Perdre pes per Internet

Embed from Getty Images

Els programes de pèrdua de pes emmarcats en campanyes de promoció de la salut a les empreses solen provocar disminucions moderades del pes. Amb aquesta premisa, l’objecte de l’estudi que han dut a terme Ross et al. ha estat comprobar la bondat d’un programa conductual via Internet i si aquest era degudament implementat pels treballadors, individus amb sobrepes d’una organització proveïdora de serveis de salut. La intervenció va consistir en l’accés a un programa d’Internet de 12 setmanes de durada amb diferents components de modificació de conducta, i amb objecfte d’induir la pèrdua de pes. La intervenció i les mesures corporals van tenir lloc a l’inici del programa, als tres mesos -coincidint amb la finalització del mateix- i als sis mesos – per efectuar-ne el seguiment-.  

L’adherència al programa va resultar excel.lent (93 % als tres mesos i 89 % els sis mesos ). Els participants van perder una mitjana de 5,8 Kg als tres mesos, i en van recuperar 1,1 quan es va efectuar el control als sis mesos. En general, la pèrdua de pes als sis mesos va estar de 4,7 Kg. Els homes van perdre més pes que les dones (de manera significativa) i aquesta pèrdua també va ser superior en individus amb major nivell d’escolarització. L’adehrència i el seguiment del programa es van asociar significativament amb la pèrdua de pes.

Pels autors, una intervenció de pèrdua de pes canalitzada per Internet pot ser correctament implementada pels treballadors en l’àmbit laboral i es poden aconseguir pèrdues de pes significatives. Per ells, un programa d’aquestes característiques, especialmente el seu baix cost, pot facilitar la seva disseminació de manera senzilla i efectiva. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Caminar per l’oficina…walk&work

Després d’una temporada inactiu, deixo una entrada de La Vanguardia, encara no fa un any (Octubre-2016),  on es recorda la bondat de caminar quan es té un treball sedentari. Embarcat en la continuació d’aquesta proposta.

 

 

Activar-se millora el risc de mortalitat prematura

Aquesta entrada s’havia quedat sense publicar. Segur que ja haurà sortit per algun altra lloc, però aquí va. Tot suma, i moure’s per poc que sigui és millor, molt millor que fer el dropo*

*diccionari.cat
dropo-a : adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2. Fer el dropo. Estar sense fer res.

Embed from Getty Images
Les dades que avaluen els benefici en termes de mortalitat de la substitució de temps sedentari per la pràctica d’activitat física són escasses. En aquest estudi han explorat de quina manera els canvis en els temps de comportament sedentari, quan es passa a efectuar activitat física de diferents intensitats, es  relacionen amb el risc de mortalitat.
A partir de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut i l’examen Nutricional (NHANES) dels anys 2003-2004 i 2005-2006, es va efectuar un seguiment a les dones i homes d’entre 50-85 anys, amb diferents fases de seguiment, seguiment fins a finals de l’any 2011. El temps de sedentarisme i l’activitat física es van avaluar utilitzant un acceleròmetre ActiGraph. Van adaptar models de substitució isotemporal per estimar l’efecte de la substitució d’un tipus de conducta per un altra en funció de l’activitat enregistrada per l’acceleròmetre.

Durant un seguiment mitjà de 6,35 anys, es van produir 697 morts per qualsevol causa. La substitució de 30 minuts de temps sedentari per una quantitat igual d’activitat lleugera es va associar amb una reducció del 14% del risc de mortalitat (raó de risc ajustada en un model multivariable -RR- = 0,86; interval de confiança 95% (IC) = 0,83-0,90).
Embed from Getty Images
La substitució de temps sedentari per una activitat moderada o vigorosa es va relacionar amb la reducció del risc de mortalitat del 50% (RR = 0,50, IC 95% = 0,31 a 0,80). També es va observar un menor risc de mortalitat, 42%, quan l’activitat física lleugera va ser reemplaçada per activitat moderada a vigorosa (HR = 0,58, IC del 95% = 0,36-0,93).
Embed from Getty Images

La conclusió sembla evident: La substitució del temps de sedentarisme per la mateixa quantitat d’activitat física té un efecte protector sobre la mortalitat prematura, i  la substitució de l’activitat física lleugera per una activitat moderada o vigorosa també s’associa amb aquest efecte de protecció envers la mortalitat prematura.

 

SI en voleu saber més, aneu a les fonts:
Schmid D, Ricci C, Baumeister SE, Leitzmann MF.Replacing Sedentary Time with Physical Activity in Relation to Mortality. Med Sci Sports Exerc. 2016 Jul;48(7):1312-9. doi: 10.1249/MSS.0000000000000913.

Satisfacció a la feina: Més enllà de la cistella de fruita i l’activitat física.

M’ha sobtat aquest titular, d’entrada perquè conceptualment puc estar-hi d’acord. Un model de promoció de la salut passa per tenir l’organització endreçada des del punt de vista de prevenció de riscos laborals i això, indefectiblement, inclou els riscos psicosocials. Ja en fa d’anys que algú em va parlar del lideratge saludable i aquest treball és un més dels que venen a corroborar la importància dels aspectes psicosocials i de les relacions de treball pel que fa a la satisfacció al lloc de treball. Efectivament, i més encara als temps que ens movem, la promoció de la salut a la feina, els entorns saludables i la satisfacció dels treballadors van més enllà d’una cistella de fruita o de deixar-los fer estiraments.
Embed from Getty Images
Els treballadors que estan satisfets amb la seva feina són els pilars d’empreses sanes i productives. En aquest estudi els seus autors han investigat quins són els factors associats amb la satisfacció laboral de la població activa en general.
A partir de la cohort de l’estudi danès d’ambient de treball, constituida l’any 2010, els treballadors actualment assalariats (N = 10.427) van respondre a preguntes sobre la feina, l’estil de vida i la salut.

Mitjançant un estudi de regressió logística multinomial ajustat per sexe, edat, grup de treball, tabaquisme, índex de massa corporal, malaltia crònica i  salut en general es va avaluar l’associació entre les condicions de treball i la satisfacció amb aquest (es van utlitzar les categories molt satisfet i satisfet, respectivament, amb insatisfet com a referència).
Embed from Getty Images

A l’apartat de resultats els autors han trobat que els factors psicosocials de treball – el suport social dels superiors, el suport social dels companys i la influència en el treball – han estat les variables més fortament associades amb la satisfacció en el treball.

Per exemple, amb un elevat suport social dels superiors, el risc -o la probabilitat- de trobar-se molt satisfets amb la feina era de 12,35 (amb un interval de confiança -IC- de 8,71-17,51). Quan s’ha avaluat utilitzant com a referència el treball sedentari, la probabilitat d’estar satisfet amb una feina que permet “estar treballant de peu i caminant, sense ser extenuant” ha estat de 1,57 (IC del 95% 1,06-2,33), mentre que el contrari s’ha observat en cinsiderar un “treball pesat i vigorós” amb un valor de 0,34 (IC del 95% 0,18-0,62).
Només dos dels cinc tipus de llocs de treball amb propostes de promoció de la salut (exercici físic i dieta sana) s’han associat amb la satisfacció en el treball. Així, en propostes que ofereixen plans d’exercici físic l’associació de trobar-se molt satisfets amb la feina ha estat de 1,84 (IC del 95% 1,33-2,55).
Amb aquests resultats els autors conclouen que mentre que els factors psicosocials del treball i alguns aspectes de les demandes físiques de la feina són importants per determinar la satisfacció en el lloc de treball, les ofertes de promoció de la salut semblen jugar un paper menor.
Si en voleu saber més:
 Andersen LL, Fishwick D, Robinson E, Wiezer NM, Mockałło Z, Grosjean V. Job satisfaction is more than a fruit basket, health checks and free exercise: Cross-sectional sectional study among 10,000 wage earners.Scand J Public Health. 2017 Apr 1:1403494817698891. doi: 10.1177/1403494817698891.

Promoció de la salut. Caminades urbanes.

Embed from Getty Images

A aquest grup de coreans se’ls va acudir estudiar els efectes físics i psicològics d’un programa de marxa “urbana-forestal” per als treballadors d’oficina. Com sembla que hi ha cada cop major evidència, per a molts treballadors un estil de vida sedentari pot implicar nivells baixos d’activitat física que s’han relacionat amb diversos problemes de salut, d’aqui el progressiu major interès en activitats de promoció de la salut.

Cinquanta-quatre treballadors d’oficina van participar en aquest estudi. Van ser assignats a dos grups (grup experimental i grup control) de manera aleatoria i el grup experimental va realitzar 5 setmanes d’exercici físic fent caminades, a partir d’un model d’adquisició d’habilitats basat en informació-motivació-conducta. Van desenvolupar el seu estudi durant dos mesos a la tardor de 2014.

Els resultats de la seva proposta van tenir efectes positius pel que fa al nivell d’activitat física (T = 65.00, p <.001), el comportament en matèria de promoció de la salut (t = -2,20, p = 0,033), i la qualitat de vida (t = -2,42, p = 0,020). Tot i això, no van observar diferències estadísticament significatives entre els grups en altres aspectes com ara la depressió, la mida de la cintura, l’índex de massa corporal, pressió arterial, o la densitat òssia.

Els investigadors creuen que els resultats d’aquest programa organitzat de caminades urbanes suggereixen que pot tenir efectes positius en la millora de l’activitat física, el comportament envers la promoció de la salut i la qualitat de vida dels treballadors que hi intervenen. Aquest tipus de programa pot ser utilitzat com una estratègia eficaç i eficient per a la promoció de la salut física i psicològica dels treballadors d’oficina.

Es una intervenció senzilla i fàcil d’implementar. Potser una mica curta per obtenir resultats antropomètrics significatius IMC, perímetre abdominal,etc.), però com conclouen els autors, consciencía sobre la necessitat d’activitat física, sensibilitza sobre la promoció de la salut i augmenta la sensació de benestar dels treballadors. Tampoc puc opinar sobre la intensitat de l’activitat física, el número de sessions o la durada d’aquestes (la prescripció, vaja).

Si esteu interessats el podeu trobar a la referència adjunta, però us caldrà un traductor de coreà.

Referència: Bang KS. Lee IS. Kim SJ. Song MK. Park SE. [The Effects of Urban Forest-walking Program on Health Promotion Behavior, Physical Health, Depression, and Quality of Life: A Randomized Controlled Trial of Office-workers]. J Korean Acad Nurs. 2016 Feb;46(1):140-8. doi: 10.4040/jkan.2016.46.1.140.
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: