Perquè ens interessa moure’ns a la feina?

Embed from Getty Images

Estar asseguts durant llargues estones es reconegut cada cop més com un factor de morbi-mortalitat associat a malaltia cardiovascular, i possiblement no és el mateix que no efectuar exercici físic. Sembla evident que, en l’àmbit laboral, cada cop passem més hores treballant davant de pantalles, de mòbils o d’altres dispositius electrònics que en molts casos gairebé ens obliguen a estar tota la jornada asseguts. Des de l’àmbit de la promoció de la salut recomanem a la gent que introdueixi pauses i que de tant en quant s’aixequin i voltin per l’oficina o el lloc de treball: que disposin lluny la impressora per anar a recollir documents o que aprofitin per fer una consulta presencial en comptes d’enviar un correu electrònic o que s’incorporin per fer aquella trucada telefònica que estem atenent asseguts. Però…perquè fem aquestes recomanacions? Quina base fisiopatològica sustenta que seguim dient-li a la gent que ha d’aixecar-se i moure’s del seient?

 Doncs alguna cosa similar deuria preguntar-se l’equip del laboratori d’Epidemiologia de l’activitat física i el comportament, de l’Institut del cor i la diabetis de Melbourne, encapçalat pel Dr. Demsey, quan es van posar a estudiar quins canvis provocaven les petites pauses que trencaven els períodes perllongats d’estar asseguts.

Per avaluar-ho van dissenyar un estudi experimental amb la participació d’individus amb diabetis de tipus II, als quals els sotmetien a tres condicions: estar asseguts durant un període de 7 hores, estar asseguts durant les 7 hores, amb passejades lleugeres de 3 minuts cada mitja hora o bé estar asseguts les 7 hores i efectuar exercicis de força, també durant 3 minuts cada mitja hora. Obviarem altres aspectes metodològics que es poden consultar a la seva publicació (https://doi.org/10.1097/HJH.0000000000001101), de la qual només val la pena destacar que els individus eren portadors d’un accés venós gracies al qual s’efectuaven determinacions analítiques seriades i es monitoritzaven la seva pressió arterial, la freqüència cardíaca i la percepció de fatiga, utilitzant la coneguda escala de Borg. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Trencar el sedentarisme: Doncs reunim-nos.

Embed from Getty Images
Tot i l’impacte positiu per a la salut que comporta el fet de caminar, els treballadors amb llocs sedentaris, que cada cop són i seran més habituals, tenen poques oportunitats d’augmentar la seva càrrega d’activitat física. En moltes ocasions hem sentit parlar de les reunions actives o de les reunions fetes dempeus com una oportunitat de millora d’aquesta activitat física en l’entorn laboral no tenim clar de quina manera organitzar-les o quines dinàmiques podem utilitzar per fer-les atractives i quotidianes. Doncs a Miami, l’equip d’Hanna Kling, (http://dx.doi.org/10.5888/pcd13.160111) de la Universitat de Miami han avaluat com implementar aquesta proposta i quina ha estat la viabilitat i acceptabilitat de la mateixa.
No cal recordar tots els desastres en matèria de salut que actualment s’associen al sedentarisme i en aquest sentit, qualsevol iniciativa que permeti incrementar l’activitat física en l’àmbit laboral serà benvinguda i segur que beneficiarà un volum important d’individus sobre tot si passen gran part o la totalitat de la seva jornada asseguts a la cadira.
La proposta d’aquest equip ha estat desenvolupar un protocol de reunió caminant pel campus universitari, amb una durada de 25-30 minuts amb un seguit de condicions per a la seva implantació: establir hora i lloc de la trobada i amb una ordre del dia (com hauríem de fer en qualsevol reunió); per fer el passeig confortable, equipar-se amb aigua, ulleres de sol i crema solar (us recordo que són de la Universitat de Miami) i portar calçat còmode; la persona qui convoca la reunió ha d’assignar el rol dels diversos participants (per exemple controlar el temps, elaborar l’acta, controlar el trajecte); seguir la ruta prefixada; caminar al menys 30 minuts i, al finalitzar la reunió, seure per elaborar les conclusions i efectuar aquelles tasques que no es podien fer mentre s’estava caminant.
Als individus que van acceptar participar se’ls preguntava sobre la seva activitat física utilitzant l’IPAQ i se’ls efectuaven mesures objectives utilitzant una acceleròmetre tipus Actigraph, que haurien de portar durant 21 dies. A més, per completar les dades es van realitzar reunions focals amb els diferents grups per debatre tres aspectes concrets: la relació entre aquesta experiència de treball i l’organització de la feina, la pròpia organització d’aquest tipus de reunió i de quina manera es gestionaven les reunions.
En termes quantitatius, i com calia esperar, l’activitat física dels participants es va incrementar de forma significativa pel que fa a l’activitat moderada o vigorosa i es va produir un descens de l’activitat lleugera, tot i que no van resultar prou significatives, excepte si es considera de manera exclusiva el dia que tenia lloc la reunió.
En termes qualitatius, els comentaris dels participants van ser múltiples. Quan se’ls va preguntar pel funcionament habitual de les reunions de treball, les respostes (encara que de Miami, segur que més d’un de nosaltres les firmaria) van ser del tipus: “En alguns casos se’ns afegia gent a la reunió, la reunió s’interrompia i havíem de tornar a reiniciar-la”, “en molts casos es parlava de qüestions personals com vacances, cobertures, programació, les reunions esdevenien força informals” o bé “en molts casos, les reunions s’allargaven”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Treballes a torns?: Pensa en el peix i la llet

Embed from Getty Images

El paper de la Vitamina D i la seva importància en el metabolisme del calci està adquirint cada cop un paper més rellevant i el seu dèficit, cada cop més evidenciat per diferents estudis ha fet que alguns autors l’hagin qualificat de pandèmia.

A més, el dèficit de Vit. D s’ha associat habitualment a la salut òssia en forma d’osteoporosi i osteomalàcia,  però cada cop més es vincula aquest dèficit amb alteracions metabòliques, processos autoimmunitaris , patologia psiquiàtrica, respiratòria, cardiovascular i fins i tot algun tipus de càncers.

Un estudi liderat per Daniel Sowah, del Departament de Medicina preventiva de la Universitat d’Alberta, publicat a BMC Public Health (10.1186/s12889-017-4436-z) revisa aquesta deficiència de Vitamina D. en funció de diferents professions. La primera conclusió, possiblement previsible si es coneix mínimament com funciona el metabolisme d’aquesta vitamina, és que els individus que treballen a l’exterior tenen uns nivells més elevats que els treballadors d’interior.

Però aquest dèficit vitamínic també s’associa amb el treball nocturn -que el defineixen com aquell que s’efectua entre les 9 del vespre i les 5 de la matinada- i amb el treball a torns, un dèficit que pot atribuir-se al dèficit d’exposició a la llum solar o a dèficits dietètics, molt possiblement associats als trastorns alimentaris que habitualment es reconeixen a aquest tipus de treballs.  Els treballadors a torns son els que presenten el major risc de desenvolupar dèficit de Vit. D.

I després trobem el grup del personal sanitari, amb importants dèficits de Vit. D -especialment els metges en formació, de manera significativament més baixa que altres professionals del sector (pobres residents)-. Si prou riscos té el personal sanitari, ara afegim també aquest, que podria estar vinculat a les llargues jornades de treball en interiors, a que és una feina habitualment amb torns i nocturnitat o fins i tot a la pròpia cura que aquest col·lectiu fa de la seva pròpia salut (ep ¡¡¡, no és una afirmació meva, que podria o no subscriure). Per cert, tenint en compte les característiques del personal sanitari, amb una gran proporció de dones i gran part en edat gestacional, les implicacions d’aquest dèficit vitamínic podrien anar més enllà de les pròpies afectades. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Perdre pes per Internet

Embed from Getty Images

Els programes de pèrdua de pes emmarcats en campanyes de promoció de la salut a les empreses solen provocar disminucions moderades del pes. Amb aquesta premisa, l’objecte de l’estudi que han dut a terme Ross et al. ha estat comprobar la bondat d’un programa conductual via Internet i si aquest era degudament implementat pels treballadors, individus amb sobrepes d’una organització proveïdora de serveis de salut. La intervenció va consistir en l’accés a un programa d’Internet de 12 setmanes de durada amb diferents components de modificació de conducta, i amb objecfte d’induir la pèrdua de pes. La intervenció i les mesures corporals van tenir lloc a l’inici del programa, als tres mesos -coincidint amb la finalització del mateix- i als sis mesos – per efectuar-ne el seguiment-.  

L’adherència al programa va resultar excel.lent (93 % als tres mesos i 89 % els sis mesos ). Els participants van perder una mitjana de 5,8 Kg als tres mesos, i en van recuperar 1,1 quan es va efectuar el control als sis mesos. En general, la pèrdua de pes als sis mesos va estar de 4,7 Kg. Els homes van perdre més pes que les dones (de manera significativa) i aquesta pèrdua també va ser superior en individus amb major nivell d’escolarització. L’adehrència i el seguiment del programa es van asociar significativament amb la pèrdua de pes.

Pels autors, una intervenció de pèrdua de pes canalitzada per Internet pot ser correctament implementada pels treballadors en l’àmbit laboral i es poden aconseguir pèrdues de pes significatives. Per ells, un programa d’aquestes característiques, especialmente el seu baix cost, pot facilitar la seva disseminació de manera senzilla i efectiva. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Activar-se millora el risc de mortalitat prematura

Aquesta entrada s’havia quedat sense publicar. Segur que ja haurà sortit per algun altra lloc, però aquí va. Tot suma, i moure’s per poc que sigui és millor, molt millor que fer el dropo*

*diccionari.cat
dropo-a : adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2. Fer el dropo. Estar sense fer res.

Embed from Getty Images
Les dades que avaluen els benefici en termes de mortalitat de la substitució de temps sedentari per la pràctica d’activitat física són escasses. En aquest estudi han explorat de quina manera els canvis en els temps de comportament sedentari, quan es passa a efectuar activitat física de diferents intensitats, es  relacionen amb el risc de mortalitat.
A partir de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut i l’examen Nutricional (NHANES) dels anys 2003-2004 i 2005-2006, es va efectuar un seguiment a les dones i homes d’entre 50-85 anys, amb diferents fases de seguiment, seguiment fins a finals de l’any 2011. El temps de sedentarisme i l’activitat física es van avaluar utilitzant un acceleròmetre ActiGraph. Van adaptar models de substitució isotemporal per estimar l’efecte de la substitució d’un tipus de conducta per un altra en funció de l’activitat enregistrada per l’acceleròmetre.

Durant un seguiment mitjà de 6,35 anys, es van produir 697 morts per qualsevol causa. La substitució de 30 minuts de temps sedentari per una quantitat igual d’activitat lleugera es va associar amb una reducció del 14% del risc de mortalitat (raó de risc ajustada en un model multivariable -RR- = 0,86; interval de confiança 95% (IC) = 0,83-0,90).
Embed from Getty Images
La substitució de temps sedentari per una activitat moderada o vigorosa es va relacionar amb la reducció del risc de mortalitat del 50% (RR = 0,50, IC 95% = 0,31 a 0,80). També es va observar un menor risc de mortalitat, 42%, quan l’activitat física lleugera va ser reemplaçada per activitat moderada a vigorosa (HR = 0,58, IC del 95% = 0,36-0,93).
Embed from Getty Images

La conclusió sembla evident: La substitució del temps de sedentarisme per la mateixa quantitat d’activitat física té un efecte protector sobre la mortalitat prematura, i  la substitució de l’activitat física lleugera per una activitat moderada o vigorosa també s’associa amb aquest efecte de protecció envers la mortalitat prematura.

 

SI en voleu saber més, aneu a les fonts:
Schmid D, Ricci C, Baumeister SE, Leitzmann MF.Replacing Sedentary Time with Physical Activity in Relation to Mortality. Med Sci Sports Exerc. 2016 Jul;48(7):1312-9. doi: 10.1249/MSS.0000000000000913.

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: