Risc cardiovascular dels sanitaris

Embed from Getty Images

Avui he trobat aquest estudi de seguiment durant 20 anys de professionals sanitaris. La veritat és que per seguir-los durant tant de temps, la mostra és molt justeta. Els autors no indiquen les caractéristiques del 25 % de pèrdues durant aquest anys ni justifiquen els motius d’aquestes i tampoc no ens diuen si les seves troballes són inherents a les professions sanitàries o reprodueixen un patró similar al de la població general.  En qualsevol cas, els sanitaris també emmalaltim i alguna cosa tindran a veure els nostres hàbits i les nostres conductes.

Pels autors, el coneixement de la presència i evolució dels factors de risc cardiovascular en els joves pot contribuir de manera significativa en les conductes a adoptar per modificar la història natural d’aquests riscos i prevenir l’aparició de malalties cardiovasculars.

En el seu estudi han volgut avaluar la presència i l’evolució dels factors de risc cardiovascular en professionals de la salut durant un període de 20 anys.

Per això han avaluat un grup d’individus en el moment en que van començar els seus programes de postgrau en medicina, infermeria, nutrició, odontologia i farmàcia, i els han revisat al cap de 20 anys, comparant  les dades obtingudes en les dues fases. Als participants se’ls van administrar qüestionaris sobre la hipertensió, diabetis, hipercolesterolèmia, antecedents familiars de malaltia cardiovascular d’inici precoç, tabaquisme, consum d’alcohol i el sedentarisme. S’han determijat el colesterol plasmàtic, la glucosa en sang i la pressió arterial i s’han mesurat pes, talla i índex de massa corporal (IMC).

Dels 281 individus (62,9% dones, amb una mitjana d’edat de 19,7 anys) analitzats inicialment, 215 (59,07% dones, edat mitjana 39,8 anys) s’an analitzat 20 anys després. S’han observat augments significatius en els valors mitjans de pressió arterial sistòlica (111,6 vs 118,7 mmHg- p <0,001) i diastòlica (71vs 77,1 mmHg – p <0,001), colesterol (150,1 vs 182,4 mg / dl – p <0,001), la glucosa en sang (74,3 vs 81,4 mg / dl – p <0,001) i l’índex de massa corporal (20.7 vs 23.7 kg m2.

Tot i la disminució del sedentarisme (50,2 vs 38,1% – p = 0,015), la prevalença de la hipertensió (4,6 vs 18,6% – p <0,001), l’excés de pes (8,2 vs 32,1% – p <0,001), hipercolesterolèmia (7,8 vs 24,2% – p <0,001), i el consum d’alcohol (32,7 vs 34,9% – p = 0,037) van augmentar. No hi ha hagut canvis en la prevalença de l’hàbit de fumar.

Les conclusions dels autors han estat que els professionals de la salut presenten un augment en la pressió arterial sistòlica i diastòlica, glucèmia, índex de massa corporal i el colesterol durant el període de seguiment de 20 anys. Pel que fa a la prevalença de factors de risc cardiovascular, hi ha un augment de la pressió arterial, la hipercolesterolèmia i el consum d’alcohol amb sobrepès, i es va observar una disminució en l’estil de vida sedentari.

Referència: Jardim TV, Sousa AL, Povoa TI, Barroso WK, Chinem B, Jardim L, Bernardes R, Coca A, Jardim PC. The natural history of cardiovascular risk factors in health professionals: 20-year follow-up. BMC Public Health. 2015 Nov 11;15(1):1111. doi: 10.1186/s12889-015-2477-8.
Anuncis

Córrer per Barcelona

 0001 “Els motius sobren a l’hora de dir que Barcelona és una ciutat abocada al running. Cada matí, la carretera de les Aigües és una riuada de gent i els capvespres, l’estampa típica de la façana litoral no pot deslligar-se dels milers de corredors que van o tornen de la Barceloneta.”

La carretera de les Aigües, el Parc de Joan Miró, del Fòrum a la Barceloneta, Can Dragó o el Parc dels Tres Turons són alguns dels espais o trobarem habitualment corredors que surten a mantenir el seu estat de forma, despreocupar-se de la jornada de feina, preparar la propera cursa, tenir una estona d’esbarjo amb els amics. Hi ha tantes excuses per sortir a córrer com individus als carrers.

Aquest suplement de La Vanguardia (recuperat de la seva hemeroteca) ens mostra els múltiples llocs que la ciutat ens ofereix per sortir a córrer, però també ens fa cinc cèntims dels espais que tenim aquí al costat. Segur que els corredors habituals els coneixen (o els coneixeu), però per si un cas, heu sortit mai a córrer pel parc del Besós, pel Canal de la dreta del Llobregat, pel Bosc de Can Deu o pel camí del sorral? Doncs aquí trobareu com fer-ho.

                                                         0001 (1)0001 (2)

A més, penseu que de tant en tant és bo deixar l’asfalt i trepitjar terrenys més tous que alleugereixin les nostres articulacions i una mica allunyats dels nuclis urbans, sense tants fums al nostre voltant. Aquest article del suplement és un magnífic exponent d’espais on poder sortir a gaudir una estona dels circuits informals que s’han generat  a la ciutat.

0001 (3)0001 (4)

 

 

Per la xarxa. Vegetals

1486720_385179608295535_841682264_n Fa dies que tinc aquesta imatge i tenia ganes de penjar-la. Em va agradar el seu aspecte i aquesta senzilla classificació en colors dels vegetals.

Aprofito per fer cinc cèntims i repassar les seves propietats:

Els compostos responsables del color verd en vegetals són els glucosinolats. Els glucosinolats són un gran grup de derivats d’aminoàcids que contenen sofre. Alguns glucosinolats i els seus productes derivats han estat relacionats amb una reducció de la prevalença de certs tipus de càncer. L’efecte anticancerigen es deu a l’activació d’enzims involucrats en la detoxificació d’agents cancerígens, a la inhibició d’enzims que modifiquen el metabolisme de les hormones esteroidees, i a la protecció contra el dany oxidatiu A més, les fulles de color verd es caracteritzen per posseir un alt contingut en ferro i àcid fòlic; hem de considerar també que el propi vegetal té àcid ascòrbic o vitamina C, el que facilita l’absorció del ferro.

Els flavonoides, el grup més nombrós de compostos fenòlics, com acabem de descriure, són, juntament amb la β-criptosantina, els responsables del color taronja clar, tirant a groc, de fruites com el préssec, la papaia, o la taronja.

Els flavonoides de la dieta tenen propietats antivíriques, antiinflamatòries, antihistamíniques i antioxidants. S’ha demostrat la seva capacitat per inhibir la peroxidació lipídica, capturar radicals lliures, quelar ions ferro i coure, i modular la senyalització cel · lular. La producció de peròxids i radicals lliures està relacionada amb el càncer, l’envelliment, el dany isquèmic, i les malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer o el Parkinson. Els flavonoides protegeixen el colesterol LDL de l’oxidació, prevenint la formació de plaques arterioscleròtiques en les parets cel · lulars. La β-criptosantina és un altre carotenoide, igual que el β-carotè o el licopè, pel que té un paper important com a antioxidant biològic, protegint les cèl · lules i teixits del dany oxidatiu. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: