Caminar per l’oficina…walk&work

Després d’una temporada inactiu, deixo una entrada de La Vanguardia, encara no fa un any (Octubre-2016),  on es recorda la bondat de caminar quan es té un treball sedentari. Embarcat en la continuació d’aquesta proposta.

 

 

Anuncis

Activar-se millora el risc de mortalitat prematura

Aquesta entrada s’havia quedat sense publicar. Segur que ja haurà sortit per algun altra lloc, però aquí va. Tot suma, i moure’s per poc que sigui és millor, molt millor que fer el dropo*

*diccionari.cat
dropo-a : adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2. Fer el dropo. Estar sense fer res.

Embed from Getty Images
Les dades que avaluen els benefici en termes de mortalitat de la substitució de temps sedentari per la pràctica d’activitat física són escasses. En aquest estudi han explorat de quina manera els canvis en els temps de comportament sedentari, quan es passa a efectuar activitat física de diferents intensitats, es  relacionen amb el risc de mortalitat.
A partir de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut i l’examen Nutricional (NHANES) dels anys 2003-2004 i 2005-2006, es va efectuar un seguiment a les dones i homes d’entre 50-85 anys, amb diferents fases de seguiment, seguiment fins a finals de l’any 2011. El temps de sedentarisme i l’activitat física es van avaluar utilitzant un acceleròmetre ActiGraph. Van adaptar models de substitució isotemporal per estimar l’efecte de la substitució d’un tipus de conducta per un altra en funció de l’activitat enregistrada per l’acceleròmetre.

Durant un seguiment mitjà de 6,35 anys, es van produir 697 morts per qualsevol causa. La substitució de 30 minuts de temps sedentari per una quantitat igual d’activitat lleugera es va associar amb una reducció del 14% del risc de mortalitat (raó de risc ajustada en un model multivariable -RR- = 0,86; interval de confiança 95% (IC) = 0,83-0,90).
Embed from Getty Images
La substitució de temps sedentari per una activitat moderada o vigorosa es va relacionar amb la reducció del risc de mortalitat del 50% (RR = 0,50, IC 95% = 0,31 a 0,80). També es va observar un menor risc de mortalitat, 42%, quan l’activitat física lleugera va ser reemplaçada per activitat moderada a vigorosa (HR = 0,58, IC del 95% = 0,36-0,93).
Embed from Getty Images

La conclusió sembla evident: La substitució del temps de sedentarisme per la mateixa quantitat d’activitat física té un efecte protector sobre la mortalitat prematura, i  la substitució de l’activitat física lleugera per una activitat moderada o vigorosa també s’associa amb aquest efecte de protecció envers la mortalitat prematura.

 

SI en voleu saber més, aneu a les fonts:
Schmid D, Ricci C, Baumeister SE, Leitzmann MF.Replacing Sedentary Time with Physical Activity in Relation to Mortality. Med Sci Sports Exerc. 2016 Jul;48(7):1312-9. doi: 10.1249/MSS.0000000000000913.

Sedentarisme i mal de coll i espatlles

Embed from Getty Imagesp style=”text-align: justify;”>

Ara que cada cop més el sedentarisme s’està convertint en el cinquè genet de l’apocalipsi, associat amb la pràctica totalitat de malalties no transmissibles, apareix un estudi que ens indica algun avantatge d’estar assegut.

Aquest estudi, amb dades obtingudes de la cohort d’activitat física danesa mesurada objectivament (DPHACTO) ha tingut com a objectiu determinar el grau en què el temps que un treballador passa assegut a la feina -mesurat objectivament-  està associat amb la presència de dolor a la regió cervical i espatlles en el termini d’un any i en una mostra de treballadors industrials.

Els autors han analitzat les dades de 625 treballadors de la cohort DPHACTO, amb les dades del període 2012-2013. Les dades objectives del temps que els treballadors passen asseguts es van recollir a l’inici de l’estudi utilitzant acceleròmetres i la intensitat del dolor automanifestat a la zona cervical i d’espatlles es va enregistrar utilitzant un total de 14 recordatoris mitjançant missatges de text als telèfons mòbils (es va utilitzar una escala de valoració numèrica 0-10) durant tot l’any. Per determinar la relació entre temps sedentari i dolor es van utilitzar models lineals mixtes, crus i ajustats per factors demogràfics, laborals, d’estil de vida, i en funció de la intensitat inicial del dolor.

Els resultats van mostrar que en els casos en què major era el temps que els treballadors estaven asseguts es produïa una disminució més ràpida de la intensitat del dolor al cap dels 12 mesos, resultat estadísticament significatiu quan s’analitzà l’evolució del comportament del dolor ja fos analitzat en cru (p = 0,020) o amb un model ajustat (p = 0,027).

Pels autors, en el cas de treballadors industrials, estar més temps assegut s’associa significativament amb una evolució favorable de la intensitat del dolor cervical i d’espatlles. Creuen que aquesta relació entre el temps que passem asseguts a la feina i el dolor necessita més investigació abans de fer recomanacions o desenvolupar guies o procediments sobre el comportament sedentari en aquest grup de treballadors manuals.

Referència: Hallman DMGupta NHeiden MMathiassen SEKorshøj MJørgensen MB. Holtermann A.Is prolonged sitting at work associated with the time course of neck-shoulder pain? A prospective study in Danish blue-collar workers.BMJ Open. 2016 Nov 10;6(11):e012689. doi: 10.1136/bmjopen-2016-012689.

Promoció de la salut. Caminades urbanes.

Embed from Getty Images

A aquest grup de coreans se’ls va acudir estudiar els efectes físics i psicològics d’un programa de marxa “urbana-forestal” per als treballadors d’oficina. Com sembla que hi ha cada cop major evidència, per a molts treballadors un estil de vida sedentari pot implicar nivells baixos d’activitat física que s’han relacionat amb diversos problemes de salut, d’aqui el progressiu major interès en activitats de promoció de la salut.

Cinquanta-quatre treballadors d’oficina van participar en aquest estudi. Van ser assignats a dos grups (grup experimental i grup control) de manera aleatoria i el grup experimental va realitzar 5 setmanes d’exercici físic fent caminades, a partir d’un model d’adquisició d’habilitats basat en informació-motivació-conducta. Van desenvolupar el seu estudi durant dos mesos a la tardor de 2014.

Els resultats de la seva proposta van tenir efectes positius pel que fa al nivell d’activitat física (T = 65.00, p <.001), el comportament en matèria de promoció de la salut (t = -2,20, p = 0,033), i la qualitat de vida (t = -2,42, p = 0,020). Tot i això, no van observar diferències estadísticament significatives entre els grups en altres aspectes com ara la depressió, la mida de la cintura, l’índex de massa corporal, pressió arterial, o la densitat òssia.

Els investigadors creuen que els resultats d’aquest programa organitzat de caminades urbanes suggereixen que pot tenir efectes positius en la millora de l’activitat física, el comportament envers la promoció de la salut i la qualitat de vida dels treballadors que hi intervenen. Aquest tipus de programa pot ser utilitzat com una estratègia eficaç i eficient per a la promoció de la salut física i psicològica dels treballadors d’oficina.

Es una intervenció senzilla i fàcil d’implementar. Potser una mica curta per obtenir resultats antropomètrics significatius IMC, perímetre abdominal,etc.), però com conclouen els autors, consciencía sobre la necessitat d’activitat física, sensibilitza sobre la promoció de la salut i augmenta la sensació de benestar dels treballadors. Tampoc puc opinar sobre la intensitat de l’activitat física, el número de sessions o la durada d’aquestes (la prescripció, vaja).

Si esteu interessats el podeu trobar a la referència adjunta, però us caldrà un traductor de coreà.

Referència: Bang KS. Lee IS. Kim SJ. Song MK. Park SE. [The Effects of Urban Forest-walking Program on Health Promotion Behavior, Physical Health, Depression, and Quality of Life: A Randomized Controlled Trial of Office-workers]. J Korean Acad Nurs. 2016 Feb;46(1):140-8. doi: 10.4040/jkan.2016.46.1.140.

El cost de la inactivitat física

Embed from Getty Images

Hi ha proves convincents en la literatura científica de l’eficàcia de la pràctica d’activitat i exercici físic regular per conservar la salut i prevenir diverses malalties. No obstant això, no es disposa de suficients estudis que asociïn els costos sanitaris amb la manca d’activitat física. Alguns estudis que han tractat de quantificar aquests costos ja van evidenciar la relació amb l’activitat física i/o el comportament sedentari i per això, en aquesta revisió els autors han reunit la informació disponible de diversos paisos per analitzar els costos globals associats amb la inactivitat física en els darrers anys.

Els resultats mostren que, en tot el món, l’activitat física és una variable important en els recursos financers de l’economia en matèria de salut pública, i que s’associa inversament amb els costos generats pels procediments de salut, el consum de fàrmacs i la gestió de les malalties cròniques.

En els estudis hi havia diferències en els mètodes d’estimació de l’activitat física; el criteri proposat per l’OMS de 150 minuts a la setmana d’activitat física de moderada intensitat es va utilitzar només en alguns casos, mentre en altres s’utilitzava el criteri del nombre total diari de minuts d’activitat física o altres classificacions en les quals utilitzaven la despesa energètica per diferenciar entre els individus actius e inactius. Sembla clar que aquestes diferències a l’hora de quantificar l’activitat física fa dificil establir comparacions però, independentment del mètode emprat, els costos globals en salut eren majoritàriament majors en els grups d’individus amb menor activitat física. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: