Treball a torns, composició corporal i capacitat aeròbica

Embed from Getty Images

Estudi interessant que en confirma altres previs sobre les diferències entre treballadors “normals” -des del punt de vista de jornada de treball- i aquells que ho fan a torns, i sembla confirma el major risc d’aquests últims.

Els investigadors s’han plantejat l’objectiu de comparar l’activitat física mesurada objectivament, el temps de sedentarisme, l’aptitud física i la composició corporal dels treballadors amb jornades a torns respecte d’aquells amb una jornada diurna, que podem classificar de normal o habitual.

L’estudi, amb un disseny transversal i de base poblacional, s’ha basat en dades de l’Enquesta de Salut de Canadà, i ha incorporat un número considerable d’individus (n=4323). Per comparar els resultats entre els dos grups d’estudi, els investigadors han utilitzat tècniques de regressió logística univariada i multivariada lineal.

En les anàlisis no ajustades, la composició corporal dels treballadors a torns ha estat pitjor que la dels treballadors “normals”, tot i que tenien menys minuts/setmana de conducta sedentària. Tot i no evidenciar diferències en l’activitat física efectuada per ambdós grups, els treballadors a torns presenten una capacitat aeròbica inferior. En les anàlisis ajustades, només s’han observat diferències en la capacitat aeròbica entre ambdós grups.

Els autors opinen que aquests resultats venen a confirmar troballes prèvies en les quals els treballadors a torns tenen una pitjor composició corporal que els treballadors amb jornades corrents, i suggereixen que els treballadors a torns poden necessitar realitzar més activitat física per aconseguir la mateixa capacitat aeròbica que aquests.

Referència: Neil-Sztramko SE, Gotay CC, Demers PA, Campbell KL.Physical Activity, Physical Fitness, and Body Composition of Canadian Shift Workers: Data From the Canadian Health Measures Survey Cycles 1 and 2. J Occup Environ Med. 2016 Jan;58(1):94-100. 

Anuncis

Turnicitat i sd. metabòlica

Una piulada a Twitter m’ha posat sobre l’avís d’aquesta recent publicació. La Universitat Xinesa de Hong Kong ha publicat una metanàlisi amb l’objectiu d’avaluar l’associació entre el treball a torns i el treball nocturn i la sd. metabòlica.

L’estudi és robust i només l’anàlisi de subgrups que fa referència als estudis en països asiàtics no és significatiu. Caldrà tenir-ho en compte, doncs el risc de patir sd. metabòlica és de 1.57 en treballadors nocturns de llarga durada.

Amb resultats d’aquest tipus haurem d’anar pensant (o repensant) el contingut de la vigilància de la salut i potser, perquè no, anar pensant (o repensant) en noves contingències clarament i fermament associades a l’activitat professional.

Reprodueixo el seu resum de resultats: “Es van incloure un total de 13 estudis. El risc relatiu conjunt per l’associació entre “mai exposat al treball en torn de nit” i sd. metabòlica fou de 1.57 (95% CI = 1.24–1.98, p heterogeneïtat = 0.001), on el major risc es trobava associat a treballadors amb llarga exposició al treball en torn de nit (RR = 1.77, 95% CI = 1.32–2.36, p heterogeneïtat = 0.936). L’anàlisi estratificat va demostrar un major efecte global de 1.84 (95% CI = 1.45–2.34) en els estudis que utilitzaven els criteris NCEP-ATPIII, en el cas de treballadores de gènere femení (RR = 1.61, 95% CI = 1.10–2.34) i en països de fora d’Àsia (RR = 1.65, 95% CI = 1.39–1.95). Les anàlisis de sensibilitat confirmen la solidesa dels resultats. No s’evidencià biaix de publicació. Aquesta metanàlisi suggereix que el treball en torn de nit es troba significativament associat amb el risc de sd. metabòlica, i mostra una relació dosi-resposta positiva amb la durada de l’exposició”

 

Referència: Meta-analysis on night shift work and risk of metabolic syndrome.

Wang F, Zhang L, Zhang Y, Zhang B, He Y, Xie S, Li M, Miao X, Chan EY, Tang JL, Wong MC, Li Z, Yu IT, Tse LA. Obes Rev. 2014 Sep;15(9):709-20. doi: 10.1111/obr.12194. Epub 2014 May 30.