Cribatge amb ECG

Embed from Getty Images

Segons una noticia d’agència, gairebé el 16 per cent dels esportistes sotmesos a exàmens mèdics d’idoneïtat esportiva a Itàlia van presentar resultats anòmals en els seus electrocardiogrames, una dada que podria resultar preocupant.

L’estudi realitzat sobre 23.000 atletes va determinar que més de 3.600 d’ells presenten alguna anomalia que va des de petites alteracions del ritme cardíac (arítmies) fins a la possibilitat de patir una mort sobtada. L’informe pertany a un projecte presentat a la seu del Comitè Olímpic Italià a la Llombardia, durant el congrés “Esport i i Salut: l’excel·lència en la medicina esportiva”.

L’Institut de Medicina de l’Esport de Milà, reconegut entre els millors en la matèria a nivell mundial, va analitzar amb l’ajuda d’altres 16 centres esportius del país les dades sorgides dels estudis d’idoneïtat esportiva d’aquests atletes. Aquests controls van detectar casos d’insuficiència coronària en atletes adults que realitzen esports d’alta competició, però també van obtenir altres dades tranquil·litzadores com ara la constatació de la reducció de la pressió arterial entre els qui practiquen esport de manera regular des de fa anys.

En els esportistes més joves, en canvi, els controls van permetre detectar alteracions  fins llavors no diagnosticades.

Segons el president de la Federació Mèdic-esportiva italiana, “l’avaluació dels certificats d’idoneïtat esportiva representa un pas clau en matèria de prevenció sanitària de la població”. També va indicar que “aquests controls existeixen només a Itàlia i són fonamentals per evitar morts sobtades entre els qui practiquen alguna disciplina”.

No se jo si no estarà prou informat, però aquí fem exactament el mateix i, en contra del criteri que utilitzen els americans, també recomanem la pràctica rutinària de l’ECG als nostres esportistes com element de cribatge de patologia cardíaca.

 

Anuncis

Ecocardiografia

LVG201410300221LBLVG201410300231LBArticle de divulgació a La Vanguardia, d’ara fa un mes, sobre la utilitat de l’ecocardiografia en l’estudi dels esportistes. En paraules de la Dra. Sitges, una de les meves mestres a l’escola i gran especialista en la matèria, “l’ecocardio es una tècnica poc costosa que permet identificar les principals causes de mort sobtada prevenible”. Segons el mateix article, els cardiòlegs estimen que amb aquesta tècnica es podrien evitar 25 morts anuals en menors de 35 anys.

En l’estudi original, publicat a la Revista Espanyola de Cardiologia, els autors conclouen que “Algunes alteracions estructurals cardíaques poden passar inadvertides en l’exàmen físic i l’ECG basal i, en canvi, sòn fàcilment reconeixibles amb un ecocardiograma. Aquestes alteracions poden induir el cesament de la pràctica esportiva en alguns casos aïllats (en que es pot evitar una mort sobtada), mentres que en altres permeten la detecció precoç d’anomalies menys greus que requereixen seguiment cardiològic i l’evolució de les quals sota l’efecte de l’entrenament crònic és avui per avuipoc coneguda. Totes aquestes observacions indiquen la necessitat d’introduir l’ecocardiografia al menys en la primera revisió preparticipativa d’esportistes de competició”

La referència de l’estudi és: Grazioli G, Merino B, Montserrat S, Vidal B, Azqueta M, Pare C, Sarquella-Brugada G, Yangüas X, Pi R, Til L, Escoda J, Brugada J, Sitges M.Usefulness of echocardiography in preparticipation screening of competitive athletes. Rev Esp Cardiol (Engl Ed). 2014 Sep;67(9):701-5. doi: 10.1016/j.rec.2013.11.023. Epub 2014 Apr 13.

Bradicardia sinusal

ECG1 Treballadora amb exploració física anodina, excepte bradicàrdia a l’auscultació cardíaca. Resta d’exploració CV normal. Practicant actual d’activitat física moderada i antecedents de pràctica esportiva competitiva fins vora els 30 anys.

La bradicàrdia sinusal a 40-60 bpm és el trastorn de ritme més freqüent en l’individu entrenat. La seva incidència varia en funció del tipus i intensitat de l’entrenament. Tot i que en esports predominantment aeròbics poden observar-se freqüentment bradicàrdies sinusals a 40-50 bpm, menors freqüències són difícils de trobar fins i tot en atletes ben entrenats.

En registres Holter de corredors veterans de llarga distància és possible trobar freqüències cardíaques molt baixes, amb episodis de bradicàrdies extremes. En aquests és freqüent la presència de pauses patològiques nocturnes i bloqueigos A-V de grau variable que mantenen variacions circadianes i desapareixen amb l’exercici com en els esportistes joves.

Font:Boraita A. Serratosa L. “El corazón del deportista”:hallazgos electrocardiográficos más frecuentes.
http://www.revespcardiol.org/es/el-corazon-del-deportista-hallazgos/articulo/279/

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: