Ecografia: Abordatge posterior bíceps

La tendinopatia distal de bíceps es una condició infreqüent. Existeixen poques publicacions que tractin la seva etiologia, tractament o evolució espontània. Barker et al. indiquen que “no està clar si la seva evolució natural és la resolució espontània amb tractament conservador o bé si la tendinopatia no és més que el pas previ a la seva posterior ruptura”. No hi ha dades epidemiològiques de la tendinopatia distal del bíceps degut a la seva baixa incidència. S’ha descrit una incidència de 1,2 per 100.000 en el cas de ruptures completes, amb un increment de risc 7,5 cops més elevat de ruptura en pacients fumadors.

Mautner et al. descriuen la injecció guiada ecogràficament de la porció distal del bíceps per via posterior(*). En la seva opinió aquesta via d’accés evita les possibles complicacions en forma de lesiones neuro-vasculars i consideren que aquesta via pot ser una opció conservadora viable i més segura  per al tractament de la tendinopatia distal de bíceps.

Segons Mautner et al. l’abordatge per via posterior és el més senzill, efectiu i segur per accedir a la porció distal del bíceps tenint en compte l’abundància d’estructures neurovasculars que es troben en veïnatge amb el tendó. En un abordatge anterior l’accés es produeix al voltant de l’arteria braquial, el nervi medià i el nervi braquial lateral.

1.- Barker SL, Bell SN, Connell D, Coghlan JA. Ultrasound-guided platelet-rich plasma injection for distal biceps tendinopathy. Shoulder & Elbow. 2015; 7: 110–114.

2.- Donaldson O, Vannet N, Gosens T, Kulkarni R. Tendinopathies around the elbow part 2: medial elbow, distal biceps and triceps tendinopathies. Shoulder and Elbow. 2014;6:47–56

3.- Mautner K, Stafford II CD, Nguyen P.  Ultrasound-guided distal bicep tendon injection using a posterior approach. PM&R. 2015; 7: 1007-1010.

4.- Sellon JL. Wempe MK. Smith J.  Sonographically Guided distal biceps tendon injections. Techniques and validation. J Ultrasound Med 2014; 33:1461-1474.

Ruptura fibril.lar

Consulta un treballador per dolor i impotència sobtada d’extremitat inferior en un moviment d’arrencada brusca. Clínicament es comporta com una síndrome “de la pedrada”, amb afectació del vast extern del triceps sural.

L’estudi ecogràfic mostra una imatge anecogènica al costat de l’aponeurosi muscular, de prop d’1,5 cm. compatible amb una ruptura fibril·lar, que confirma el diagnòstic clínic.

Fractura ¡¡¡

Em consulten aquest matí per dolor a l’avantpeu amb antecedent de traumatisme indirecte sobre el segón dit fa encara no una setmana. Clínicament presenta tumefacció local, dolor amb la càrrega de l’extremitat afecta i un dolor superselectiu a la palpació distal del segon MTT. La noia, gestant de 31 setmanes, així que em decideixo a fer una eco…hi veieu alguna cosa?

Doncs si, aprofitant la disponibilitat del portàtil, carreguem la sonda de 10 Hz. i fem un tall longitudinal per sobre del 2º metatarsià. Es veu força bé la discontinuïtat de la cortical superior que confirma el diagnòstic de fractura del coll del metatarsià.