Isquis: Grandària de les lesions i return to play

Quantes vegades havíem sentit pels mitjans de comunicació que “el jugador estarà de baixa una setmana perquè té una lesió d’un centímetre” o ”la baixa s’allargarà perquè la lesió és molt gran”. Informats o no  pels propis serveis mèdics els periodistes donaven uns pronòstics, en molts casos encertats, basats en els informes ecogràfics que es feien als lesionats. Ja fa un temps que no se senten aquests pronòstics; per no generar expectatives ni posar-te a sobre al “cuarto poder”, s’ha restringit el contingut de la informació i sembla que hi ha una major reserva en allò que s’informa (benvinguts també al món de la privacitat), però alguna cosa de certa hi hauria en aquells pronòstics si tenim en compte els resultats d’aquest estudi.

Les lesions dels músculs isqui tibials són comuns en els atletes.  Atletisme, futbol americà, futbol australià  i futbol són exemples d’esports en els quals les lesions d’isqui tibials en són del més freqüents. El propòsit d’aquest estudi va ser investigar si existeix una correlació entre el pronòstic de la lesió a la cuixa i les seves característiques i els paràmetres obtinguts en els estudis d’imatge .

Per analitzar-ho van efectuar una revisió de múltiples bases de dades, i finalment es van incloure 11 articles. D’aquest, set van mostrar una correlació entre la grandària de la lesió a la cuixa i l’interval de temps necessari abans de tornar a la pràctica esportiva. Diferents autors han reportat resultats heterogenis sobre els diferents temps necessaris abans de retornar a l’esport en funció de la ubicació de la lesió en grups musculars específics. En la majoria dels casos es va correlacionar la tensió muscular amb la necessitat de més temps de recuperació abans de tornar a competir.

Però, en resum, podem dir que  existeix una correlació entre la grandària de la lesió i la durada de temps abans de tornar a la competició? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Sedentarisme i mortalitat: relació causal?

Embed from Getty Images

El comportament sedentari (definit com el temps que passem asseguts, amb una baixa despesa d’energia) està associat amb efectes perjudicials per a la salut, inclosa la mortalitat global per tot tipus de causes, però encara no s’ha establert  si aquesta associació pot ser considerada causal.

Amb l’anàlisi d’estudis primaris i revisions sistemàtiques, i basant-se  en els criteris de causalitat de Bradford Hill s’ha volgut comprovar si la probabilitat de que la conducta sedentària determinada a mútliples estudis epidemiològics tingui una relació causal amb la mortalitat prematura per de qualsevol origen.

La cerca efectuada en aquest sentit, basant-se en els criteris de comportament sedentari i mortalitat global, va obtenir un total de 386 registres que, d’acord amb els criteris de selecció previstos es van reduir a 8 estudis de revisió (que implicaven 17 estudis epidemiològics primaris). Les mesures d’exposició van incloure la pròpia manifestació del temps amb conducta sedentària, el temps que s’estava veient televisió i el temps que es passava davant la pantalla d’ordinador.  Els estudis tenien en compte la comparació d’un grup de referència de baixa conducta sedentària amb altres categories en que el comportament sedentari era progressivament major.  Es van fer servir quatre dels criteris de Bradford-Hill: la força de l’associació, la consistència, la temporalitat i la dosi-resposta. L’evidència que suportava la causalitat en cada revisió sistemàtica i els diferents estudis primaris es va classificar atenent a un codi semafòric en el qual s’atorgava el color verd quan es considerava que existien suficients proves que avalaven la causalitat, groc quan aquestes no eren concloents i el vermell quan no hi havia cap evidència de causalitat o bé el resultat de l’estudi no mostrava cap tipus d’efecte.

Segons això, de les vuit revisions sistemàtiques incloses al seu anàlisi, set es van considerar de color verd pel que fa a la consistència de l’evidència, sis respecte a la temporalitat i en   quatre casos respecte a la  força de l’associació. No es va trobar suficient evidència pel que fa a la relació dosi-resposta, classificada amb vermell en cinc ocasions. Cinc dels estudis de revisió van obtenir globalment una qualificació de color verd i dotze (67%) dels estudis primaris també van ser qualificats d’aqueta manera, amb una evidència robusta pel que respecte a la força de l’associació i la temporalitat.

Amb aquests resultat, els autors arriben a la conclusió que hi ha una evidència raonable per considerar una relació causal entre el comportament sedentari i la mortalitat per qualsevol tipus de causa, basant-se en els criteris epidemiològics de força de l’associació, consistència de l’efecte i temporalitat.

Embed from Getty Images
Si voleu saber-ne més: Biddle SJBennie JABauman AEChau JYDunstan DOwen NStamatakis Evan Uffelen JG. Too much sitting and all-cause mortality: is there a causal link?. BMC Public Health. 2016 Jul 26;16(1):635. doi: 10.1186/s12889-016-3307-3.

Lumbàlgia i baixa activitat física

Embed from Getty Images

Tot i que la inactivitat física s’ha associat amb nombroses molèsties musculoesquelètiques cròniques, pocs estudis han examinat les seves associacions amb les estructures de la columna vertebral. D’altra banda, els estudis que han relacionat lumbàlgia i activitat física han estat contradictoris. L’objectiu d’aquest estudi ha estat examinar l’associació entre la inactivitat física i l’alçada del disc intervertebral, el contingut de greix paravertebral i el dolor lumbar i la discapacitat que genera.

A tal efecte es van seleccionar 72 voluntaris als quals se’ls va efectuar estudi RNM de columna lumbosacra (L1 a S1).  La seva activitat física durant els tres anys previs  es va avaluar mitjançant un qüestionari, mentre que el dolor lumbar i el seu grau de discapacitat es va avaluar mitjançant l’escala de dolor crònic (Chronic Pain Grade Scale) en el moment de practicar-los la RNM. En aquesta es van mesurar  l’alçada del disc intervertebral i la seva àrea en la secció transversal i el contingut en greix de la musculatura multífida i de l’erector de la columna.

Els resultats han mostrat que els nivells més baixos d’activitat física es van associar amb una menor alçada mitjana de disc intervertebral (β -0.63 mm, 95% interval de confiança (IC) -1.17 -0.08 mm a mm, P = 0,026) després d’ajustar per edat, sexe i índex de massa corporal ( IMC). No s’han trobat associacions significatives entre els nivells d’activitat física i l’àrea de la secció transversal del multífid o l’erector de la columna.

Els nivells més baixos d’activitat física s’han associat amb un major risc d’alt contingut de greix en el multífid (odds ratio (OR) de 2,7, IC 95%: 1.1 a 6.7, p = 0.04) i elevada intensitat del dolor i la discapacitat (OR = 5,0, 95% CI 1.5 a la 16.4, P = 0,008) també després d’ajustar per edat, sexe i IMC.

Amb tot això, les conclusions dels autors han estat que la inactivitat física està associada amb discos intervertebrals de menor alçada, una major contingut en greixos del multífid i una major intensitat de mal d’esquena lumbar i major discapacitat de forma dosi-depenent en adults. Estudis de tipus longitudinal han d’ajudar a determinar la naturalesa de causa- efecte d’aquestes associacions.

Referència: Teichtahl AJ, Urquhart DM, Wang Y, Wluka AE, O’Sullivan R, Jones G, Cicuttini FM. Physical inactivity is associated with narrower lumbar intervertebral discs, high fat content of paraspinal muscles and low back pain and disability. Arthritis Res Ther. 2015 May 7;17:114. doi: 10.1186/s13075-015-0629-y.

Concentrat de medul·la òssia i condropatia de genoll

Embed from Getty Images

El concentrat de medul·la òssia ha sorgit com un nou tractament per a la patologia del genoll. Tot i que conté un nombre limitat de cèl·lules mare, aquest concentrat serveix com una font de factors de creixement que es creu tenen un paper important en aquesta patologia, derivat dels seus efectes anabòlics i antiinflamatòris.

Segons els autors, no hi ha cap revisió sistemàtica pel que fa als resultats del concentrat de medul·la òssia per al tractament de defectes condrals i l’osteoartropatia de genoll.

Per aquest motiu han dut a terme una revisió sistemàtica dels resultats de l’aspirat de medul·la òssia per al tractament de defectes condrals i l’osteoartritis del genoll.

Van efectuar una revisió sistemàtica de la literatura utilitzant la base de dades Cochrane de Revisions sistemàtiques, el Registre Cochrane Central d’Assaigs Controlats, PubMed i MEDLINE des de 1980 fins a l’actualitat. Els criteris d’inclusió van ser l’ús de concentrat de medul·la òssia per al tractament de defectes condrals i l’osteoartritis del genoll, publicacions en llengua anglesa i els estudis en humans.

Es van excloure els estudis amb cadàvers i animals, articles de ciència bàsica, articles editorials, enquestes i estudis que no incloïen el genoll. Després d’aplicar els criteris d’inclusió i exclusió, es van avaluar els estudis d’eficàcia i seguretat de la tècnica de concentrat de medul·la per al tractament de patologies articulars cartílag del genoll.

Finalment es van considerar onze estudis. D’aquests, 5 van ser estudis prospectius, 1 va ser un estudi retrospectiu, 2 eren sèries de casos, i 3 eren informes de casos. A la seva cerca van trobar tres estudis comparatius (2 amb nivell d’evidència 2, 1 amb nivell d’evidència 3); cap d’ells va tenir assignació aleatòria. Tres estudis van investigar l’eficàcia clínica d’aquesta tècnica en el tractament de l’osteoartritis, i 8 estudis van avaluar l’eficàcia de en les lesions focals del cartílag. Els 3 estudis pel que fa a l’osteoartritis i els 8 estudis pel que fa als defectes condrals focals van informar de bons a excel·lents resultats generals amb l’ús del concentrat de medul·la òssia.

Els autors conclouen que malgrat el creixent interès per alternatives biològiques en el tractament de la patologia del genoll que s’ha observat en els darrers anys, continua havent-hi una escassetat d’estudis d’alta qualitat. Els estudis inclosos en aquesta revisió sistemàtica informen de graus variables de resultats beneficiosos amb l’ús del concentrat de medul·la òssia, exclusivament o com a part d’un tractament addicional per al tractament de defectes condrals i primeres etapes de la osteoartritis. Tot i la manca de qualitat dels estudis, la majoria dels articles presenten l’ús d’aquesta tècnica com un procediment segur i reporten bons resultats.

Referència: Chahla J, Dean CS, Moatshe G, Pascual-Garrido C, Serra Cruz R, LaPrade RF. Concentrated Bone Marrow Aspirate for the Treatment of Chondral Injuries and Osteoarthritis of the Knee: A Systematic Review of Outcomes. Orthop J Sports Med. 2016 Jan 13;4(1):2325967115625481. doi: 10.1177/2325967115625481. eCollection 2016.

Patologia degenerativa de raquis en individus assimptomàtics

Embed from Getty Images

Es habitual trobar canvis degeneratius en els estudis radiològics de columna vertebral, com també és habitual que aquests es trobin tant en individus assimptomàtics com en aquells que manifesten dolor d’esquena. En aquest estudi, els autors han intentat esbrinar la prevalença, en funció de l’edat, dels processos degeneratius que afecten la columna lumbar en individus assimptomàtics, efectuant a tal efecte una revisió sistemàtica de la literatura.

Aquesta va consistir en cercar tots els articles que tractaven sobre la prevalença de troballes de diagnòstic per la imatge (TAC o RNM) en individus assimptomàtics, publicats a la literatura i en llangua anglesa fins a abril de 2014. Dos revisors van avaluar cada manuscrit. Es van seleccionar grups d’edat per dècada (20, 30, 40, 50, 60, 70, 80 anys), i es determinaven les estimacions de prevalença per aquests grups d’edats. Per a cada estudi amb alteracions d’imatge, els autors ajustaven un model lineal d’efectes mixtos que els permetia estimar la prevalença en funció dels grups d’edat i ajustar el punt mitjà de l’interval en estudi.

Finalment van trobar trenta-tres articles que complien els criteris d’inclusió i que informaven de troballes radiològiques a un total de 3110 individus asimptomàtics. La prevalença de degeneració discal en individus asimptomàtics es va incrementar del 37% dels individus de 20 anys d’edat, al 96% en els individus de 80 anys d’edat.

La prevalença de bombaments discals va augmentar del 30% en el grup dels 20 anys d’edat fins al 84% en el grup de  80 anys, i la  prevalença de protrusions discals va augmentar del 29% als 20 anys d’edat fins al 43% dels 80 anys. La prevalença de la fissura anul·lar també augmentava del 19% del grup de 20 anys d’edat fins al 29% en el grup de 80 anys.

Amb aquestes dades, els autors conclouen que les troballes degeneratives en els estudis d’imatge de la columna vertebral estan presents en elevades proporcions d’individus asimptomàtics, un fet que augmenta amb l’edat. D’aquesta manera, molts dels processos degeneratius diagnosticats basant-nos en estudis d’imatge són probablement part de l’envelliment fissiològic i no estan associats amb el dolor. Aquestes troballes d’imatge hauran de ser interpretades en el context de la situació clínica del pacient.

Referència: Brinjikji W, Luetmer PH, Comstock B, Bresnahan BW, Chen LE, Deyo RA, Halabi S, Turner JA, Avins AL, James K, Wald JT, Kallmes DF, Jarvik JG.Systematic literature review of imaging features of spinal degeneration in asymptomatic populations.AJNR Am J Neuroradiol. 2015 Apr;36(4):811-6
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: