Treball a torns, composició corporal i capacitat aeròbica
3 gener 2016 Deixa un comentari
Estudi interessant que en confirma altres previs sobre les diferències entre treballadors “normals” -des del punt de vista de jornada de treball- i aquells que ho fan a torns, i sembla confirma el major risc d’aquests últims.
Els investigadors s’han plantejat l’objectiu de comparar l’activitat física mesurada objectivament, el temps de sedentarisme, l’aptitud física i la composició corporal dels treballadors amb jornades a torns respecte d’aquells amb una jornada diurna, que podem classificar de normal o habitual.
L’estudi, amb un disseny transversal i de base poblacional, s’ha basat en dades de l’Enquesta de Salut de Canadà, i ha incorporat un número considerable d’individus (n=4323). Per comparar els resultats entre els dos grups d’estudi, els investigadors han utilitzat tècniques de regressió logística univariada i multivariada lineal.
En les anàlisis no ajustades, la composició corporal dels treballadors a torns ha estat pitjor que la dels treballadors “normals”, tot i que tenien menys minuts/setmana de conducta sedentària. Tot i no evidenciar diferències en l’activitat física efectuada per ambdós grups, els treballadors a torns presenten una capacitat aeròbica inferior. En les anàlisis ajustades, només s’han observat diferències en la capacitat aeròbica entre ambdós grups.
Els autors opinen que aquests resultats venen a confirmar troballes prèvies en les quals els treballadors a torns tenen una pitjor composició corporal que els treballadors amb jornades corrents, i suggereixen que els treballadors a torns poden necessitar realitzar més activitat física per aconseguir la mateixa capacitat aeròbica que aquests.