Perquè ens interessa moure’ns a la feina?

Embed from Getty Images

Estar asseguts durant llargues estones es reconegut cada cop més com un factor de morbi-mortalitat associat a malaltia cardiovascular, i possiblement no és el mateix que no efectuar exercici físic. Sembla evident que, en l’àmbit laboral, cada cop passem més hores treballant davant de pantalles, de mòbils o d’altres dispositius electrònics que en molts casos gairebé ens obliguen a estar tota la jornada asseguts. Des de l’àmbit de la promoció de la salut recomanem a la gent que introdueixi pauses i que de tant en quant s’aixequin i voltin per l’oficina o el lloc de treball: que disposin lluny la impressora per anar a recollir documents o que aprofitin per fer una consulta presencial en comptes d’enviar un correu electrònic o que s’incorporin per fer aquella trucada telefònica que estem atenent asseguts. Però…perquè fem aquestes recomanacions? Quina base fisiopatològica sustenta que seguim dient-li a la gent que ha d’aixecar-se i moure’s del seient?

 Doncs alguna cosa similar deuria preguntar-se l’equip del laboratori d’Epidemiologia de l’activitat física i el comportament, de l’Institut del cor i la diabetis de Melbourne, encapçalat pel Dr. Demsey, quan es van posar a estudiar quins canvis provocaven les petites pauses que trencaven els períodes perllongats d’estar asseguts.

Per avaluar-ho van dissenyar un estudi experimental amb la participació d’individus amb diabetis de tipus II, als quals els sotmetien a tres condicions: estar asseguts durant un període de 7 hores, estar asseguts durant les 7 hores, amb passejades lleugeres de 3 minuts cada mitja hora o bé estar asseguts les 7 hores i efectuar exercicis de força, també durant 3 minuts cada mitja hora. Obviarem altres aspectes metodològics que es poden consultar a la seva publicació (https://doi.org/10.1097/HJH.0000000000001101), de la qual només val la pena destacar que els individus eren portadors d’un accés venós gracies al qual s’efectuaven determinacions analítiques seriades i es monitoritzaven la seva pressió arterial, la freqüència cardíaca i la percepció de fatiga, utilitzant la coneguda escala de Borg. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: