¿Quo vadis, Medicina del Trabajo? (2) ESP

Embed from Getty Images
Os paso la segunda entrega. Nos encontramos inmersos en una nueva revolución tecnológica, la tercera revolución industrial, también conocida como revolución digital. Ya es evidente el cambio que se ha producido en las condiciones laborales de la antigua fuerza de trabajo de los siglos XXI y XX. Superpuesta a esta, podemos añadir el fenómeno de la globalización y su impacto en la salud y las relaciones laborales en lo que supone de flexibilización y precarización de las condiciones de trabajo. Si la revolución industrial determinó el auge de nuestra disciplina..¿cómo nos afecta esta nueva revolución?

Quo vadis (2.ESP)

Anuncis

Quo vadis, Medicina del Treball? (1) (CAT)

Embed from Getty Images
El passat mes de maig a la jornada organitzada per l’Escola de Salut Publica de Catalunya amb motiu del Dia Mundial de la seguretat i la salut en el treball es va debatre sobre “Vigilància de la salut eficaç: criteris, models i tendències”. El moderador va comentar que la jornada es podia haver titulat “Quo vadis, Medicina del Treball?” i em va semblar una proposta interessant. A més, va coincidir que per motius de feina vaig re-llegir l’article de la Dra. Rodriguez “És possible millorar la utilitat preventiva de la vigilància de la salut dels treballadors en l’actual marc normatiu?” i ja en vaig tenir suficient per recuperar un timeline de medicina del treball , reflexionar sobre les múltiples converses informals que he tingut amb diferents companys i posar-me a escriure. Es el que té l’estiu: estones lliures i connexió a Internet.

Us convido a llegir les tres entrades i sobre tot, a que en feu comentaris i aportacions per generar debat. Gràcies per endavant.

Quo vadis (1)

¿Quo vadis, Medicina del Trabajo? (1) (ESP)

Embed from Getty Images

El pasado mes de mayo en la jornada organizada por la Escuela de Salud Pública de Catalunya con motivo del Día Mundial de la seguridad y la salud en el trabajo se debatió sobre “Vigilancia de la salud eficaz: criterios, modelos y tendencias”. El moderador comentó que la jornada se podía haber titulado “Quo vadis, Medicina del Trabajo?” y me pareció una propuesta interesante. Además, coincidió que por motivos de trabajo volví a leer el artículo de la Dra. Rodriguez “Es posible mejorar la utilidad preventiva de la vigilancia de la salud de los trabajadores en el actual marco normativo?”  y ya tuve suficiente para recuperar un timeline de medicina del trabajo, reflexionar sobre las múltiples conversaciones informales que he tenido con diferentes compañeros y ponerme a escribir. Es lo que tiene el verano: ratos libres y conexión a Internet.

Os invito a leer las tres entradas y, especialmente, a que hagais comentarios y aportaciones. gracias por adelantado.

Quo vadis(E) (1)

“Fit-ball” vs. cadires

Embed from Getty Images

M’ha tocat revisar per sobre l’ús de les “fit-ball” com a substituts de les cadires tradicionals en entorns ofimàtics. Aquí deixo les quatre reflexions que he pogut trobar.

Schult et al.1 van avaluar l’ús d’un baló estabilitzador com una alternativa per incorporar-lo en substitució de la cadira clàssica. En el si d’un programa de promoció de la salut de 3 mesos de durada, van controlar aspectes com ara la postura percebuda, balanç corporal, despesa energètica, rendiment laboral, seguretat o dolor. En general, l’ús del baló estabilitzador es va mostrar associat a una major vitalitat, una millora en la percepció postural i en el balanç corporal. L’ús del baló estabilitzador es va traduir en una disminució del dolor percebut pels participants, tot i que alguns van manifestar patir-lo en utilitzar-lo. Per aquests autors és important ponderar adequadament els riscos i els beneficis d’incorporar el baló estabilitzador a les tasques de tipus administratiu.

Alguns estudis ja havien comparat l’ús del baló estabilitzador amb la cadira clàssica d’oficina en aspectes relacionats amb l’activitat muscular o la postura i, en alguns casos, indicaven que es generava un discomfort inicial amb la utilització del baló estabilitzador, la qual cosa suportava que era necessari un període d’aclimatació a aquesta nova modalitat. Per això Jackson et al.2 van dissenyar un estudi per avaluar l’eficàcia d’un protocol d’aclimatació en el procés de passar d’utilitzar una cadira estàndard a un baló estabilitzador, controlant l’activitat i la postura de la musculatura espinal. Durant nou dies van dur a terme un protocol d’acomodació amb períodes d’exposició progressius i els resultats van mostrar que el discomfort dels usuaris disminuïa després d’aquest període d’aclimatació. Per altra banda, no s’evidenciaven diferències ni d’activació muscular ni de postures de columna. Pels autors, i tenint en compte les limitacions pròpies del seu estudi, fer un període d’aclimatació milloraria la posterior percepció dels usuaris, fonamentalment en el gènere femení.

Per Lowe et al.3 la progressiva popularitat de la utilització dels balons estabilitzadors com equipaments per seure xoquen amb les guies ergonòmiques i el disseny dels espais de treball. Els treballadors que utilitzen aquests aparells en els entorns d’oficines assumeixen uns riscos de seguretat que haurien de justificar-se només si la seva utilització fos clarament beneficiosa des del punt de vista de promoció de la salut. Així les coses, els estudis i les evidencies publicades fins al moment qüestionen les bases teòriques de la seva utilització i no apunten beneficis importants en matèria de salut. En aquest sentit, els estudis biomecànics no confirmen la suposada activació muscular dels grups espinals; els estudis de despesa energètica mostren un augment insignificant (per obviar dir que no en troben) de demanda metabòlica que, en qualsevol cas, és ineficaç per considerar-la efectiva a l’hora de combatre el sedentarisme derivat d’aquesta activitat laboral. Pels autors, fins que els estudis no mostrin resultats més concloents, cal ser escèptics a l’hora de recomanar l’ús d’aquests balons estabilitzadors al lloc de treball, argumentant el seu interès per motius de salut o benestar.

En darrera instància, fent referència a les evidencies emergents que acrediten la bondat d’incrementar la despesa energètica diària, això es podria dur a terme introduint canvis als llocs de treball clàssics, ja fos modificant els equips informàtics o el mobiliari tradicional. L’objectiu final seria modificar la conducta sedentària associada al treball administratiu per una activitat física de baixa intensitat. En aquest sentit,  Tudor-Locke et al.4 revisen les diferents alternatives a aquests llocs de treball clàssics, classificant-los en funció del balanç energètic que generen. En el cas del baló estabilitzador, la despesa energètica és comparable a la que es produeix en un lloc de treball clàssic amb una cadira convencional  (aprox. 1.2 kcal min(-1)) i també molt assimilable a un lloc de treball adaptable que permeti alternar la sedestació amb la bipedestació. Pels autors, el coneixement que es genera al voltant dels nous llocs de treball “actius” és encara precoç i heterogeni i ofereix moltes oportunitats per futura recerca.

Bibliografia
1.- Schult TM. Awosika ER. Schmunk SK.  Hodgson MJ. Heymach BL. Parker CD. Sitting on Stability Balls: Biomechanics Evaluation in a Workplace Setting. J Occup Environ Hyg. 2013;10(2):55-63.
2.- Jackson JABanerjee-Guénette PGregory DECallaghan JP. Should we be more on the ball? The efficacy of accommodation training on lumbar spine posture, muscle activity, and perceived discomfort during stability ball sitting. Hum Factors. 2013 Dec;55(6):1064-76.
3.- Lowe BD. Swanson NG. Hudock  SD. Lotz WG. Unstable Sitting in the Workplace – Are there Physical Activity Benefits? Am J Health Promot. 2015 ; 29(4): 207–209.
4.- Tudor-Locke CSchuna  JM JrFrensham LJProenca M. Changing the way we work: elevating energy expenditure with workstation alternatives. Int J Obes (Lond). 2014 Jun;38(6):755-65. doi: 10.1038/ijo.2013.223. Epub 2013 Nov 28.

Perquè ens interessa moure’ns a la feina?

Embed from Getty Images

Estar asseguts durant llargues estones es reconegut cada cop més com un factor de morbi-mortalitat associat a malaltia cardiovascular, i possiblement no és el mateix que no efectuar exercici físic. Sembla evident que, en l’àmbit laboral, cada cop passem més hores treballant davant de pantalles, de mòbils o d’altres dispositius electrònics que en molts casos gairebé ens obliguen a estar tota la jornada asseguts. Des de l’àmbit de la promoció de la salut recomanem a la gent que introdueixi pauses i que de tant en quant s’aixequin i voltin per l’oficina o el lloc de treball: que disposin lluny la impressora per anar a recollir documents o que aprofitin per fer una consulta presencial en comptes d’enviar un correu electrònic o que s’incorporin per fer aquella trucada telefònica que estem atenent asseguts. Però…perquè fem aquestes recomanacions? Quina base fisiopatològica sustenta que seguim dient-li a la gent que ha d’aixecar-se i moure’s del seient?

 Doncs alguna cosa similar deuria preguntar-se l’equip del laboratori d’Epidemiologia de l’activitat física i el comportament, de l’Institut del cor i la diabetis de Melbourne, encapçalat pel Dr. Demsey, quan es van posar a estudiar quins canvis provocaven les petites pauses que trencaven els períodes perllongats d’estar asseguts.

Per avaluar-ho van dissenyar un estudi experimental amb la participació d’individus amb diabetis de tipus II, als quals els sotmetien a tres condicions: estar asseguts durant un període de 7 hores, estar asseguts durant les 7 hores, amb passejades lleugeres de 3 minuts cada mitja hora o bé estar asseguts les 7 hores i efectuar exercicis de força, també durant 3 minuts cada mitja hora. Obviarem altres aspectes metodològics que es poden consultar a la seva publicació (https://doi.org/10.1097/HJH.0000000000001101), de la qual només val la pena destacar que els individus eren portadors d’un accés venós gracies al qual s’efectuaven determinacions analítiques seriades i es monitoritzaven la seva pressió arterial, la freqüència cardíaca i la percepció de fatiga, utilitzant la coneguda escala de Borg. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: