Córrer per Barcelona

 0001 “Els motius sobren a l’hora de dir que Barcelona és una ciutat abocada al running. Cada matí, la carretera de les Aigües és una riuada de gent i els capvespres, l’estampa típica de la façana litoral no pot deslligar-se dels milers de corredors que van o tornen de la Barceloneta.”

La carretera de les Aigües, el Parc de Joan Miró, del Fòrum a la Barceloneta, Can Dragó o el Parc dels Tres Turons són alguns dels espais o trobarem habitualment corredors que surten a mantenir el seu estat de forma, despreocupar-se de la jornada de feina, preparar la propera cursa, tenir una estona d’esbarjo amb els amics. Hi ha tantes excuses per sortir a córrer com individus als carrers.

Aquest suplement de La Vanguardia (recuperat de la seva hemeroteca) ens mostra els múltiples llocs que la ciutat ens ofereix per sortir a córrer, però també ens fa cinc cèntims dels espais que tenim aquí al costat. Segur que els corredors habituals els coneixen (o els coneixeu), però per si un cas, heu sortit mai a córrer pel parc del Besós, pel Canal de la dreta del Llobregat, pel Bosc de Can Deu o pel camí del sorral? Doncs aquí trobareu com fer-ho.

                                                         0001 (1)0001 (2)

A més, penseu que de tant en tant és bo deixar l’asfalt i trepitjar terrenys més tous que alleugereixin les nostres articulacions i una mica allunyats dels nuclis urbans, sense tants fums al nostre voltant. Aquest article del suplement és un magnífic exponent d’espais on poder sortir a gaudir una estona dels circuits informals que s’han generat  a la ciutat.

0001 (3)0001 (4)

 

 

Anuncis

Nedar sense mal d’esquena

LVG201507190481LB-page-001La natació és una pràctica esportiva que en molts casos es prescriu per tractar el mal d’esquena. La veritat és que no hi ha evidència de que la natació sigui efectiva per a aquesta finalitat, però si que és cert que practicar-la sense una tècnica acurada pot fer apareixer dolor en diferents localitzacions.

Fa uns dies “La Vanguardia” va publicar unes recomanacions efectuades pel col·legi de fisioterapeútes sobre la tècnica correcte de nedar i evitar l’aparició de sobrecàrregues o lessions que poden manifestar-se en forma de dolor.

Em va semblar molt interessant i he esperat a poder descarregar-ho de la seva hemeroteca per penjar-lo al blog.

Si algú està interessat, podeu consultar l’edició del 10 de juliol. I després podreu nedar amb tota seguretat.

Activitats per sedentaris

LVG200807190194EB-page-001  LVG200807190204EB-page-001  LVG200807190224EB-page-001

Ja fa bon temps, arriba l’estiu i els dies allarguen. Podem ser més temps a l’aire lliure i gaudir fent algunes activitats físiques. No m’he matat massa: he tirat d’hemeroteca i he recuperat un suplement de la Vanguàrdia amb unes quantes idees per sortir a l’exterior i bé fer el que ens agrada o provar de fer coses noves.

L ‘objectiu és gaudir de l’exterior, millorar la nostra condició física i millor si es fa col·lectivament doncs es beneficien les nostres relacions socials, però per no passar de zero a cent, saltar del sofà a la pista i exposar-nos a patir una lesió, l’article ens proposa un seguit de consells i d’activitats molt adequades pel temps que se’ns acosta.

Ànims i poseu-vos les piles, segur que trobeu alguna activitat que pot ser del vostre gust: Des de les pales a la platja, snorkel, aquagim, patinatge o petanca, qualsevol activitat és bona per moure’s i fer salut.

I llegiu amb calma les recomanacions que es fan: si penseu fer esport amb certa intensitat consulteu un professional que valori la vostra capacitat. Recordeu l’àpoca de l’any en que ens trobem: Hidrateu-vos correctament i eviteu les hores de màxima exposició solar per fer fer activitats, sobre tot aquelles de màxima intensitat.

Exercici físic vital

LVG200611050341LB-page-001“(…) La majoria dels nostres avantpassats han viscut en un entorn caracteritzat sobretot per l’escassetat d’aliments, la pràctica habitual d’esforços físics importants i l’absència de tòxics en l’ambient (tabac, contaminació). Els gens que hem heretat estan preparats i adaptats a aquesta forma i estil de vida. Però avui l’escenari als països industrialitzats ha canviat dràsticament: de l’escassetat a l’abundància d’aliments, de l’esforç físic diari a la cadira de l’oficina i el sofà, de la naturalesa a la contaminació ambiental i al consum de substàncies tòxiques com els cigarrets.(…)

Lamentablement canviar l’estil de vida de les persones és bastant més dificil que receptar una pastilla per disminuir el colesterol i moltes vegades als professionals de la salut (metges i infermeres) els manca el temps necessari per proposar canvis en la pràctica de l’activitat física, i nosaltres som mandrosos per adoptar una vida més activa. El missatge més important és que el nostre cos és tan agraït i tan llest que realment es conforma amb poc. Evidentment quanta més activitat millor, però la major proporció del benefici s’obté en passar de no fer gens a fer una mica.”

 Aquest és de 2006. Doncs si, estic en condicions de subscriure la pràctica totalitat de l’article. Molt possiblement l’única consideració a efectuar sigui que si els meus companys de medicina familiar malament ho tenien en aquell moment, segons  l’articulista per falta de temps, per prescriure activitat física i consolidar canvis actitudinals, pitjor ho tenim a l’actualitat gràcies a la “optimització” i “racionalització” dels recursos que han portat a terme els nostres gestors.
Possiblement algunes situacions siguin millor vistes en un nou model sanitari (o no…potser sigui preferible que seguim donant pastilles i fent receptes a tothom  perquè giri el nostre actual modelo consumista…).

Dosificar l’exercici

MED19900907-011-page-001 (1)“Des de fa anys una sèrie d’informes demostren que la pràctica regular d’una activitat física redueix el nombre de jornades de treball perdudes a causa de malaltia, la durada de les interrupcions del treball, el nombre d’accidents professionals i augmenta la capacitat laboral entre un cinc i un quinze per cent.

(…) El desenvolupament de les activitats físiques és indiscutible. Es tracta, sens dubte, d’una reacció saludable de l’espècia humana contra els fenòmens sedentaris lligats a la vida urbana i a la creixent mecanització del treball i dels mitjans de transport.

(…)No obstant això, l’esport pot ser l’origen d’un cert nombre de patologies. L’enquesta francesa (sic) va mostrar que el 13,7% de les persona interrogades havia estat víctima d’un accident esportiu durant els quinze mesos anteriors. Així mateix, un estudi fet en un hospital de París apunta que la traumatologia lleugera representa el 54% de les consultes en la medicina de l’esport. El 46 % restant correspon a diversos trastorns d’adaptació.”

Article que ens informa de les bondats de l’activitat física i la seva influència sobre la conducta sedentària. Implicacions laborals i múltiples plans de promoció d’activitat física (Japó, Canadà, Escandinàvia o Suïssa).
És cert que a data d’avui podem ajustar amb major precisió algunes de les afirmacions d’aquest article de divulgació, però la seva essència està plenament vigent i seguim insistint en la necessitat de la promoció d’activitat física, tant per a la població en general  en el marc de la salut pública, com en el si de les organitzacions, en l’àmbit de la promoció de la salut en el treball.

Ep, que l’article és de 1990 ¡¡¡

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: