Promoció de la salut. Caminades urbanes.

Embed from Getty Images

A aquest grup de coreans se’ls va acudir estudiar els efectes físics i psicològics d’un programa de marxa “urbana-forestal” per als treballadors d’oficina. Com sembla que hi ha cada cop major evidència, per a molts treballadors un estil de vida sedentari pot implicar nivells baixos d’activitat física que s’han relacionat amb diversos problemes de salut, d’aqui el progressiu major interès en activitats de promoció de la salut.

Cinquanta-quatre treballadors d’oficina van participar en aquest estudi. Van ser assignats a dos grups (grup experimental i grup control) de manera aleatoria i el grup experimental va realitzar 5 setmanes d’exercici físic fent caminades, a partir d’un model d’adquisició d’habilitats basat en informació-motivació-conducta. Van desenvolupar el seu estudi durant dos mesos a la tardor de 2014.

Els resultats de la seva proposta van tenir efectes positius pel que fa al nivell d’activitat física (T = 65.00, p <.001), el comportament en matèria de promoció de la salut (t = -2,20, p = 0,033), i la qualitat de vida (t = -2,42, p = 0,020). Tot i això, no van observar diferències estadísticament significatives entre els grups en altres aspectes com ara la depressió, la mida de la cintura, l’índex de massa corporal, pressió arterial, o la densitat òssia.

Els investigadors creuen que els resultats d’aquest programa organitzat de caminades urbanes suggereixen que pot tenir efectes positius en la millora de l’activitat física, el comportament envers la promoció de la salut i la qualitat de vida dels treballadors que hi intervenen. Aquest tipus de programa pot ser utilitzat com una estratègia eficaç i eficient per a la promoció de la salut física i psicològica dels treballadors d’oficina.

Es una intervenció senzilla i fàcil d’implementar. Potser una mica curta per obtenir resultats antropomètrics significatius IMC, perímetre abdominal,etc.), però com conclouen els autors, consciencía sobre la necessitat d’activitat física, sensibilitza sobre la promoció de la salut i augmenta la sensació de benestar dels treballadors. Tampoc puc opinar sobre la intensitat de l’activitat física, el número de sessions o la durada d’aquestes (la prescripció, vaja).

Si esteu interessats el podeu trobar a la referència adjunta, però us caldrà un traductor de coreà.

Referència: Bang KS. Lee IS. Kim SJ. Song MK. Park SE. [The Effects of Urban Forest-walking Program on Health Promotion Behavior, Physical Health, Depression, and Quality of Life: A Randomized Controlled Trial of Office-workers]. J Korean Acad Nurs. 2016 Feb;46(1):140-8. doi: 10.4040/jkan.2016.46.1.140.

Sedentarisme i risc metabòlic

Embed from Getty Images

Cada cop hi ha menys dubtes, o el que seria el mateix, major evidència i de major qualitat, sobre els efectes nocius del sedentarisme. Continuant en aquesta linea, al darrer número del Journal of Occupational and Environmental Medicine s’ha publicat un estudi longitudinal en el qual han estudiat l’associació entre la conducta sedentària amb el desenvolupament d’una síndrome metabòlica, en l’àmbit laboral i en treballadors de professions preferentment sedentàries.

Amb una mostra de 203 individus, tots ells amb ocupacions que implicaven baixa activitat física, es van mesurar diversos paràmetres relacionats amb la síndrome metabòlica (pes, circumferència de cintura, glicèmia, trigliceridèmia, colesterol total, HDL i LDL) a l’inici i al final de l’estudi, que va tenir una durada de 12 mesos. Per avaluar el sedentarisme dels individus van utilitzar un acceleròmetre, el que els permetía controlar el propi sedentarisme, així com els periodes d’activitat física moderada i vigorosa.

Els nivells elevats de sedentarisme a l’inici de l’estudi van resultar ser predictius d’una major incidència de síndrome metabòlica (Odds rati: 4,07 IC 95%: 1,69-9,76), de la mateixa manera que els canvis en la conducta sedentària eren predictors de manera significativa de canvis en els indicadors de risc cardiometabòlic.

L’estudi té la gràcia de ser senzill i fàcilment reproduïble i amb els resultats obtinguts ja es disposa de més dades que acrediten que treballadors amb professions que impliquen una baixa activitat física, i amb una important quantitat de temps en modus sedentari, això els implica una major predisposició i un augment del risc  de desenvolupar trastorns cardiovasculars i metabòlics.

Si en voleu saber més detalls, aneu a beure de les fonts: Zhou Z1, Xi Y, Zhang F, Lu Q, Zhang F, Huang D, Ren H, Wang K, Yin Z.J Sedentary Behavior Predicts Changes in Cardiometabolic Risk in Professional Workers: A One-Year Prospective Study. J Occup Environ Med. 2016 Apr;58(4):e117-23. doi: 10.1097/JOM.0000000000000673.

 

Activitat metabòlica no associada a l’exercici (NEAT)

Embed from Getty Images

L’activitat termogènica no associada a l’exercici (NEAT – Non-exercise activity thermogenesis) és defineix com la despesa d’energia de totes aquelles activitats físiques diferents de la pràctica esportiva que s’exercita voluntàriament. Aquest NEAT inclou totes les activitats que ens fan éssers actius, únics i independents, com ara treballar, jugar o ballar.

Atés que persones del mateix pes tenen nivells d’activitat marcadament diferents, no és sorprenent que aquesta activitat metabòlica no associada a l’exercici variï substancialment entre les persones amb rangs de fins a 2000 kcal per dia.

L’evidència suggereix que un baix NEAT pot associar-se a l’obesitat, però d’una manera molt específica. Els individus obesos semblen mostrar una tendència innata a estar asseguts durant 2,5 hores per dia més que els seus homòlegs sedentaris però prims. Si els individus obesos adoptesin un patró de comportament tipus “NEAT-O”, potencialment podrien gastar un 350 quilocalories addicionals per dia. L’obesitat era una malaltia estranya fa un segle i el genotip humà no ha canviat durant aquest temps. Per tant, l’actual epidèmia d’obesitat pot reflectir l’aparició d’un entorn atractiu per utilitzar en sobrexcés les cadires, sobre tot per aquells que tenen una tendència innata a seure, de manera que quan van fer-ho així, es va convertir en obesos.

Per revertir aquesta obesitat, cal desenvolupar estratègies individuals per promoure el fet d’estar de peu i també augmentar el temps de moviment fins a gairebé 2,5 hores per dia, així com també redissenyar el nostre lloc de treball, l’escola i els ambients domèstics per fer atractiva i activa l’opció triada.

The Doetinchem Cohort Study

Embed from Getty Images

Aquest és un estudi que no ha cridat massa l’atenció però que pel seu disseny és força consistent: És un estudi de cohorts susceptible de no tenir massa biaix (possiblement es pot criticar que els diagnostics els hagin obtingut a partir de les pròpies manifestacions dels individus), el que fa que s’hagi de tenir en compte, tant perquè el disseny és òptim l’objectiu que pretén com perquè perquè les seves troballes van en contra de tot allò que cada cop més s’està mirant de prevenir i promoure als entorns laborals.

Així, cada cop hi ha major evidència que els comportaments sedentaris suposen un considerable risc per a la salut. Atès que l’exposició laboral és una proporció important del total de temps sedentari, en aquest estudi els autors han mirat l’associació entre el temps de feina i un seguit de problemes de salut.

A partir de l’estudi de cohorts Doetinchem, es van seleccionar aquells individus amb activitat laboral inclosos inicialment a l’estudi i amb tot el seguiment degudament efectuat (n = 1.509). Els participants han estat examinats quatre vegades durant un intèrval de 5 anys entre 1993 i 2012. El fet d’estar assegut a la feina s’ha definit de la següent manera: En primer lloc, individus que han estat asseguts de manera estable a la feina i altres que no ho han estat durant aquest període de quinze anys, en base a les característiques de la feina i en segón lloc, classificar les feines amb baixa,moderada o elevada quantitat de temps d’estar assegut, en funció dels tercils creats a partir del número d’hores auto-declarades pelspropis individus, una dada que es va obtenir a la darrera recollida d’informació. Mitjançant models de regressió es van relacionar aquests paràmetres amb salut mental, dolor lumbar o d’extremitats superiors, gràcies a la pròpia manifestació dels individus i mesures objectives de salut cardiometabòlica   (sobrepès, hipertensió i hipercolesterolèmia).

Quins han estat els resultats? En comparació amb els individus que habitualment no han estat asseguts a la feina, s’ha observat un menor risc de dolor crònic de les extremitats superiors per als treballadors que habitualment ho han fet asseguts (OR: 0,75; IC del 95%: 0,57 – 1,00), així com per als que estan en els dos tercils superiors d’hores d’estar asseguts a la feina (> 4 hores / sem) (OR: 0,65; IC del 95%: 0,50-0,86). Per als altres resultats de salut estudiats, no s’han trobat associacions significatives amb el fet d’estar assegut a la feina.

Vistos aquests resultats, els autors conclouen que aquests no donen suport a la hipòtesi que estar a la feina assegut s’associï amb problemes de salut. Es possible que la troballa de que estar assegut a la feina s’associï amb menys mal de l’extremitat superior pugui ser deguda a que es tracta de llocs de treball amb menor càrrega física.

Referència: Picavet HS, Pas LW, van Oostrom SH, van der Ploeg HP, Verschuren WM, Proper KI. The Relation between Occupational Sitting and Mental, Cardiometabolic, and Musculoskeletal Health over a Period of 15 Years – The Doetinchem Cohort Study. PLoS One. 2016 Jan 11;11(1):e0146639. doi: 10.1371/journal.pone.0146639. eCollection 2016.

Dolor múscul-esquelètic a la feina

Embed from Getty Images

En aquest estudi es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura per determinar quines característiques de les diferents intervencions efectuades en el lloc de treball són més eficaces en l’assistència a les persones amb dolor múscul-esquelètic persistent, que els permeti romandre treballant de manera productiva.

Els autors van consultar diferents bases de dades (Medline, PsycINFO, CINAHL i EMBASE) utilitzant termes rellevants per a la cerca específica que es proposaven. Els estudis localitzats tractaven sobre intervencions al propi lloc de treball o si més no, que aquest hi fos implicat i les intervencions podien ser bé centrades en el propi treballador o bé intervencions a diferents nivells.

Per avaluar els resultats es van tenir en compte la pèrdua de la feina, la productivitat, les baixes per malaltia, el dolor i la relació cost-benefici. L’avaluació de la qualitat eels estudis es va fer tenint en compte els criteris GRADE, desenvolupant un seguit de declaracions d’impacte en la síntesi dels resultats.

Es van identificar divuit articles pertinents (14 estudis) per a la seva inclusió en la revisió. No es va identificar un nivell d’elevada evidència en les intervencions efectuades als lloc de treball per ajudar les persones amb dolor múscul-esquelètic persistent. Un número limitat d’estudis i estudis amb baix número de participants fan molt dificil assolir nivells d’evidència significativa. No obstant aquestes dificultats metodològiques, les intervencions a títol individual és possible que redueixin la pèrdua de llocs de treball i les baixes per malaltia, però és poc probable que reduir el dolor.  Les intervencions multinivell possiblement disminuiran les absències per malaltia i és possible que siguin efectives des del punt de vista de cost-efectivitat. L’evidència sobre la productivitat ha estat limitada i de mala qualitat metodològica.

Es requereix investigació addicional perquè l’ocupació sostenible per als individus amb dolor múscul-esquelètic persistent és important i comprendre el seu funcionament és necessàri per garantir el desenvolupament d’intervencions efectives als llocs de treball.

Referència: Oakman J, Keegel T, Kinsman N, Briggs AM.Persistent musculoskeletal pain and productive employment; a systematic review of interventions. Occup Environ Med. 2016 Jan 6. pii: oemed-2015-103208. doi: 10.1136/oemed-2015-103208. [Epub ahead of print]
Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: