Viladecans. Cursa de la dona

20150308_110753   20150308_095116

Cursa de la dona a Viladecans. 5 Km. Escalfament i retorn a la calma amb zumba. Els homes podien còrrer, però no puntuaven. Avui és el dia de les dones. Jo no he anat a còrrer, he estat amb els companys de Meisa a l’àrea assistencial. Com calia esperar, cap incidència. Millor així.

Anuncis

Transplant run

Cursa pel fòrum per sumar esforços a favor del col.lectiu de pacients transplantats, divulgar la importància de la vida saludable i fomentar la pràctica de l’exercici.

Feia molt de temps que no m’apuntava a cap cursa i aquesta de 5 km. ha estat ideal per tornar-hi. El meu crono ha marcat 25′ 36” o sigui que és cert que la gent segueix tirant de tu quan ets a la cursa, perquè darrerament no hi ha manera d’agafar ritme alt.

Dia ideal per còrrer i un recorregut molt vistós pel parc del fòrum i amb un parell o tres de rampes per fer malbé les cames. Gent de tota mena i temps pels tots els gustos…ja veurem la classificació final quan surti.

La foto no és meva…

2014TRANSRUN02

http://transplantrun.com/

Cursa del Nassos

Avui he tornat a correr “en serio”. El fons és desastrós però he pogut fer els 10 k. d’una tirada i en 56′. La rehabilitació i la paciència comencen a donar fruits i, tot i el patiment, m’ho he passat bé corrent amb més de 10.000 persones el darrer dia de l’any.

Els adductors no perdonen i tot i no tenir un dolor agut…estaven allí. Encara els noto, senyal que alguna cosa queda.

Propera cita…Vilafranca, si els adductors em donen descans.

Jo vaig ser-hi

Jo vaig ser-hi..

GARMIN BARCELONA TRIATHLON 2011 from garmin barcelona triathlon on Vimeo.

El resum de TV3

http://www.tv3.cat/videos/3756770/Garmin-Barcelona-Triathlon-2011

Garmin1Ara farà un  any que, per casualitat, vaig veure la primera edició del Garmin a Barcelona. Es clar que no soc un triatleta, però veient la gent que el feia, segur que el podria acabar. Així que vaig decidir que ho provaria…i aqui he estat.

A la sortida m’he trobat amb un conegut que m’ha posat al corrent de sortida, patades, etc…Jo m’he pasat l’estiu pensant en l’aigua, aquesta és la meva obsessió. Si surto se que l’acabaré. I ho tenia tot pensat…nedar, treure el cap, mirar por orientar i tornar-hi. Ja ¡¡¡ El primer cop que he tret el cap m’he empassat l’onada que venia de cara i a partir d’aqui a patir. A la primera boia no hi havia manera de girar (quin munt de gent¡¡¡); després no hi havia manera d’anar recte, però quan ja he girat la segona i enfilat la platja, m’ha envait una sensació de satisfacció: Estava segur que acabava. Amb la bici m’ho he passat molt, molt bé. Com molta gent va amb bicis de muntanya, anar amb una de carreres et permet avançar molta gent. Només he tingut problemes a una corba que una mica més i em foten a terra… Transició a còrrer. Buff ¡¡¡ Com tiren els bessons, sembla que hagin de trencar-se (bessons, angonal), però les ganes d’acabar han fet que agafes ritme poc a poc fins trobar-me còmode i arribada…quina il.lusió. Sònia i nanos a l’arribada i jo, que mai podria pensar que faria una cosa d’aquestes. Ha estat molt divertit, molt..fins i tot a l’aigua. ha valgut la pena tanta nedada i tanta bici.

Cursa de la Mercè 10k

DSC_0153   No estic gens bé i els adductors no deixen d’emprenyar, però tot i així he decidit anar a fer la Mercè. Sortir amb 14.000 runners és tota una experiència.

A més, hem quedat amb l’equip SEM, aveure si poc a poc s’hi afegeix més gent. Avui erem la Mati, la Clara, la Mireia, l’Esther, la Conxa, en Diego i la Irene (ens l’hem menjada a la foto), i s’han afegit l’Ignasi i en Toni.

Com no, els meus fans m’han acompanyat, la Sònia per fer el reportatge fotogràfic i la parella que aprofiten per esmorzar fora de casa (i després marxaran a canviar cromos).

Surto del grup dels Roses amb l’Ignasi i anem junts fins al kilòmetre tres i escaig. El ritme és molt bó i la companyia certament molt grata (bona sort a la Mediterrània), però tot passat aquest punt ja li dic que marxi. Confiava arribar fins al Km. cinc, però el dolor és intens i no vull forçar la màquina. Baixo el ritme i em paro un moment. Fins arribar-hi vaig lent i buscant alguna manera de que l’angonal no em faci mal però no hi ha manera.

Poc a poc em planto a l’avituallament; m’aturo, aigua i gel i m’hi torno a posar. Sembla que el tema funciona i la mica de pujada del carrer Sepulveda sembla que apaivaga el dolor. Vaig aguantant el tipus fins que veig la marca del Km. 8 (i el GPS en marca 8,4 ¡¡¡). Decideixo fer l’últim mini-stop. Afluixo, m’estiro i agafo forces per tirar Paral.lel avall i amunt.

De pujada em creu-ho amb la Irene que sembla anar molt fresca. Enfilo la corba on m’estan esperant la parella que creuen l’arribada amb mi. Encara he d’estar content, doncs he baixat de l’hora. 59′ 03”. En condicions normals seria un desastre, però amb el patiment puc estar content del temps i, sobre tot, d’haver arribat fins al final. A més, els tres primers kilòmetres amb l’Ignasi els he fet molt a gust i és possible retornar a aquells ritme de 5′-5’05”. Tan de bó.

Ara he de parar una mica. M’infiltraré l’angonal i faré bondat. Gimnàs, bici i pisci fins a la Garmin amb un objectiu clar: Sortir de l’aigua.

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: