix a fer-se un retrat per a la posteritat.

La darrera parada la fem a l’avituallament. Tot i que està ubicat a una dels punts més elevats del recorregut, al voltant dels 2.800-2.900 metres, la gent encara puja força fresca i animada. Reposen l’aigua, mengen taronjes, agafen dàtils i galetes i enfilen novament la pista, en aquest cas amb un descens perllongat que els permet reposar forces. Nosaltres ens atensem fins al desviament on la cursa queda restringida. Policia local i autoritats no deixen passar cap altra vehícle que no siguin les bicicletes. Tothom passa fresc i després de constatar que no hi ha cap incidència, ens desviem per anar cap a la sortida a rebre els participants. Després ens vam assebentar que aquest recorregut havia estat, de llarg, el més dur de tota la cursa, amb una pujada per un rierol ple de codols que va fer molt dificl l’ascensió a aquest segon port de l’etapa.

Aquí val la pena esmentar els dos corredors que formaven l’equip Edelsten,  que van participar amb bicicletes de ciclocros. Molts encara es fan creus de com van poder fer aquesta ascensió, però entre punxada i punxada, un d’ells encara va poder acabar l’etapa. Ja té mèrit posar-se a pujar i baixar per les pistes i els corriols de muntanya amb aquest tipus de bici, però tots dos estaven amb molt bona forma i de fet, van acabar la totalitat de la cursa, a pesar de la desqualificació d’un d’ells per culpa de tanta punxada, que va fer que un dia es quedés sense recanvis i arribés a meta remolcat per una moto.

Doncs aquesta etapa encara va donar per molt….un accident de carretera, un àpat del país i un accident greu en cursa. Per no allargar més aquesta entrada ho deixo per la següent i us penjo una fotografia feta a les gorgues del Dades, feta en el recorregut que vam tenir que fer per salvar el tancament de la pista per on discurria la cursa. Aquest tancament inesperat va trastocar els plans de l’organització i ens va obligar a fer una volta impressionant per anar fins a l’arribada, però ens va permetre descobrir aquest paissatge tant xul.lo i degustar la gastronomia local a peu de carretera, però ja he dit que serà objecte de la propera entrada.

captura-de-pantalla-2016-11-15-a-les-21-29-19

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: