Coste del Burnout en médicos

Embed from Getty Images

Que pasa con el Burnout en médicos? Son los costes de esta patología suficiente argumento para que los gestores sanitarios se pongan las pilas?
Esto se han preguntado unos investigadores canadienses (ojo ¡¡¡ que no podemos extrapolar los resultados, pero no nos miramos el ombligo) que argumentan que el interés del impacto del burnout en médicos ha ido creciendo debido a la carga que esto puede suponer para los sistemas de salud.

El objetivo de su estudio ha sido estimar el coste de esta patología que se puede atribuir a la jubilación anticipada y a la reducción de horas de trabajo de los médicos en ejercicio en el Canadá.

Para llevarlo a cabo han utilizado un modelo de estimación económica, contabilizando los costes relacionados con la jubilación anticipada y la disminución de horas trabajadas de los médicos, comparando a aquellos que estaban experimentando el síndrome de agotamiento profesional, con aquellos que no lo manifestaban.

Utilizaron el registro del Canadian Medical Asociacion Masterfile del 2012 para determinar el número de médicos en ejercicio. Los datos de jubilaciones y reducciones horarias los estimaron a partir de los resultados de la Encuesta de salud del médico canadiense (2007-2008) y la Encuesta Médica Nacional (2007). Los resultados se ajustaron en función de las estimaciones previstas de jubilaciones y reducción de horas de práctica.

Anuncis

Cost del Burnout en metges

Embed from Getty Images
Que passà amb el Burnout en metges? Són els costos d’aquesta patologia suficient argument perquè els gestors sanitaris es posin les piles?

Això s’han preguntat uns investigadors canadencs (ull ¡¡¡ que no podem extrapolar els resultats, però no ens mirem el melic) que argumenten que l’interès en l’impacte de burnout en metges ha anat creixent a causa de la càrrega que això pot suposar pels sistemes d’atenció de salut.

L’objectiu del seu estudi ha estat estimar el cost d’aquesta patologia que es pot atribuir a la jubilació anticipada i a la reducció d’hores de treball dels metges en exercici al Canadà.

Per dur-lo a terme han utilitzat un model d’estimació econòmica, comptabilitzant els costos relacionats amb la jubilació anticipada i la disminució d’hores treballades dels metges, comparant a aquells que estaven experimentant la síndrome d’esgotament professional, amb aquells que no el manifestaven. Van utilitzar el registre del Canadian Medical Associació Masterfile del 2012 per determinar el nombre de metges en exercici. Les dades de jubilacions i reduccions horàries van estimar-les a partir dels resultats de l’enquesta de salut del metge canadenc (2007-2008) i l‘enquesta Mèdica Nacional (2007). Els resultats es van ajustar en funció de les estimacions previstes de jubilacions i reducció d’hores de pràctica.

El cost del burnout en metges

Embed from Getty Images

Estudi canadenc que fa una aproximació als costos derivats del burnout en metges. Els sistemes de salut no són del tot comparables, però quan algú s’ha preguntat per aquest tema, és que alguna cosa passa.

Pels autors, l’interès de l’impacte del burnout en metges ha anat creixent a causa de la possible càrrega que això pot tenir sobre els sistemes d’atenció de salut. L’objectiu del seu estudi ha estat estimar el cost de l’esgotament professional atribuïble a jubilacions anticipades i reducció d’hores de pràctica dels metges en exercici.

Utilitzant un model de base econòmica, els autors han comparat els cosots relacionats tant per jubilacions anticipades com per reducció d’hores treballades d’aquells professionals que experimentaven síndrome de burnout, comparant-ho amb un escenari en el qual no experimentessin la síndrome. A partir de registres oficials van determinar el número de metges en exercici i gràcies a enquestes de salut en el col·lectiu professional dels metges es van estimar i ajustar el número de jubilacions i reduccions d’hores de feina previstes.

L’interés en el burnout pot atribuir-se en part a la cada cop major consciència que els metges estan exposats a factors del lloc de treball que els posa en risc d’elevat i continu estrès. Els exemples inclouen llargues hores de feina i sobrecàrrega de treball. Al seu torn, l’exposició a llarg termini a elevada tensió en el treball pot derivar en l’esgotament.

L’esgotament del metge s’associa amb baixa satisfacció en el treball, afectació de la salut mental i disminució de la qualitat d’atenció dels pacients. L’evidència més recent suggereix una relació negativa entre l’esgotament del metge i la productivitat (és a dir, augment de l’absentisme, amb la intenció de deixar la pràctica professional o canviar de feina. El bornout impacta tant el sistema de salut com al metge individualment.