Vida activa en la maduresa
31 gener 2016 Deixa un comentari
Us deixo un estudi dissenyat per descriure i explorar les percepcions, pràctiques i motivacions per dur a terme una vida activa en la maduresa.
Els autors han efectuat un estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades i una observació “semiestructurada” participant de les activitats dels individus seleccionats, compartint amb aquests classes d’exercicis, passejos de forma privada o organitzada, anant de compres o fent treballs de jardineria.
Els participants han estat 27 individus de 65 a 80 anys obtinguts de l’Estudi Europeu Prospectiu sobre Càncer de Norfolk, seleccionats a propòsit per gènere, edat, classe laboral, qualitat de vida i lloc de residència; 19 dels participants van estar d’acord en permetre ser acompanyats i observats en les seves activitats. Els escenaris de l’estudi van ser les pròpies llars dels participants, els seus barris, els llocs habituals d’oci i llocs de treball a Norfolk, Anglaterra.
Tots els participants consideren molt important tenir una actitud positiva per garantir un envelliment saludable; això inclou mantenir-se actius, tant físicament com mentalment a través d’activitats sedentàries com la lectura o la resolució de mots encreuats. “Sortir de casa” i estar ocupat o tenir diferents interessos van ser considerats com els dos elements més motivadors i que millor describien la seva “activació”. Les activitats útils formen una part important d’aquestes motivacions, com per exemple, dedicar-se encara a un treball ja sigui remunerat o voluntari, tenir responsabilitats familiars, o efectuar activitats puntuals menors com ara ajudar els veïns o desplaçar-se caminant com sistema de transport.
Molts també van informar de la necessitat d’adaptar, sovint, determinades activitats per a les resta de la seva vida a les seves condicions actuals amb el cos envellit, o substituint per complet determinades activitats per altres de de menor impacte, com caminar. Això va incloure l’adaptació a les limitacions físiques de les parelles i els amics, la qual cosa dictava la intensitat i la freqüència de les activitats compartides. El context social on es desenvolupaven les seves activitats podria constituir un obstacle per aquest model de vida activa, però al mateix temps podria ser un estímol encoratjador a través de la companyonia, la responsabilitat social i les pressions socials.
Els autors conclouen que la promoció i el manteniment de l’activitat física entre la gent gran requereix major atenció al fet d'”estar activat” com una actitud i un estil de vida, així com al seu context social, amb iniciatives que encoratjin hàbits d’activitat més amplis en comptes d’activitats més discretes.
Referència: Guell C, Shefer G, Griffin S, Ogilvie D.’Keeping your body and mind active’: an ethnographic study of aspirations for healthy ageing. BMJ Open. 2016 Jan 7;6(1):e009973. doi: 10.1136/bmjopen-2015-009973