Intervencions per millorar la notificació de malalties professionals

Embed from Getty Images

La manca de notificació de les malalties professionals és un problema important en molts països. La notificació oportuna i acurada és fonamental per a un sistema exitós de vigilància mèdica de la salut pública que permeti  planificar adequadament programes, intervencions i assignació de recursos.

Per als metges, les principals raons que justifiquen la manca de notificació consisteixen en la manca de consciència pel que fa als requisits de la informació necessària, el temps i l’esforç que impliquen presentar informes i notificacions i la manca percebuda de beneficis derivats de la gestió de tots aquests informes.

No hi ha revisions sistemàtiques dels efectes de les intervencions per augmentar la presentació de notificacions (o la reducció de la manca de notificació) de les malalties professionals, i per això un grup va efectuar una revisió sistemàtica seguint la metodologia Cochrane per avaluar l’efectivitat de les intervencions destinades a augmentar la notificació de les malalties professionals per part dels metges.

Van basar la seva metodologia en cerques al Registre Especialitzat de Seguretat i Salut del Grup Cochrane de Treball, el Registre Cochrane Central d’Assaigs Controlats (CENTRAL), MEDLINE (PubMed), EMBASE, UPDATE SST, Base de dades de Resums de Revisions d’Efectes (DARE), Open-SIGLE i Salut Evidència, fins a gener de l’any 2015.

Els revisors tenien la intenció d’incloure assaigs controlats aleatoris (ACA), – ACA tipus clúster, estudis controlats de tipus abans i després (CAD) i sèries de temps interromput (STI), sobre els efectes de l’augment de la notificació de malalties professionals per part dels metges, però només van poder identificar estudis de tipus ACA i estudis tipus CAD.

Les mesures de resultat utilitzades van ser la notificació de les malalties professionals tenint en compte ja fos amb el nombre d’informes mèdics com la taxa de notificació de malalties laborals.

Dos autors avaluaven de forma independent l’elegibilitat de l’estudi i el risc de biaix i n’extreien les dades. Els resultats d’estudis similars es van combinar en una metanàlisi. La qualitat general dels estudis per a cada combinació d’intervenció i resultat es va efectuar utilitzant el sistema GRADE.

Finalment van incloure 7 ACA i cinc estudis tipus CAD. Dels set ACA, cinc van ser reportats en un article que il·lustra cinc tipus d’intervenció en comparació amb un control de cada un d’ells. Els altres dos ACA es van descriure en un segon article que constava de dos tipus d’intervenció comparats amb un mateix grup de control.

Set estudis es van desenvolupar als Països Baixos, altres quatre estudis als EUA i un d’ells s’havia estat presentat a l’Àfrica del Sud. Les intervencions s’havien centrar en els metges del treball en set estudis i altres metges en cinc estudis.

Embed from Getty Images

Sis estudis van avaluar l’efectivitat de material educatiu per si mateix, un estudi avaluava l’efecte de reunions educatives, quatre estudis van avaluar una combinació dels dos mètodes anteriors i un estudi avaluava una campanya educativa multifacètica amb objecte d’augmentar la notificació de les malalties professionals per part dels metges. Deu estudis van comparar intervencions actives amb cap intervenció, mentre que el grup de comparació d’altres dos estudis va ser una intervenció menys intensiva, que consistia en un missatge que explicava els beneficis de la informació. Tots els estudis inclosos es va considerar que tenien un alt risc de biaix.

Es van trobar proves de qualitat moderada a partir de dos estudis que mostraven que l’enviament personalitzat d’un butlletí electrònic descrivint els pros i els contres de la notificació de malalties ocupacionals no augmentava el nombre de metges que informaven de les malalties professionals en comparació amb el grup de no intervenció, amb una raó de risc de 1,11 (95 IC%: 0,74-1,67). També van trobar evidència de qualitat moderada a partir de dos estudis, de la bondat de l’enviament d’un missatge recordatori de l’obligació legal d’informar, que implicava un augment del nombre de notificacions de malalties professionals quan es comparava amb un missatge que  feia de recordatori dels beneficis de la informació d’aquestes malalties (raó de risc de 1,32, IC del 95%: 1,05 a 1,66).  En concret, aquesta intervenció va consistir en una carta al metge posant l’accent en el requisit legal d’informar (a més dels beneficis de la informació, en un dels dos estudis), un extracte de la llei de salut pública que obliga a la notificació, un fulletó d’una pàgina explicant  que la normativa de salut pública requeria que els metges informessin dels pacients detectats completant i enviant el formulari adjunt, un fulletó que descrivia com informar i una llista de les condicions a informar, i exemples de presentació d’informes, amb informació dels registres hospitalaris de pacients previs, relacionats amb casos de malalties de notificació obligatòria que no havien estat reportats.

Va haver-hi proves de baixa qualitat dels quatre estudis en que la provisió de materials educatius no va fer augmentar el grau de participació en comparació amb no intervenció. De la mateixa manera, també van evidenciar que l’ús de tots dos mètodes, materials educatius i reunions, no van fer augmentar considerablement el nombre de metges que van notificar malalties professionals, ni el seu grau de participació. Es van trobar resultats similars pel que feia a l’ús exclussiu de les reunions educatives. L’ús d’una campanya educativa semblava augmentar el nombre de metges que informaven les malalties professionals, encara que aquesta afirmació es basava en evidències de molt baixa qualitat.

Els autors no van trobar estudis que avaluessinn l’eficàcia de les intervencions basades en Internet, la simplificació dels procediments de notificació o tècniques de presentació d’informes (per exemple, a través d’informes en línia), o l’ús d’incentius econòmics. D’altra banda, hi havia estudis que avaluaven les intervencions a gran escala, com els canvis legislatius, el disseny de nous registres específics per aquestes malalties o la posada en marxa de sistemes de vigilància.

En resum, els estudis inclosos van proporcionar evidència de molt baixa a moderada qualitat que indicaven que els materials educatius, les reunions educatives, o una combinació dels dos, no augmentaven considerablement la notificació de les malalties professionals. L’ús d’un missatge recordatori de l’obligació legal d’informar semblava més eficaç que un simple missatge sobre els pros i els contres de la notificació d’aquestes malalties. Pels autors són necessaris assajos d’alta qualitat per aclarir l’eficàcia d’aquestes intervencions.

Hi va haver evidència de molt baixa qualitat que la implementació d’una campanya d’educació incrementava el nombre de metges que informaven malalties professionals en comparació amb cap intervenció. L’avaluació d’aquestes intervencions s’ha de fer a gran escala i amb dissenys on el resultat es mesuri en diverses ocasions abans i després de la intervenció.

Els estudis inclosos s’havien dut a terme en tres països, la qual cosa limita molt la generalització i l’aplicabilitat dels resultats. L’evidència obtinguda d’un nombre molt reduït de països no aplicaria directament a altres, tenint en compte sobre tot les diferències legislatives entre ells. El tipus de participants involucrats en la revisió probablement reflecteixin les diferents necessitats, problemes i mètodes utilitzats per incrementar la notificació de les malalties professionals als diferents països.

En aquest estudi no es va avaluar l’efectivitat d’intervencions diferents a les educatives, com ara l’ús d’incentius financers, que podria ser una forma important de motivar el canvi de comportament dels metges. Aquestes intervencions a petita escala podrien ser investigats utilitzant assajos aleatoritzats més grans, mentre que l’avaluació de les intervencions a gran escala, com ara els canvis legislatius haurien d’utilitzar dissenys a llarg termini.

Referència: Curti S. Sauni R. Spreeuwers D. De Schryver A. Valenty M. Rivière S.  Mattioli S.Interventions to increase the reporting of occupational diseases by physicians: a Cochrane systematic review. Environ Med. 2016 Mar 2. pii: oemed-2015-103209. doi: 10.1136/oemed-2015-103209. 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: