Activar-se millora el risc de mortalitat prematura

Aquesta entrada s’havia quedat sense publicar. Segur que ja haurà sortit per algun altra lloc, però aquí va. Tot suma, i moure’s per poc que sigui és millor, molt millor que fer el dropo*

*diccionari.cat
dropo-a : adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2. Fer el dropo. Estar sense fer res.

Embed from Getty Images
Les dades que avaluen els benefici en termes de mortalitat de la substitució de temps sedentari per la pràctica d’activitat física són escasses. En aquest estudi han explorat de quina manera els canvis en els temps de comportament sedentari, quan es passa a efectuar activitat física de diferents intensitats, es  relacionen amb el risc de mortalitat.
A partir de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut i l’examen Nutricional (NHANES) dels anys 2003-2004 i 2005-2006, es va efectuar un seguiment a les dones i homes d’entre 50-85 anys, amb diferents fases de seguiment, seguiment fins a finals de l’any 2011. El temps de sedentarisme i l’activitat física es van avaluar utilitzant un acceleròmetre ActiGraph. Van adaptar models de substitució isotemporal per estimar l’efecte de la substitució d’un tipus de conducta per un altra en funció de l’activitat enregistrada per l’acceleròmetre.

Durant un seguiment mitjà de 6,35 anys, es van produir 697 morts per qualsevol causa. La substitució de 30 minuts de temps sedentari per una quantitat igual d’activitat lleugera es va associar amb una reducció del 14% del risc de mortalitat (raó de risc ajustada en un model multivariable -RR- = 0,86; interval de confiança 95% (IC) = 0,83-0,90).
Embed from Getty Images
La substitució de temps sedentari per una activitat moderada o vigorosa es va relacionar amb la reducció del risc de mortalitat del 50% (RR = 0,50, IC 95% = 0,31 a 0,80). També es va observar un menor risc de mortalitat, 42%, quan l’activitat física lleugera va ser reemplaçada per activitat moderada a vigorosa (HR = 0,58, IC del 95% = 0,36-0,93).
Embed from Getty Images

La conclusió sembla evident: La substitució del temps de sedentarisme per la mateixa quantitat d’activitat física té un efecte protector sobre la mortalitat prematura, i  la substitució de l’activitat física lleugera per una activitat moderada o vigorosa també s’associa amb aquest efecte de protecció envers la mortalitat prematura.

 

SI en voleu saber més, aneu a les fonts:
Schmid D, Ricci C, Baumeister SE, Leitzmann MF.Replacing Sedentary Time with Physical Activity in Relation to Mortality. Med Sci Sports Exerc. 2016 Jul;48(7):1312-9. doi: 10.1249/MSS.0000000000000913.

Anuncis

Marruecos on bike 2016 (I)

Fa molts dies que no publico entrades. En tinc unes quantes embastades – de promoció de la salut, de medicina esportiva, de lesions musculars i fins i tot un parell d’ensurts amb les proves d’esforç -, però aquestes properes seran per recordar i explicar els vuit dies al Marroc seguint la Marruecos on bike 2016.

Per començar us deixo el video promocional i de record de la cursa, un video emotiu i que recull la duresa de la prova, l’exotisme dels paissatges i el bon ambient que ha regnat entre els participants.

L’aventura va començar fa uns mesos quan al centre mèdic em van comentar que l’organització buscava un metge per donar-los l’assistència en cursa. Meisa ha estat un dels patrocinadors de la cursa i gràcies al seu contacte em vaig embarcar en aquesta aventura ciclista.

La part de preparar la cursa gairebé que millor obviar-la perquè segur que em deixaré algun agraïment. Consultes a companys, cerca de determinat material i preparació de l’equipament ja va suposar tot un exercici de previsió i una bona experiència cara a futures intervencions. Ara que ja ha passat, la satisfacció en aquest apartat ha estat molt bona, doncs pràcticament ha estat necessari utilitzar la totalitat dels productes previstos (pomades antisèptiques, antibiòtics locals, antiimflamatoris de varies families, etc.) i , per sort, tampoc va caler utilitzar tot allò que ocupava espai i que podia servir en cas d’un ensurt molt greu (DEA i similars).

Anem per feina, el dissabte faig via cap a l’aeroport per desplaçar-nos cap a Fes. A l’avió començo a coneixer participants de la cursa i em resulta curiós veure el ventall d’edats de la gent que participa. De la joventut del favorit, en Robert Bou de l’equip Tomas Belles, a qui vaig coneixer fent la prova d’esforç promocional fins a la veterania de’n Joan Babot – tota una sorpresa pel seu estat de forma física però sobre tot pel seu caràcter i bonhomia – em trobo un món de fanàtics del ciclisme que comparteixen un llenguatge comú en el qual plats, bieles, pinyons i quadres són paraules recurrents i que pràcticament tots es coneixen d’haver compartit en algun moment esforços en curses ciclistes d’arreu del món.

Arribem entrada la nit a Fes i encara ens espera un desplaçament llarg fins a Midelt, on començarà la primera etapa. A l’hotel comparteixo habitació amb en Brazo de hierro, el fotògraf, i en David, responsable d’elaborar un dels reportatges en video.

captura-de-pantalla-2016-10-16-a-les-11-59-35

De moment ho deixo aquí. La propera entrada serà per la primera etapa que va portar els corredors a 2.4oo metres d’alçada després d’un guany net de 950 metres. Va ser el pmeu primer contacte amb el Marroc i la seva realitat: nòmades, ramats, paissatges desèrtics i moltes criatures.

captura-de-pantalla-2016-10-16-a-les-12-16-25

Isquis: Grandària de les lesions i return to play

Quantes vegades havíem sentit pels mitjans de comunicació que “el jugador estarà de baixa una setmana perquè té una lesió d’un centímetre” o ”la baixa s’allargarà perquè la lesió és molt gran”. Informats o no  pels propis serveis mèdics els periodistes donaven uns pronòstics, en molts casos encertats, basats en els informes ecogràfics que es feien als lesionats. Ja fa un temps que no se senten aquests pronòstics; per no generar expectatives ni posar-te a sobre al “cuarto poder”, s’ha restringit el contingut de la informació i sembla que hi ha una major reserva en allò que s’informa (benvinguts també al món de la privacitat), però alguna cosa de certa hi hauria en aquells pronòstics si tenim en compte els resultats d’aquest estudi.

Les lesions dels músculs isqui tibials són comuns en els atletes.  Atletisme, futbol americà, futbol australià  i futbol són exemples d’esports en els quals les lesions d’isqui tibials en són del més freqüents. El propòsit d’aquest estudi va ser investigar si existeix una correlació entre el pronòstic de la lesió a la cuixa i les seves característiques i els paràmetres obtinguts en els estudis d’imatge .

Per analitzar-ho van efectuar una revisió de múltiples bases de dades, i finalment es van incloure 11 articles. D’aquest, set van mostrar una correlació entre la grandària de la lesió a la cuixa i l’interval de temps necessari abans de tornar a la pràctica esportiva. Diferents autors han reportat resultats heterogenis sobre els diferents temps necessaris abans de retornar a l’esport en funció de la ubicació de la lesió en grups musculars específics. En la majoria dels casos es va correlacionar la tensió muscular amb la necessitat de més temps de recuperació abans de tornar a competir.

Però, en resum, podem dir que  existeix una correlació entre la grandària de la lesió i la durada de temps abans de tornar a la competició? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Sedentarisme i mortalitat: relació causal?

Embed from Getty Images

El comportament sedentari (definit com el temps que passem asseguts, amb una baixa despesa d’energia) està associat amb efectes perjudicials per a la salut, inclosa la mortalitat global per tot tipus de causes, però encara no s’ha establert  si aquesta associació pot ser considerada causal.

Amb l’anàlisi d’estudis primaris i revisions sistemàtiques, i basant-se  en els criteris de causalitat de Bradford Hill s’ha volgut comprovar si la probabilitat de que la conducta sedentària determinada a mútliples estudis epidemiològics tingui una relació causal amb la mortalitat prematura per de qualsevol origen.

La cerca efectuada en aquest sentit, basant-se en els criteris de comportament sedentari i mortalitat global, va obtenir un total de 386 registres que, d’acord amb els criteris de selecció previstos es van reduir a 8 estudis de revisió (que implicaven 17 estudis epidemiològics primaris). Les mesures d’exposició van incloure la pròpia manifestació del temps amb conducta sedentària, el temps que s’estava veient televisió i el temps que es passava davant la pantalla d’ordinador.  Els estudis tenien en compte la comparació d’un grup de referència de baixa conducta sedentària amb altres categories en que el comportament sedentari era progressivament major.  Es van fer servir quatre dels criteris de Bradford-Hill: la força de l’associació, la consistència, la temporalitat i la dosi-resposta. L’evidència que suportava la causalitat en cada revisió sistemàtica i els diferents estudis primaris es va classificar atenent a un codi semafòric en el qual s’atorgava el color verd quan es considerava que existien suficients proves que avalaven la causalitat, groc quan aquestes no eren concloents i el vermell quan no hi havia cap evidència de causalitat o bé el resultat de l’estudi no mostrava cap tipus d’efecte.

Segons això, de les vuit revisions sistemàtiques incloses al seu anàlisi, set es van considerar de color verd pel que fa a la consistència de l’evidència, sis respecte a la temporalitat i en   quatre casos respecte a la  força de l’associació. No es va trobar suficient evidència pel que fa a la relació dosi-resposta, classificada amb vermell en cinc ocasions. Cinc dels estudis de revisió van obtenir globalment una qualificació de color verd i dotze (67%) dels estudis primaris també van ser qualificats d’aqueta manera, amb una evidència robusta pel que respecte a la força de l’associació i la temporalitat.

Amb aquests resultat, els autors arriben a la conclusió que hi ha una evidència raonable per considerar una relació causal entre el comportament sedentari i la mortalitat per qualsevol tipus de causa, basant-se en els criteris epidemiològics de força de l’associació, consistència de l’efecte i temporalitat.

Embed from Getty Images
Si voleu saber-ne més: Biddle SJBennie JABauman AEChau JYDunstan DOwen NStamatakis Evan Uffelen JG. Too much sitting and all-cause mortality: is there a causal link?. BMC Public Health. 2016 Jul 26;16(1):635. doi: 10.1186/s12889-016-3307-3.

Lumbàlgia i baixa activitat física

Embed from Getty Images

Tot i que la inactivitat física s’ha associat amb nombroses molèsties musculoesquelètiques cròniques, pocs estudis han examinat les seves associacions amb les estructures de la columna vertebral. D’altra banda, els estudis que han relacionat lumbàlgia i activitat física han estat contradictoris. L’objectiu d’aquest estudi ha estat examinar l’associació entre la inactivitat física i l’alçada del disc intervertebral, el contingut de greix paravertebral i el dolor lumbar i la discapacitat que genera.

A tal efecte es van seleccionar 72 voluntaris als quals se’ls va efectuar estudi RNM de columna lumbosacra (L1 a S1).  La seva activitat física durant els tres anys previs  es va avaluar mitjançant un qüestionari, mentre que el dolor lumbar i el seu grau de discapacitat es va avaluar mitjançant l’escala de dolor crònic (Chronic Pain Grade Scale) en el moment de practicar-los la RNM. En aquesta es van mesurar  l’alçada del disc intervertebral i la seva àrea en la secció transversal i el contingut en greix de la musculatura multífida i de l’erector de la columna.

Els resultats han mostrat que els nivells més baixos d’activitat física es van associar amb una menor alçada mitjana de disc intervertebral (β -0.63 mm, 95% interval de confiança (IC) -1.17 -0.08 mm a mm, P = 0,026) després d’ajustar per edat, sexe i índex de massa corporal ( IMC). No s’han trobat associacions significatives entre els nivells d’activitat física i l’àrea de la secció transversal del multífid o l’erector de la columna.

Els nivells més baixos d’activitat física s’han associat amb un major risc d’alt contingut de greix en el multífid (odds ratio (OR) de 2,7, IC 95%: 1.1 a 6.7, p = 0.04) i elevada intensitat del dolor i la discapacitat (OR = 5,0, 95% CI 1.5 a la 16.4, P = 0,008) també després d’ajustar per edat, sexe i IMC.

Amb tot això, les conclusions dels autors han estat que la inactivitat física està associada amb discos intervertebrals de menor alçada, una major contingut en greixos del multífid i una major intensitat de mal d’esquena lumbar i major discapacitat de forma dosi-depenent en adults. Estudis de tipus longitudinal han d’ajudar a determinar la naturalesa de causa- efecte d’aquestes associacions.

Referència: Teichtahl AJ, Urquhart DM, Wang Y, Wluka AE, O’Sullivan R, Jones G, Cicuttini FM. Physical inactivity is associated with narrower lumbar intervertebral discs, high fat content of paraspinal muscles and low back pain and disability. Arthritis Res Ther. 2015 May 7;17:114. doi: 10.1186/s13075-015-0629-y.
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: