Activar-se millora el risc de mortalitat prematura

Aquesta entrada s’havia quedat sense publicar. Segur que ja haurà sortit per algun altra lloc, però aquí va. Tot suma, i moure’s per poc que sigui és millor, molt millor que fer el dropo*

*diccionari.cat
dropo-a : adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2. Fer el dropo. Estar sense fer res.

Embed from Getty Images
Les dades que avaluen els benefici en termes de mortalitat de la substitució de temps sedentari per la pràctica d’activitat física són escasses. En aquest estudi han explorat de quina manera els canvis en els temps de comportament sedentari, quan es passa a efectuar activitat física de diferents intensitats, es  relacionen amb el risc de mortalitat.
A partir de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut i l’examen Nutricional (NHANES) dels anys 2003-2004 i 2005-2006, es va efectuar un seguiment a les dones i homes d’entre 50-85 anys, amb diferents fases de seguiment, seguiment fins a finals de l’any 2011. El temps de sedentarisme i l’activitat física es van avaluar utilitzant un acceleròmetre ActiGraph. Van adaptar models de substitució isotemporal per estimar l’efecte de la substitució d’un tipus de conducta per un altra en funció de l’activitat enregistrada per l’acceleròmetre.

Durant un seguiment mitjà de 6,35 anys, es van produir 697 morts per qualsevol causa. La substitució de 30 minuts de temps sedentari per una quantitat igual d’activitat lleugera es va associar amb una reducció del 14% del risc de mortalitat (raó de risc ajustada en un model multivariable -RR- = 0,86; interval de confiança 95% (IC) = 0,83-0,90).
Embed from Getty Images
La substitució de temps sedentari per una activitat moderada o vigorosa es va relacionar amb la reducció del risc de mortalitat del 50% (RR = 0,50, IC 95% = 0,31 a 0,80). També es va observar un menor risc de mortalitat, 42%, quan l’activitat física lleugera va ser reemplaçada per activitat moderada a vigorosa (HR = 0,58, IC del 95% = 0,36-0,93).
Embed from Getty Images

La conclusió sembla evident: La substitució del temps de sedentarisme per la mateixa quantitat d’activitat física té un efecte protector sobre la mortalitat prematura, i  la substitució de l’activitat física lleugera per una activitat moderada o vigorosa també s’associa amb aquest efecte de protecció envers la mortalitat prematura.

 

SI en voleu saber més, aneu a les fonts:
Schmid D, Ricci C, Baumeister SE, Leitzmann MF.Replacing Sedentary Time with Physical Activity in Relation to Mortality. Med Sci Sports Exerc. 2016 Jul;48(7):1312-9. doi: 10.1249/MSS.0000000000000913.

Anuncis

Promoció de la salut. Caminades urbanes.

Embed from Getty Images

A aquest grup de coreans se’ls va acudir estudiar els efectes físics i psicològics d’un programa de marxa “urbana-forestal” per als treballadors d’oficina. Com sembla que hi ha cada cop major evidència, per a molts treballadors un estil de vida sedentari pot implicar nivells baixos d’activitat física que s’han relacionat amb diversos problemes de salut, d’aqui el progressiu major interès en activitats de promoció de la salut.

Cinquanta-quatre treballadors d’oficina van participar en aquest estudi. Van ser assignats a dos grups (grup experimental i grup control) de manera aleatoria i el grup experimental va realitzar 5 setmanes d’exercici físic fent caminades, a partir d’un model d’adquisició d’habilitats basat en informació-motivació-conducta. Van desenvolupar el seu estudi durant dos mesos a la tardor de 2014.

Els resultats de la seva proposta van tenir efectes positius pel que fa al nivell d’activitat física (T = 65.00, p <.001), el comportament en matèria de promoció de la salut (t = -2,20, p = 0,033), i la qualitat de vida (t = -2,42, p = 0,020). Tot i això, no van observar diferències estadísticament significatives entre els grups en altres aspectes com ara la depressió, la mida de la cintura, l’índex de massa corporal, pressió arterial, o la densitat òssia.

Els investigadors creuen que els resultats d’aquest programa organitzat de caminades urbanes suggereixen que pot tenir efectes positius en la millora de l’activitat física, el comportament envers la promoció de la salut i la qualitat de vida dels treballadors que hi intervenen. Aquest tipus de programa pot ser utilitzat com una estratègia eficaç i eficient per a la promoció de la salut física i psicològica dels treballadors d’oficina.

Es una intervenció senzilla i fàcil d’implementar. Potser una mica curta per obtenir resultats antropomètrics significatius IMC, perímetre abdominal,etc.), però com conclouen els autors, consciencía sobre la necessitat d’activitat física, sensibilitza sobre la promoció de la salut i augmenta la sensació de benestar dels treballadors. Tampoc puc opinar sobre la intensitat de l’activitat física, el número de sessions o la durada d’aquestes (la prescripció, vaja).

Si esteu interessats el podeu trobar a la referència adjunta, però us caldrà un traductor de coreà.

Referència: Bang KS. Lee IS. Kim SJ. Song MK. Park SE. [The Effects of Urban Forest-walking Program on Health Promotion Behavior, Physical Health, Depression, and Quality of Life: A Randomized Controlled Trial of Office-workers]. J Korean Acad Nurs. 2016 Feb;46(1):140-8. doi: 10.4040/jkan.2016.46.1.140.

Concentrat de medul·la òssia i condropatia de genoll

Embed from Getty Images

El concentrat de medul·la òssia ha sorgit com un nou tractament per a la patologia del genoll. Tot i que conté un nombre limitat de cèl·lules mare, aquest concentrat serveix com una font de factors de creixement que es creu tenen un paper important en aquesta patologia, derivat dels seus efectes anabòlics i antiinflamatòris.

Segons els autors, no hi ha cap revisió sistemàtica pel que fa als resultats del concentrat de medul·la òssia per al tractament de defectes condrals i l’osteoartropatia de genoll.

Per aquest motiu han dut a terme una revisió sistemàtica dels resultats de l’aspirat de medul·la òssia per al tractament de defectes condrals i l’osteoartritis del genoll.

Van efectuar una revisió sistemàtica de la literatura utilitzant la base de dades Cochrane de Revisions sistemàtiques, el Registre Cochrane Central d’Assaigs Controlats, PubMed i MEDLINE des de 1980 fins a l’actualitat. Els criteris d’inclusió van ser l’ús de concentrat de medul·la òssia per al tractament de defectes condrals i l’osteoartritis del genoll, publicacions en llengua anglesa i els estudis en humans.

Es van excloure els estudis amb cadàvers i animals, articles de ciència bàsica, articles editorials, enquestes i estudis que no incloïen el genoll. Després d’aplicar els criteris d’inclusió i exclusió, es van avaluar els estudis d’eficàcia i seguretat de la tècnica de concentrat de medul·la per al tractament de patologies articulars cartílag del genoll.

Finalment es van considerar onze estudis. D’aquests, 5 van ser estudis prospectius, 1 va ser un estudi retrospectiu, 2 eren sèries de casos, i 3 eren informes de casos. A la seva cerca van trobar tres estudis comparatius (2 amb nivell d’evidència 2, 1 amb nivell d’evidència 3); cap d’ells va tenir assignació aleatòria. Tres estudis van investigar l’eficàcia clínica d’aquesta tècnica en el tractament de l’osteoartritis, i 8 estudis van avaluar l’eficàcia de en les lesions focals del cartílag. Els 3 estudis pel que fa a l’osteoartritis i els 8 estudis pel que fa als defectes condrals focals van informar de bons a excel·lents resultats generals amb l’ús del concentrat de medul·la òssia.

Els autors conclouen que malgrat el creixent interès per alternatives biològiques en el tractament de la patologia del genoll que s’ha observat en els darrers anys, continua havent-hi una escassetat d’estudis d’alta qualitat. Els estudis inclosos en aquesta revisió sistemàtica informen de graus variables de resultats beneficiosos amb l’ús del concentrat de medul·la òssia, exclusivament o com a part d’un tractament addicional per al tractament de defectes condrals i primeres etapes de la osteoartritis. Tot i la manca de qualitat dels estudis, la majoria dels articles presenten l’ús d’aquesta tècnica com un procediment segur i reporten bons resultats.

Referència: Chahla J, Dean CS, Moatshe G, Pascual-Garrido C, Serra Cruz R, LaPrade RF. Concentrated Bone Marrow Aspirate for the Treatment of Chondral Injuries and Osteoarthritis of the Knee: A Systematic Review of Outcomes. Orthop J Sports Med. 2016 Jan 13;4(1):2325967115625481. doi: 10.1177/2325967115625481. eCollection 2016.

Sedentarisme i ansietat

Algunes investigacions  han relacionat el comportament sedentari amb alteracions de salut en adults i els joves. Encara que cada cop més sembla evidenciar-se la relació entre el sedentarisme i alteracions en el camp de la salut mental (per exemple, depressió), es poc conegut quin és el risc d’associar-se amb quadres d’ansietat.

A partir d’aquesta premisa, un grup d’investigació ha realitzat una recerca sistemàtica per investigar l’associació entre conducta sedentària i el risc de l’ansietat mitjançant la cerca i anàlisi en nombroses bases de dades electròniques. Finalment han identificat un total de nou estudis observacionals (set de tipus transversal i dos longitudinals). Com a part de l’anàlisi, els investigadors han avaluat la qualitat metodològica dels estudis per acabar efectuant una síntesi de la millor evidència actual.

Des del punt de vista metodològic, els investigadors  han dterinat que un dels estudis transversals tenia una forta qualitat metodològica, cinc estudis transversals han demostrat una qualitat metodològica moderada i tres estudis (dos dels transversals i un dels longitudinals) tejnien un baix índex de qualitat metodològica. En general, consideren que no hi ha proves suficients que evidenciïn una relació positiva entre la conducta sedentària i el risc d’ansietat, de la mateixa manera com sembla existir una relació positiva entre el temps que es passa assegut i el risc d’ansietat. Els estudis han estat inconsistents quan es tracta de relacionar el temps d’utilització de pantalles, el temps invertit veient la televisió o el temps d’ús de l’ordinador amb el risc de presentar quadres d’ansietat.

A la vista del seu anàlisi, Teychenne et al. creuen que l’actual evidència disponible és limitada per acreditar una associació consistent entre conducta sedentària i el risc d’ansietat. No obstant això, creuen que els seus resultats suggereixen que pot existir una associació positiva (és a dir, un augment dels risc d’ansietat quan augmenta el temps de sedentarisme), en particular entre el temps que es passa assegut i el risc d’ansietat. Fan falta estudis i investigacions, tant observacionals longitudinals com intervencionistes, d’elevada qualitat per confirmar els seus resultats i determinar la correcte associació de les relacions observades.

Referència: Teychenne M, Costigan SA, Parker K.The association between sedentary behaviour and risk of anxiety: a systematic review.BMC Public Health. 2015 Jun 19;15:513. 

Activitat física en població treballadora

Embed from Getty Images

La inactivitat física segueix sent un problema de salut pública a tot el món i en aquest estudi els autors  han volgut determinar el compliment de les recomanacions efectuades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en matèria d”activitat física (AF) i analitzar l’associació amb diferents factors de risc cardiovascular (FRCV), determinants sociodemogràfics i d’estil de vida en una mostra de treballadors de l’estat espanyol.

Mitjançant un estudi de tipus transversal que es va dur a terme amb una mostra de 2.651 individus (2.428 homes i 133 dones, amb edats compreses entre 40 i 55 anys) obtinguda de l’Estudi de Salut dels Treballadors d’Aragó, aquesta es va dividir en dos grups en funció de si s’acomplien les recomanacions en matèria d’AF durant l’últim any, incloent els aspectes relacionats amb el transport, l’oci i l’activitat física ocupacional.

Les dades corresponents a antropometria, antecedents farmacològics i d’estil de vida, dades clíniques i sociodemogràfiques es van recollir durant els anys 2011-2014. Es van utilitzar mitjana i rang interquartil per descriure les variables quantitatives i la distribució de freqüències per a les variables categòriques. Es van ajustar models de regressió logística binària per estudiar la probabilitat de complir amb les recomanacions d’AF en funció del nombre de FRCV (hipertensió, dislipèmia, diabetis, obesitat i tabaquisme) presents.                 Embed from Getty Images

Un 47,0% dels treballadors acompleixen les recomanacions de l’OMS en materia d’AF. Una menor prevalença en l’ acompliment s’ha trobat entre aquells participants que presenten diferents FRCV (39,7% en hipertensos, 38,7% en dislipèmics i el 32,7% en el cas dels diabètics). De la mostra total de l’estudi, un 51.3% van reportar no realitzar AF o practicar-la amb baixa intensitat, un 20,2% amb intensitat moderada i el 28,5% amb intensitat vigorosa o molt vigorosa. La probabilitat d’acomplir les recomanacions d’AF disminueix significativament amb l’augment del nombre de FRCV: Així, amb 1 FRCV (OR: 0,62; IC 95%: 0,49-0,78), 2 FRCV (OR: 0,49; IC 95%: 0,38-0,62), 3 FRCV ( OR: 0,34; IC 95%: 0,25-0,46), 4 FRCV (OR: 0,19; IC 95%: 0,11-0,32).

Amb aquestes dades, els autors conclouen que l’acompliment de les recomanacions d’AF efectuades per l’OMS en la nostra població segueix sent insuficient i, de manera molt especial, en aquells individus amb major risc cardiovascular.

Referència: Moreno-Franco B, Peñalvo JL, Casasnovas Lenguas JA, Leon-Latre M.Compliance with Physical Activity Recommendations and Associated Factors in a Cohort of Spanish Adult Workers.Rev Esp Salud Publica. 2015 Oct;89(5):447-457.
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: