Vida activa en la maduresa

Embed from Getty Images

Us deixo un estudi dissenyat per descriure i explorar les percepcions, pràctiques i motivacions per dur a terme una vida activa en la maduresa.

Els autors han efectuat un estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades i una observació “semiestructurada” participant de les activitats dels individus seleccionats, compartint amb aquests classes d’exercicis, passejos de forma privada o organitzada, anant de compres o fent treballs de jardineria.

Els participants han estat 27 individus de 65 a 80 anys obtinguts de l’Estudi Europeu Prospectiu sobre Càncer de Norfolk, seleccionats a propòsit per gènere, edat, classe laboral, qualitat de vida i lloc de residència; 19 dels participants van estar d’acord en permetre ser acompanyats i observats en les seves activitats.  Els escenaris de l’estudi van ser les pròpies llars dels participants, els seus barris, els llocs habituals d’oci i llocs de treball a Norfolk, Anglaterra.

Tots els participants consideren molt important tenir una actitud positiva per garantir un envelliment saludable; això inclou mantenir-se actius, tant físicament com mentalment a través d’activitats sedentàries com la lectura o la resolució de mots encreuats. “Sortir de casa” i estar ocupat o tenir diferents interessos van ser considerats com els dos elements més motivadors i que millor describien la seva “activació”. Les activitats útils formen una part important d’aquestes motivacions, com per exemple, dedicar-se encara a un treball ja sigui remunerat o voluntari, tenir responsabilitats familiars, o efectuar activitats puntuals menors com ara ajudar els veïns o desplaçar-se caminant com sistema de  transport.

Molts també van informar de la necessitat d’adaptar, sovint, determinades activitats per a les resta de la seva vida a les seves condicions actuals amb el cos envellit, o substituint per complet determinades activitats per altres de de menor impacte, com caminar. Això va incloure l’adaptació a les limitacions físiques de les parelles i els amics, la qual cosa dictava la intensitat i la freqüència de les activitats compartides. El context social on es desenvolupaven les seves  activitats podria constituir un obstacle per aquest model de vida activa, però al mateix temps podria ser un estímol encoratjador a través de la companyonia, la responsabilitat social i les pressions socials.

Els autors conclouen que la promoció i el manteniment de l’activitat física entre la gent gran requereix major atenció al fet d'”estar activat” com una actitud i un estil de vida, així com al seu context social, amb  iniciatives que encoratjin hàbits d’activitat més amplis en comptes d’activitats més discretes.

Referència: Guell C, Shefer G, Griffin S, Ogilvie D.’Keeping your body and mind active’: an ethnographic study of aspirations for healthy ageing. BMJ Open. 2016 Jan 7;6(1):e009973. doi: 10.1136/bmjopen-2015-009973

Música per córrer (…)

Aquest estiu corrent amb un clàssic: AC/DC  Estupefacte ¡¡¡

Més motivació

Aquest cop la motivació per iniciar-se en la pràctica de l’exercici físic de la mà de Leo Harlem. He recuperat un monòleg del Club de la Comèdia sobre la necessitat d’iniciar-se en la pràctica d’activitat física. No se si alguna persona s’hi enganxarà, però segur que riureu una estona.

Canviar actituds sedentàries

Deliciós…qui ha dit que no es poden canviar actituds?

Motivació

Fa uns dies La Vanguardia publicava aquest article. Tot i ser divulgatiu m’ha semblat molt interessant. Disposar d’eines per aconseguir motivar un individu a iniciar-se en la pràctica d’exercici físic és un èxit, com aconseguir modificacions de conductes en la major part dels determinants de salut actuals: alimentació, tabac, tòxics…

Per això, sense matar-me molt, he cercat aquesta revisió, de la que en faig cinc cèntims:

“La motivació és un factor fonamental per mantenir la pràctica d’exercici físic que és ben sabut està associat a importants millores globals de salut. Investigacions actuals sobre la motivació per efectuar exercici es basen en la teoria de la auto-determinació.

La manca de motivació pot explicar-se principalment per dos tipus de factors. En primer lloc, la gent pot no estar suficientment interessada en l’exercici o bé no el considera suficientment important com per que sigui prioritari a la seva vida. Molt individus perceben com a més important l’educació, la seva carrera o les obligacions familiars i dediquen a aquestes activitats un temps que no tenen per practicar exercici regularment. En segon lloc, molta gent no se sent suficientment competent per efectuar activitat física; es consideren poc entrenats, en baixa forma o tenen alguna alteració de salut que representa una barrera a l’activitat. Tant sigui per manca d’interès o per la sensació d’incompetència, les dades indiquen que gran part de la gent està infra o a-motivada i no té intenció de ser més actiu físicament.

Sembla existir certa evidència en el valor de la teoria de l’auto-determinació com un element promotor d’una conducta facilitadora de l’exercici, sigui mitjançant elements extrínsecs (identificar i internalitzar els beneficis evidents de la pràctica esportiva), que serien importants en la presa de decisió per iniciar-se a efectuar activitat o bé amb una major motivació intrínseca (avaluant la pròpia experiència i la millora aconseguida), que seria fonamental per mantenir la pràctica de l’exercici.”

 Font: Teixeira PJ. Carraça EV. Markland D. Silva M. Ryan R. Exercise, ,physical activity and self-determination theory: A systematic review. Int J Behav Nutr Phys Act. 2012 Jun 22; 9: 78