“Fit-ball” vs. cadires

Embed from Getty Images

M’ha tocat revisar per sobre l’ús de les “fit-ball” com a substituts de les cadires tradicionals en entorns ofimàtics. Aquí deixo les quatre reflexions que he pogut trobar.

Schult et al.1 van avaluar l’ús d’un baló estabilitzador com una alternativa per incorporar-lo en substitució de la cadira clàssica. En el si d’un programa de promoció de la salut de 3 mesos de durada, van controlar aspectes com ara la postura percebuda, balanç corporal, despesa energètica, rendiment laboral, seguretat o dolor. En general, l’ús del baló estabilitzador es va mostrar associat a una major vitalitat, una millora en la percepció postural i en el balanç corporal. L’ús del baló estabilitzador es va traduir en una disminució del dolor percebut pels participants, tot i que alguns van manifestar patir-lo en utilitzar-lo. Per aquests autors és important ponderar adequadament els riscos i els beneficis d’incorporar el baló estabilitzador a les tasques de tipus administratiu.

Alguns estudis ja havien comparat l’ús del baló estabilitzador amb la cadira clàssica d’oficina en aspectes relacionats amb l’activitat muscular o la postura i, en alguns casos, indicaven que es generava un discomfort inicial amb la utilització del baló estabilitzador, la qual cosa suportava que era necessari un període d’aclimatació a aquesta nova modalitat. Per això Jackson et al.2 van dissenyar un estudi per avaluar l’eficàcia d’un protocol d’aclimatació en el procés de passar d’utilitzar una cadira estàndard a un baló estabilitzador, controlant l’activitat i la postura de la musculatura espinal. Durant nou dies van dur a terme un protocol d’acomodació amb períodes d’exposició progressius i els resultats van mostrar que el discomfort dels usuaris disminuïa després d’aquest període d’aclimatació. Per altra banda, no s’evidenciaven diferències ni d’activació muscular ni de postures de columna. Pels autors, i tenint en compte les limitacions pròpies del seu estudi, fer un període d’aclimatació milloraria la posterior percepció dels usuaris, fonamentalment en el gènere femení.

Per Lowe et al.3 la progressiva popularitat de la utilització dels balons estabilitzadors com equipaments per seure xoquen amb les guies ergonòmiques i el disseny dels espais de treball. Els treballadors que utilitzen aquests aparells en els entorns d’oficines assumeixen uns riscos de seguretat que haurien de justificar-se només si la seva utilització fos clarament beneficiosa des del punt de vista de promoció de la salut. Així les coses, els estudis i les evidencies publicades fins al moment qüestionen les bases teòriques de la seva utilització i no apunten beneficis importants en matèria de salut. En aquest sentit, els estudis biomecànics no confirmen la suposada activació muscular dels grups espinals; els estudis de despesa energètica mostren un augment insignificant (per obviar dir que no en troben) de demanda metabòlica que, en qualsevol cas, és ineficaç per considerar-la efectiva a l’hora de combatre el sedentarisme derivat d’aquesta activitat laboral. Pels autors, fins que els estudis no mostrin resultats més concloents, cal ser escèptics a l’hora de recomanar l’ús d’aquests balons estabilitzadors al lloc de treball, argumentant el seu interès per motius de salut o benestar.

En darrera instància, fent referència a les evidencies emergents que acrediten la bondat d’incrementar la despesa energètica diària, això es podria dur a terme introduint canvis als llocs de treball clàssics, ja fos modificant els equips informàtics o el mobiliari tradicional. L’objectiu final seria modificar la conducta sedentària associada al treball administratiu per una activitat física de baixa intensitat. En aquest sentit,  Tudor-Locke et al.4 revisen les diferents alternatives a aquests llocs de treball clàssics, classificant-los en funció del balanç energètic que generen. En el cas del baló estabilitzador, la despesa energètica és comparable a la que es produeix en un lloc de treball clàssic amb una cadira convencional  (aprox. 1.2 kcal min(-1)) i també molt assimilable a un lloc de treball adaptable que permeti alternar la sedestació amb la bipedestació. Pels autors, el coneixement que es genera al voltant dels nous llocs de treball “actius” és encara precoç i heterogeni i ofereix moltes oportunitats per futura recerca.

Bibliografia
1.- Schult TM. Awosika ER. Schmunk SK.  Hodgson MJ. Heymach BL. Parker CD. Sitting on Stability Balls: Biomechanics Evaluation in a Workplace Setting. J Occup Environ Hyg. 2013;10(2):55-63.
2.- Jackson JABanerjee-Guénette PGregory DECallaghan JP. Should we be more on the ball? The efficacy of accommodation training on lumbar spine posture, muscle activity, and perceived discomfort during stability ball sitting. Hum Factors. 2013 Dec;55(6):1064-76.
3.- Lowe BD. Swanson NG. Hudock  SD. Lotz WG. Unstable Sitting in the Workplace – Are there Physical Activity Benefits? Am J Health Promot. 2015 ; 29(4): 207–209.
4.- Tudor-Locke CSchuna  JM JrFrensham LJProenca M. Changing the way we work: elevating energy expenditure with workstation alternatives. Int J Obes (Lond). 2014 Jun;38(6):755-65. doi: 10.1038/ijo.2013.223. Epub 2013 Nov 28.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: