Trencar el sedentarisme: Doncs reunim-nos.

Embed from Getty Images
Tot i l’impacte positiu per a la salut que comporta el fet de caminar, els treballadors amb llocs sedentaris, que cada cop són i seran més habituals, tenen poques oportunitats d’augmentar la seva càrrega d’activitat física. En moltes ocasions hem sentit parlar de les reunions actives o de les reunions fetes dempeus com una oportunitat de millora d’aquesta activitat física en l’entorn laboral no tenim clar de quina manera organitzar-les o quines dinàmiques podem utilitzar per fer-les atractives i quotidianes. Doncs a Miami, l’equip d’Hanna Kling, (http://dx.doi.org/10.5888/pcd13.160111) de la Universitat de Miami han avaluat com implementar aquesta proposta i quina ha estat la viabilitat i acceptabilitat de la mateixa.
No cal recordar tots els desastres en matèria de salut que actualment s’associen al sedentarisme i en aquest sentit, qualsevol iniciativa que permeti incrementar l’activitat física en l’àmbit laboral serà benvinguda i segur que beneficiarà un volum important d’individus sobre tot si passen gran part o la totalitat de la seva jornada asseguts a la cadira.
La proposta d’aquest equip ha estat desenvolupar un protocol de reunió caminant pel campus universitari, amb una durada de 25-30 minuts amb un seguit de condicions per a la seva implantació: establir hora i lloc de la trobada i amb una ordre del dia (com hauríem de fer en qualsevol reunió); per fer el passeig confortable, equipar-se amb aigua, ulleres de sol i crema solar (us recordo que són de la Universitat de Miami) i portar calçat còmode; la persona qui convoca la reunió ha d’assignar el rol dels diversos participants (per exemple controlar el temps, elaborar l’acta, controlar el trajecte); seguir la ruta prefixada; caminar al menys 30 minuts i, al finalitzar la reunió, seure per elaborar les conclusions i efectuar aquelles tasques que no es podien fer mentre s’estava caminant.
Als individus que van acceptar participar se’ls preguntava sobre la seva activitat física utilitzant l’IPAQ i se’ls efectuaven mesures objectives utilitzant una acceleròmetre tipus Actigraph, que haurien de portar durant 21 dies. A més, per completar les dades es van realitzar reunions focals amb els diferents grups per debatre tres aspectes concrets: la relació entre aquesta experiència de treball i l’organització de la feina, la pròpia organització d’aquest tipus de reunió i de quina manera es gestionaven les reunions.
En termes quantitatius, i com calia esperar, l’activitat física dels participants es va incrementar de forma significativa pel que fa a l’activitat moderada o vigorosa i es va produir un descens de l’activitat lleugera, tot i que no van resultar prou significatives, excepte si es considera de manera exclusiva el dia que tenia lloc la reunió.
En termes qualitatius, els comentaris dels participants van ser múltiples. Quan se’ls va preguntar pel funcionament habitual de les reunions de treball, les respostes (encara que de Miami, segur que més d’un de nosaltres les firmaria) van ser del tipus: “En alguns casos se’ns afegia gent a la reunió, la reunió s’interrompia i havíem de tornar a reiniciar-la”, “en molts casos es parlava de qüestions personals com vacances, cobertures, programació, les reunions esdevenien força informals” o bé “en molts casos, les reunions s’allargaven”.



Quan se’ls preguntava per l’organització de les reunions caminant, els comentaris eren del tipus: “A les reunions se que estaré davant el meu ordinador i puc pensar en fer altres tasques. Les reunions caminant les he de planificar, no tindré davant el meu ordinador i hauré de parlar amb altres persones i fer altres coses. Sembla absurd, però realment és així”, “hem de fer anotacions mentals (entenc que es refereixen a quedar-se amb idees i conclusions molt clares, amb resultats molt evidents), doncs no portem paper a sobre”.
I quan se’ls preguntava per la seva experiència, en general, sobre aquest tipus novedós de reunions, els comentaris eren del tipus: “Estant a l’exterior amb altra gent, no et sents sol i no tens la sensació d’estar en una bombolla fent coses aleatòries, sinó que et sents al món real i fent coses” (bé, un comentari potser una mica extravagant), “Avui he utilitzat aquest recurs com una manera de combatre el meu estrès” o “M’encanten aquestes reunions, són vigoritzants i engrescadores. Hem fet molta feina i hem tancat completament l’ordre del dia de manera eficient. Ens ha ajudat a generar idees mentre discutíem sobre diferents temes. Anàvem generant propostes per solucionar problemes i ens apareixien solucions i alternatives, a mesura que anàvem treballant, i això resultava tremendament eficient”.
En general, d’aquesta experiència, que els autors qualifiquen d’una simple modificació de les reunions tradicionals, consideren que no únicament han estat ben acceptades pels treballadors, sinó que han estat fàcils d’implementar i factibles de dur a terme en hores de treball (torno a recordar que és la Universitat de Miami; no veig jo que això sigui tant senzill d’introduir a l’entramat productiu del nostre teixit empresarial aquí al sud d’Europa). Es evident, com també opinen aquests investigadors, que qualsevol intervenció que encoratgi a caminar o augmentar els nivells d’activitat física en l’entorn de treball són necessàries per disminuir els efectes negatius de la conducta sedentària, però és cert que és precís dur a terme i avaluar noves experiències d’aquesta modalitat de reunions.
Es cert que les reunions actives o dempeus són un instrument recomanat per trencar el sedentarisme dels llocs de treball i teòricament poden respondre a aquest objectiu, de la mateixa manera que implantar-les al nostre medi trobarà múltiples resistències. Es cert que cada cop hi ha major evidència de la necessitat de trencar amb petites interrupcions el temps d’estar asseguts, però no ho és menys que caldrà tenir algunes condicions per implantar aquestes reunions: Sortir a fer una reunió al Carrer Balmes, amb soroll i pol•lució? Ben segur que l’entorn serà un determinant important per dissenyar aquest tipus de reunions… I una durada aproximada de 30 minuts? Tot i ser una reunió de feina, ho es demostra clarament el seu benefici o no creieu que hi haurà una sensació “d’estar prenent la fresca” i de pèrdua de temps. Estar dues hores a una aula, que en molts casos son poc productives -crec que molta gent estarà d’acord, moltes reunions serveixen per a poc si no estan ben portades- són més ben vistes que mitja hora caminant (costum obliga)…. A més, quin és el número ideal d’individus per reunir-se? Una caminada amb més de tres o quatre persones em fa l’efecte que serà difícil de dur a terme per que flueixi la informació de manera efectiva i sigui realment productiva… I les reunions clàssiques, en una aula o una sala de reunions, sense cadires? Potser encara no estem preparats per això; potser hem de dissenyar nous espais de reunions que facilitin la mobilitat o el recolzament (que tal barres per recolzar-nos, que ens obliguin a estar de peu i qui tingui el torn de paraula que ho faci deambulant, o atrils com els polítics, on posar la documentació o els equips electrònics).
Embed from Getty Images
Resumint, alguns autors ja proposen protocols per fer aquestes reunions i comencen a avaluar els resultats. Segur que en el conjunt d’una estratègia per disminuir el sedentarisme en l’entorn laboral ens poden ajudar com un element més i potser fins i tot això ens fa repensar les actuals reunions de treball, feixugues i no massa productives en molts casos. Benvingut sigui el canvi, sobre tot si promou un entorn més saludable i millora la condició dels individus implicats.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: