Perquè ens interessa moure’ns a la feina?

Embed from Getty Images

Estar asseguts durant llargues estones es reconegut cada cop més com un factor de morbi-mortalitat associat a malaltia cardiovascular, i possiblement no és el mateix que no efectuar exercici físic. Sembla evident que, en l’àmbit laboral, cada cop passem més hores treballant davant de pantalles, de mòbils o d’altres dispositius electrònics que en molts casos gairebé ens obliguen a estar tota la jornada asseguts. Des de l’àmbit de la promoció de la salut recomanem a la gent que introdueixi pauses i que de tant en quant s’aixequin i voltin per l’oficina o el lloc de treball: que disposin lluny la impressora per anar a recollir documents o que aprofitin per fer una consulta presencial en comptes d’enviar un correu electrònic o que s’incorporin per fer aquella trucada telefònica que estem atenent asseguts. Però…perquè fem aquestes recomanacions? Quina base fisiopatològica sustenta que seguim dient-li a la gent que ha d’aixecar-se i moure’s del seient?

 Doncs alguna cosa similar deuria preguntar-se l’equip del laboratori d’Epidemiologia de l’activitat física i el comportament, de l’Institut del cor i la diabetis de Melbourne, encapçalat pel Dr. Demsey, quan es van posar a estudiar quins canvis provocaven les petites pauses que trencaven els períodes perllongats d’estar asseguts.

Per avaluar-ho van dissenyar un estudi experimental amb la participació d’individus amb diabetis de tipus II, als quals els sotmetien a tres condicions: estar asseguts durant un període de 7 hores, estar asseguts durant les 7 hores, amb passejades lleugeres de 3 minuts cada mitja hora o bé estar asseguts les 7 hores i efectuar exercicis de força, també durant 3 minuts cada mitja hora. Obviarem altres aspectes metodològics que es poden consultar a la seva publicació (https://doi.org/10.1097/HJH.0000000000001101), de la qual només val la pena destacar que els individus eren portadors d’un accés venós gracies al qual s’efectuaven determinacions analítiques seriades i es monitoritzaven la seva pressió arterial, la freqüència cardíaca i la percepció de fatiga, utilitzant la coneguda escala de Borg.

I com va anar? Doncs la pressió arterial mitjana dels individus va baixar de manera significativa, de manera més evident en aquells que feien el treball de força que en els que feien les passejades, de la mateixa manera que es va produir una disminució també significativa dels valors sèrics de noradrenalina. Aquesta disminució es produia de manera progressiva a mesura que avançava la jornada i els individus anaven afegint ruptures a la seva conducta sedentària. En l’anàlisi més acurada, van poder demostrar que la disminució de la secreció de la noradrenalina era major en aquells individus que prenien medicació antihipertensiva. Per cert, és molt curiosa l’evolució de la pressió arterial, doncs va augmentant progressivament a mesura que avança la jornada.Captura de pantalla 2017-12-19 a les 18.01.50

El resultat d’aquesta experiència -ull, que es tracta d’individus amb sobrepés i diabetis II i s’ha d’extrapolar amb prudència – reforça estudis similars en els quals l’activitat física amb intensitat moderada incideix sobre la tensió arterial, en el sentit de baixar les seves xifres i el mecanisme que pot explicar-ho seria la disminució de l’activitat simpàtica (una activitat que també es troba vinculada a la disminució de la insulina plasmàtica).

Així, no es que poguem recomanar a la gent que s’aixequi, gairebé que hauriem d’obligar-los a fer-ho, ja que interrompre el temps que la gent passa asseguda és una estratègia que pot ajudar-los en la prevenció de les complicacions vasculars associades a diabetis i hipertensió arterial, dues de les malalties més prevalents en la societat actual.

Embed from Getty Images

Per cert ¡¡¡ Que feien els individus quan se’ls demanava fer activitat de força moderada?  No gaire complicat: Se’ls sol.licitava fer 20 “sentadilles”, 20 “aixecaments de bessons”, i 20 “contraccions glúties amb elevació de genolls”, que havien de repetir en tres ocasions per completar els tres minuts. Ja sabeu, si teniu feines que us fan estar asseguts durant llargs periodes de temps, no teniu excusa: coneixeu les conseqüències i sabeu com evitar-les. Agafeu la vostra cadira i activeu el cos per disminuir la pressió arterial i les hormones simpatiques, millorar el vostre estat de salut i prevenir la patologia cardio-vascular.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: