Perdre pes per Internet

Embed from Getty Images

Els programes de pèrdua de pes emmarcats en campanyes de promoció de la salut a les empreses solen provocar disminucions moderades del pes. Amb aquesta premisa, l’objecte de l’estudi que han dut a terme Ross et al. ha estat comprobar la bondat d’un programa conductual via Internet i si aquest era degudament implementat pels treballadors, individus amb sobrepes d’una organització proveïdora de serveis de salut. La intervenció va consistir en l’accés a un programa d’Internet de 12 setmanes de durada amb diferents components de modificació de conducta, i amb objecfte d’induir la pèrdua de pes. La intervenció i les mesures corporals van tenir lloc a l’inici del programa, als tres mesos -coincidint amb la finalització del mateix- i als sis mesos – per efectuar-ne el seguiment-.  

L’adherència al programa va resultar excel.lent (93 % als tres mesos i 89 % els sis mesos ). Els participants van perder una mitjana de 5,8 Kg als tres mesos, i en van recuperar 1,1 quan es va efectuar el control als sis mesos. En general, la pèrdua de pes als sis mesos va estar de 4,7 Kg. Els homes van perdre més pes que les dones (de manera significativa) i aquesta pèrdua també va ser superior en individus amb major nivell d’escolarització. L’adehrència i el seguiment del programa es van asociar significativament amb la pèrdua de pes.

Pels autors, una intervenció de pèrdua de pes canalitzada per Internet pot ser correctament implementada pels treballadors en l’àmbit laboral i es poden aconseguir pèrdues de pes significatives. Per ells, un programa d’aquestes característiques, especialmente el seu baix cost, pot facilitar la seva disseminació de manera senzilla i efectiva. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Satisfacció a la feina: Més enllà de la cistella de fruita i l’activitat física.

M’ha sobtat aquest titular, d’entrada perquè conceptualment puc estar-hi d’acord. Un model de promoció de la salut passa per tenir l’organització endreçada des del punt de vista de prevenció de riscos laborals i això, indefectiblement, inclou els riscos psicosocials. Ja en fa d’anys que algú em va parlar del lideratge saludable i aquest treball és un més dels que venen a corroborar la importància dels aspectes psicosocials i de les relacions de treball pel que fa a la satisfacció al lloc de treball. Efectivament, i més encara als temps que ens movem, la promoció de la salut a la feina, els entorns saludables i la satisfacció dels treballadors van més enllà d’una cistella de fruita o de deixar-los fer estiraments.
Embed from Getty Images
Els treballadors que estan satisfets amb la seva feina són els pilars d’empreses sanes i productives. En aquest estudi els seus autors han investigat quins són els factors associats amb la satisfacció laboral de la població activa en general.
A partir de la cohort de l’estudi danès d’ambient de treball, constituida l’any 2010, els treballadors actualment assalariats (N = 10.427) van respondre a preguntes sobre la feina, l’estil de vida i la salut.

Mitjançant un estudi de regressió logística multinomial ajustat per sexe, edat, grup de treball, tabaquisme, índex de massa corporal, malaltia crònica i  salut en general es va avaluar l’associació entre les condicions de treball i la satisfacció amb aquest (es van utlitzar les categories molt satisfet i satisfet, respectivament, amb insatisfet com a referència).
Embed from Getty Images

A l’apartat de resultats els autors han trobat que els factors psicosocials de treball – el suport social dels superiors, el suport social dels companys i la influència en el treball – han estat les variables més fortament associades amb la satisfacció en el treball.

Per exemple, amb un elevat suport social dels superiors, el risc -o la probabilitat- de trobar-se molt satisfets amb la feina era de 12,35 (amb un interval de confiança -IC- de 8,71-17,51). Quan s’ha avaluat utilitzant com a referència el treball sedentari, la probabilitat d’estar satisfet amb una feina que permet “estar treballant de peu i caminant, sense ser extenuant” ha estat de 1,57 (IC del 95% 1,06-2,33), mentre que el contrari s’ha observat en cinsiderar un “treball pesat i vigorós” amb un valor de 0,34 (IC del 95% 0,18-0,62).
Només dos dels cinc tipus de llocs de treball amb propostes de promoció de la salut (exercici físic i dieta sana) s’han associat amb la satisfacció en el treball. Així, en propostes que ofereixen plans d’exercici físic l’associació de trobar-se molt satisfets amb la feina ha estat de 1,84 (IC del 95% 1,33-2,55).
Amb aquests resultats els autors conclouen que mentre que els factors psicosocials del treball i alguns aspectes de les demandes físiques de la feina són importants per determinar la satisfacció en el lloc de treball, les ofertes de promoció de la salut semblen jugar un paper menor.
Si en voleu saber més:
 Andersen LL, Fishwick D, Robinson E, Wiezer NM, Mockałło Z, Grosjean V. Job satisfaction is more than a fruit basket, health checks and free exercise: Cross-sectional sectional study among 10,000 wage earners.Scand J Public Health. 2017 Apr 1:1403494817698891. doi: 10.1177/1403494817698891.

Sedentarisme i mal de coll i espatlles

Embed from Getty Imagesp style=”text-align: justify;”>

Ara que cada cop més el sedentarisme s’està convertint en el cinquè genet de l’apocalipsi, associat amb la pràctica totalitat de malalties no transmissibles, apareix un estudi que ens indica algun avantatge d’estar assegut.

Aquest estudi, amb dades obtingudes de la cohort d’activitat física danesa mesurada objectivament (DPHACTO) ha tingut com a objectiu determinar el grau en què el temps que un treballador passa assegut a la feina -mesurat objectivament-  està associat amb la presència de dolor a la regió cervical i espatlles en el termini d’un any i en una mostra de treballadors industrials.

Els autors han analitzat les dades de 625 treballadors de la cohort DPHACTO, amb les dades del període 2012-2013. Les dades objectives del temps que els treballadors passen asseguts es van recollir a l’inici de l’estudi utilitzant acceleròmetres i la intensitat del dolor automanifestat a la zona cervical i d’espatlles es va enregistrar utilitzant un total de 14 recordatoris mitjançant missatges de text als telèfons mòbils (es va utilitzar una escala de valoració numèrica 0-10) durant tot l’any. Per determinar la relació entre temps sedentari i dolor es van utilitzar models lineals mixtes, crus i ajustats per factors demogràfics, laborals, d’estil de vida, i en funció de la intensitat inicial del dolor.

Els resultats van mostrar que en els casos en què major era el temps que els treballadors estaven asseguts es produïa una disminució més ràpida de la intensitat del dolor al cap dels 12 mesos, resultat estadísticament significatiu quan s’analitzà l’evolució del comportament del dolor ja fos analitzat en cru (p = 0,020) o amb un model ajustat (p = 0,027).

Pels autors, en el cas de treballadors industrials, estar més temps assegut s’associa significativament amb una evolució favorable de la intensitat del dolor cervical i d’espatlles. Creuen que aquesta relació entre el temps que passem asseguts a la feina i el dolor necessita més investigació abans de fer recomanacions o desenvolupar guies o procediments sobre el comportament sedentari en aquest grup de treballadors manuals.

Referència: Hallman DMGupta NHeiden MMathiassen SEKorshøj MJørgensen MB. Holtermann A.Is prolonged sitting at work associated with the time course of neck-shoulder pain? A prospective study in Danish blue-collar workers.BMJ Open. 2016 Nov 10;6(11):e012689. doi: 10.1136/bmjopen-2016-012689.

Sedentarisme i risc metabòlic

Embed from Getty Images

Cada cop hi ha menys dubtes, o el que seria el mateix, major evidència i de major qualitat, sobre els efectes nocius del sedentarisme. Continuant en aquesta linea, al darrer número del Journal of Occupational and Environmental Medicine s’ha publicat un estudi longitudinal en el qual han estudiat l’associació entre la conducta sedentària amb el desenvolupament d’una síndrome metabòlica, en l’àmbit laboral i en treballadors de professions preferentment sedentàries.

Amb una mostra de 203 individus, tots ells amb ocupacions que implicaven baixa activitat física, es van mesurar diversos paràmetres relacionats amb la síndrome metabòlica (pes, circumferència de cintura, glicèmia, trigliceridèmia, colesterol total, HDL i LDL) a l’inici i al final de l’estudi, que va tenir una durada de 12 mesos. Per avaluar el sedentarisme dels individus van utilitzar un acceleròmetre, el que els permetía controlar el propi sedentarisme, així com els periodes d’activitat física moderada i vigorosa.

Els nivells elevats de sedentarisme a l’inici de l’estudi van resultar ser predictius d’una major incidència de síndrome metabòlica (Odds rati: 4,07 IC 95%: 1,69-9,76), de la mateixa manera que els canvis en la conducta sedentària eren predictors de manera significativa de canvis en els indicadors de risc cardiometabòlic.

L’estudi té la gràcia de ser senzill i fàcilment reproduïble i amb els resultats obtinguts ja es disposa de més dades que acrediten que treballadors amb professions que impliquen una baixa activitat física, i amb una important quantitat de temps en modus sedentari, això els implica una major predisposició i un augment del risc  de desenvolupar trastorns cardiovasculars i metabòlics.

Si en voleu saber més detalls, aneu a beure de les fonts: Zhou Z1, Xi Y, Zhang F, Lu Q, Zhang F, Huang D, Ren H, Wang K, Yin Z.J Sedentary Behavior Predicts Changes in Cardiometabolic Risk in Professional Workers: A One-Year Prospective Study. J Occup Environ Med. 2016 Apr;58(4):e117-23. doi: 10.1097/JOM.0000000000000673.

 

Dolor múscul-esquelètic a la feina

Embed from Getty Images

En aquest estudi es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura per determinar quines característiques de les diferents intervencions efectuades en el lloc de treball són més eficaces en l’assistència a les persones amb dolor múscul-esquelètic persistent, que els permeti romandre treballant de manera productiva.

Els autors van consultar diferents bases de dades (Medline, PsycINFO, CINAHL i EMBASE) utilitzant termes rellevants per a la cerca específica que es proposaven. Els estudis localitzats tractaven sobre intervencions al propi lloc de treball o si més no, que aquest hi fos implicat i les intervencions podien ser bé centrades en el propi treballador o bé intervencions a diferents nivells.

Per avaluar els resultats es van tenir en compte la pèrdua de la feina, la productivitat, les baixes per malaltia, el dolor i la relació cost-benefici. L’avaluació de la qualitat eels estudis es va fer tenint en compte els criteris GRADE, desenvolupant un seguit de declaracions d’impacte en la síntesi dels resultats.

Es van identificar divuit articles pertinents (14 estudis) per a la seva inclusió en la revisió. No es va identificar un nivell d’elevada evidència en les intervencions efectuades als lloc de treball per ajudar les persones amb dolor múscul-esquelètic persistent. Un número limitat d’estudis i estudis amb baix número de participants fan molt dificil assolir nivells d’evidència significativa. No obstant aquestes dificultats metodològiques, les intervencions a títol individual és possible que redueixin la pèrdua de llocs de treball i les baixes per malaltia, però és poc probable que reduir el dolor.  Les intervencions multinivell possiblement disminuiran les absències per malaltia i és possible que siguin efectives des del punt de vista de cost-efectivitat. L’evidència sobre la productivitat ha estat limitada i de mala qualitat metodològica.

Es requereix investigació addicional perquè l’ocupació sostenible per als individus amb dolor múscul-esquelètic persistent és important i comprendre el seu funcionament és necessàri per garantir el desenvolupament d’intervencions efectives als llocs de treball.

Referència: Oakman J, Keegel T, Kinsman N, Briggs AM.Persistent musculoskeletal pain and productive employment; a systematic review of interventions. Occup Environ Med. 2016 Jan 6. pii: oemed-2015-103208. doi: 10.1136/oemed-2015-103208. [Epub ahead of print]
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: