Trencar el sedentarisme: Doncs reunim-nos.


Tot i l’impacte positiu per a la salut que comporta el fet de caminar, els treballadors amb llocs sedentaris, que cada cop són i seran més habituals, tenen poques oportunitats d’augmentar la seva càrrega d’activitat física. En moltes ocasions hem sentit parlar de les reunions actives o de les reunions fetes dempeus com una oportunitat de millora d’aquesta activitat física en l’entorn laboral no tenim clar de quina manera organitzar-les o quines dinàmiques podem utilitzar per fer-les atractives i quotidianes. Doncs a Miami, l’equip d’Hanna Kling, (http://dx.doi.org/10.5888/pcd13.160111) de la Universitat de Miami han avaluat com implementar aquesta proposta i quina ha estat la viabilitat i acceptabilitat de la mateixa.
No cal recordar tots els desastres en matèria de salut que actualment s’associen al sedentarisme i en aquest sentit, qualsevol iniciativa que permeti incrementar l’activitat física en l’àmbit laboral serà benvinguda i segur que beneficiarà un volum important d’individus sobre tot si passen gran part o la totalitat de la seva jornada asseguts a la cadira.
La proposta d’aquest equip ha estat desenvolupar un protocol de reunió caminant pel campus universitari, amb una durada de 25-30 minuts amb un seguit de condicions per a la seva implantació: establir hora i lloc de la trobada i amb una ordre del dia (com hauríem de fer en qualsevol reunió); per fer el passeig confortable, equipar-se amb aigua, ulleres de sol i crema solar (us recordo que són de la Universitat de Miami) i portar calçat còmode; la persona qui convoca la reunió ha d’assignar el rol dels diversos participants (per exemple controlar el temps, elaborar l’acta, controlar el trajecte); seguir la ruta prefixada; caminar al menys 30 minuts i, al finalitzar la reunió, seure per elaborar les conclusions i efectuar aquelles tasques que no es podien fer mentre s’estava caminant.
Als individus que van acceptar participar se’ls preguntava sobre la seva activitat física utilitzant l’IPAQ i se’ls efectuaven mesures objectives utilitzant una acceleròmetre tipus Actigraph, que haurien de portar durant 21 dies. A més, per completar les dades es van realitzar reunions focals amb els diferents grups per debatre tres aspectes concrets: la relació entre aquesta experiència de treball i l’organització de la feina, la pròpia organització d’aquest tipus de reunió i de quina manera es gestionaven les reunions.
En termes quantitatius, i com calia esperar, l’activitat física dels participants es va incrementar de forma significativa pel que fa a l’activitat moderada o vigorosa i es va produir un descens de l’activitat lleugera, tot i que no van resultar prou significatives, excepte si es considera de manera exclusiva el dia que tenia lloc la reunió.
En termes qualitatius, els comentaris dels participants van ser múltiples. Quan se’ls va preguntar pel funcionament habitual de les reunions de treball, les respostes (encara que de Miami, segur que més d’un de nosaltres les firmaria) van ser del tipus: “En alguns casos se’ns afegia gent a la reunió, la reunió s’interrompia i havíem de tornar a reiniciar-la”, “en molts casos es parlava de qüestions personals com vacances, cobertures, programació, les reunions esdevenien força informals” o bé “en molts casos, les reunions s’allargaven”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Activar-se millora el risc de mortalitat prematura

Aquesta entrada s’havia quedat sense publicar. Segur que ja haurà sortit per algun altra lloc, però aquí va. Tot suma, i moure’s per poc que sigui és millor, molt millor que fer el dropo*

*diccionari.cat
dropo-a : adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2. Fer el dropo. Estar sense fer res.


Les dades que avaluen els benefici en termes de mortalitat de la substitució de temps sedentari per la pràctica d’activitat física són escasses. En aquest estudi han explorat de quina manera els canvis en els temps de comportament sedentari, quan es passa a efectuar activitat física de diferents intensitats, es  relacionen amb el risc de mortalitat.
A partir de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut i l’examen Nutricional (NHANES) dels anys 2003-2004 i 2005-2006, es va efectuar un seguiment a les dones i homes d’entre 50-85 anys, amb diferents fases de seguiment, seguiment fins a finals de l’any 2011. El temps de sedentarisme i l’activitat física es van avaluar utilitzant un acceleròmetre ActiGraph. Van adaptar models de substitució isotemporal per estimar l’efecte de la substitució d’un tipus de conducta per un altra en funció de l’activitat enregistrada per l’acceleròmetre.

Durant un seguiment mitjà de 6,35 anys, es van produir 697 morts per qualsevol causa. La substitució de 30 minuts de temps sedentari per una quantitat igual d’activitat lleugera es va associar amb una reducció del 14% del risc de mortalitat (raó de risc ajustada en un model multivariable -RR- = 0,86; interval de confiança 95% (IC) = 0,83-0,90).
Embed from Getty Images
La substitució de temps sedentari per una activitat moderada o vigorosa es va relacionar amb la reducció del risc de mortalitat del 50% (RR = 0,50, IC 95% = 0,31 a 0,80). També es va observar un menor risc de mortalitat, 42%, quan l’activitat física lleugera va ser reemplaçada per activitat moderada a vigorosa (HR = 0,58, IC del 95% = 0,36-0,93).

La conclusió sembla evident: La substitució del temps de sedentarisme per la mateixa quantitat d’activitat física té un efecte protector sobre la mortalitat prematura, i  la substitució de l’activitat física lleugera per una activitat moderada o vigorosa també s’associa amb aquest efecte de protecció envers la mortalitat prematura.

 

SI en voleu saber més, aneu a les fonts:
Schmid D, Ricci C, Baumeister SE, Leitzmann MF.Replacing Sedentary Time with Physical Activity in Relation to Mortality. Med Sci Sports Exerc. 2016 Jul;48(7):1312-9. doi: 10.1249/MSS.0000000000000913.

Música Montjuich avall

S’ha acabat el dia i la setmana. Que millor que pujar a Montjuich. I un cop a l’estadi…toca baixar. Ell m’ho ha fet agradable, gairebé sense adonar-me’n tornava a ser a la Gran Via.

I per comparar, la versió original…

 

Promoció de la salut. Caminades urbanes.

Embed from Getty Images

A aquest grup de coreans se’ls va acudir estudiar els efectes físics i psicològics d’un programa de marxa “urbana-forestal” per als treballadors d’oficina. Com sembla que hi ha cada cop major evidència, per a molts treballadors un estil de vida sedentari pot implicar nivells baixos d’activitat física que s’han relacionat amb diversos problemes de salut, d’aqui el progressiu major interès en activitats de promoció de la salut.

Cinquanta-quatre treballadors d’oficina van participar en aquest estudi. Van ser assignats a dos grups (grup experimental i grup control) de manera aleatoria i el grup experimental va realitzar 5 setmanes d’exercici físic fent caminades, a partir d’un model d’adquisició d’habilitats basat en informació-motivació-conducta. Van desenvolupar el seu estudi durant dos mesos a la tardor de 2014.

Els resultats de la seva proposta van tenir efectes positius pel que fa al nivell d’activitat física (T = 65.00, p <.001), el comportament en matèria de promoció de la salut (t = -2,20, p = 0,033), i la qualitat de vida (t = -2,42, p = 0,020). Tot i això, no van observar diferències estadísticament significatives entre els grups en altres aspectes com ara la depressió, la mida de la cintura, l’índex de massa corporal, pressió arterial, o la densitat òssia.

Els investigadors creuen que els resultats d’aquest programa organitzat de caminades urbanes suggereixen que pot tenir efectes positius en la millora de l’activitat física, el comportament envers la promoció de la salut i la qualitat de vida dels treballadors que hi intervenen. Aquest tipus de programa pot ser utilitzat com una estratègia eficaç i eficient per a la promoció de la salut física i psicològica dels treballadors d’oficina.

Es una intervenció senzilla i fàcil d’implementar. Potser una mica curta per obtenir resultats antropomètrics significatius IMC, perímetre abdominal,etc.), però com conclouen els autors, consciencía sobre la necessitat d’activitat física, sensibilitza sobre la promoció de la salut i augmenta la sensació de benestar dels treballadors. Tampoc puc opinar sobre la intensitat de l’activitat física, el número de sessions o la durada d’aquestes (la prescripció, vaja).

Si esteu interessats el podeu trobar a la referència adjunta, però us caldrà un traductor de coreà.

Referència: Bang KS. Lee IS. Kim SJ. Song MK. Park SE. [The Effects of Urban Forest-walking Program on Health Promotion Behavior, Physical Health, Depression, and Quality of Life: A Randomized Controlled Trial of Office-workers]. J Korean Acad Nurs. 2016 Feb;46(1):140-8. doi: 10.4040/jkan.2016.46.1.140.

El cost de la inactivitat física

Hi ha proves convincents en la literatura científica de l’eficàcia de la pràctica d’activitat i exercici físic regular per conservar la salut i prevenir diverses malalties. No obstant això, no es disposa de suficients estudis que asociïn els costos sanitaris amb la manca d’activitat física. Alguns estudis que han tractat de quantificar aquests costos ja van evidenciar la relació amb l’activitat física i/o el comportament sedentari i per això, en aquesta revisió els autors han reunit la informació disponible de diversos paisos per analitzar els costos globals associats amb la inactivitat física en els darrers anys.

Els resultats mostren que, en tot el món, l’activitat física és una variable important en els recursos financers de l’economia en matèria de salut pública, i que s’associa inversament amb els costos generats pels procediments de salut, el consum de fàrmacs i la gestió de les malalties cròniques.

En els estudis hi havia diferències en els mètodes d’estimació de l’activitat física; el criteri proposat per l’OMS de 150 minuts a la setmana d’activitat física de moderada intensitat es va utilitzar només en alguns casos, mentre en altres s’utilitzava el criteri del nombre total diari de minuts d’activitat física o altres classificacions en les quals utilitzaven la despesa energètica per diferenciar entre els individus actius e inactius. Sembla clar que aquestes diferències a l’hora de quantificar l’activitat física fa dificil establir comparacions però, independentment del mètode emprat, els costos globals en salut eren majoritàriament majors en els grups d’individus amb menor activitat física. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: