Cribatge amb ECG

Embed from Getty Images

Segons una noticia d’agència, gairebé el 16 per cent dels esportistes sotmesos a exàmens mèdics d’idoneïtat esportiva a Itàlia van presentar resultats anòmals en els seus electrocardiogrames, una dada que podria resultar preocupant.

L’estudi realitzat sobre 23.000 atletes va determinar que més de 3.600 d’ells presenten alguna anomalia que va des de petites alteracions del ritme cardíac (arítmies) fins a la possibilitat de patir una mort sobtada. L’informe pertany a un projecte presentat a la seu del Comitè Olímpic Italià a la Llombardia, durant el congrés “Esport i i Salut: l’excel·lència en la medicina esportiva”.

L’Institut de Medicina de l’Esport de Milà, reconegut entre els millors en la matèria a nivell mundial, va analitzar amb l’ajuda d’altres 16 centres esportius del país les dades sorgides dels estudis d’idoneïtat esportiva d’aquests atletes. Aquests controls van detectar casos d’insuficiència coronària en atletes adults que realitzen esports d’alta competició, però també van obtenir altres dades tranquil·litzadores com ara la constatació de la reducció de la pressió arterial entre els qui practiquen esport de manera regular des de fa anys.

En els esportistes més joves, en canvi, els controls van permetre detectar alteracions  fins llavors no diagnosticades.

Segons el president de la Federació Mèdic-esportiva italiana, “l’avaluació dels certificats d’idoneïtat esportiva representa un pas clau en matèria de prevenció sanitària de la població”. També va indicar que “aquests controls existeixen només a Itàlia i són fonamentals per evitar morts sobtades entre els qui practiquen alguna disciplina”.

No se jo si no estarà prou informat, però aquí fem exactament el mateix i, en contra del criteri que utilitzen els americans, també recomanem la pràctica rutinària de l’ECG als nostres esportistes com element de cribatge de patologia cardíaca.

 

Pot Coca-cola promoure l’activitat física?

Vaig dir que posaria la carta de Coca-cola. Certament, ha explicat molt bé, el que molts cops ens hem preguntat en petit comitè: Com s’ho fa Coca-Cola per, tenint els productes que té, vendre aquest imatge de saludable i de promotora d’hàbits saludables. Doncs bé…benvinguts al marketing ¡¡¡. La carta  de Thiago Herich de Sà al Lancet és brillant. I opino que té tota la raó. Us en faig cinc cèntims:

“ (…) El V Congrés Internacional d’Activitat Física i Salut Pública, celebrat a Rio de Janeiro, l’abril de 2014, va ser patrocinat per Coca Cola. Aquesta és la primera vegada, que jo sàpiga, que una important conferència sobre l’activitat física realitzada al Brasil ha estat patrocinada per una organització les polítiques, pràctiques o productes de la qual entren en conflicte amb els de la salut pública. El patrocini no va ser només financer; Coca Cola era a tot arreu-a les reunions col·laterals, al pavelló dels patrocinadors, regalant els seus productes i elements de propaganda.

En un moment en que els refrescs ensucrats són reconeguts per organitzacions independents com una de les principals causes de l’actual pandèmia d’obesitat incontrolada, que afecta particularment els nens i els països en desenvolupament, com la Xina, Índia i Brasil, això és preocupant.

Les grans empreses alimentàries estan gastant milers de milions de dòlars en la seva estratègia per fer-nos veure que l’obesitat és causada per falta d’activitat física. El seu compromís amb l’activitat física i amb les organitzacions de salut pública i els professionals és part de la seva estratègia de responsabilitat social corporativa. Les seves campanyes inclouen tècniques per evadir la normativa i d’influenciar la ciència, utilitzant mètodes similars als utilitzats per les empreses tabaqueres al passat. (…)

No podem acceptar grans multinacionals de menjar ràpid i corporacions de refrescs donant suport a l’esport i promocionant l’activitat física.

Declaro no tenir conflicte d’interessos. Reconec el finançament de la Fundació d’investigació de São Paulo.“

Si algú vol llegir-la sencera, la trobareu a:

http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(14)60988-0/fulltext

Hemeroteca (13/11/92)

Com en altres ocasions, he passat per La Vanguardia per recuperar algun article de difusió i voltant per la seva hemeroteca he trobat aquesta entrada de 1992 “Salud laboral, una asignatura pendiente”. L’article no està signat, però a data d’avui (30 anys després), la seva lectura encara és vigent: “Salud y trabajo son dos bienes que se valoran en su justa medida sólo cuando se carece de ellos”.

Es fa referència a diferents patologies laborals, sense tenir massa clars els quadres de malalties, però ja es tenen en compte aspectes relacionats amb disruptors endocrins, per concloure: ” La lista es larga y todavia podria extenderse. La enorma cantidad de enfermedades relacionadas conel trabajo que son prevenibles, junto a las particulares condiciones en que esta prevención ha de llevarse a cabo, hacen que la salud laboral sea a la vez la reina y la cenicienta de la medicina preventiva”.

I, a 2014..que som: Reina o cenicienta? Accepto votacions.

 

Per cert, remouré més per l’hemeroteca, algunes publicacions són impagables.

Prescripció de bicing ¡¡¡

“Un dels majors obstacles amb que s’enfronten els programes públics de bicicletes compartides és el problema de la inclusió social. Per a una gran part, els programes, que han sorgit a les ciutats de Nova York a Austin en els últims anys, no estan guanyant major  adscripció en les comunitats amb baixos ingressos.

Boston, però, ha adoptat un enfocament agressiu per assegurar-se que tothom, independentment del seu estat d’ingressos, tingui una oportunitat de muntar – i és conscient que poden. Mentre el cost anual del Hubway és de $ 85, la ciutat ofereix un descompte de $ 80 a qualsevol persona en l’assistència pública. Això significa que si vostè viu en un habitatge d’interès social, la seva subscripció només costarà $ 5. I, a partir de finals de març, els metges podràn receptar afiliacions per a determinades persones.

Resultat de tot això: Els metges del Centre Mèdic de Boston ja poden receptar subscripcions de $ 5 per als programes de bicing als seus pacients de baixos ingressos. Quan s’imprimeixi la recepta “Prescripció: Una-Bici”, els pacients poden trucar per registrar-se, o anar fins a l’oficina de transport de la Universitat de Boston i fer-ho allà. Un casc i un clauer arriben uns dies més tard al correu dels pacients.

“Sabem que quan les ciutats es prescriuen indicacions de bicicleta, les barreres inicials per a les persones de baixos ingressos són els honoraris, no tenir les bicicletes, no tenir cascs i Boston té un programa que resol totes aquestes coses”, explica Cassie Ryan , una infermera registrada i BU doctorand ajudant amb el programa. “Tenint en compte que és un programa no tradicional, pensem, ‘Com fem servir el sistema mèdic per enganxar a la gent de tot això?'”

Cal estar atent a la iniciativa. Sembla una bona idea, sobre tot si la prescripció que fan els metges és per motius de salut (que no queda clar a la noticia) i no únicament i exclusivament per motius econòmics. Alguna gent podria aplicar-se “el cuento” i marcar-se un punt, sobre tot ara que una telefònica patrocina les despeses del servei a la nostra ciutat.

La resta de la noticia, a:

http://www.fastcoexist.com/3028633/boston-doctors-can-now-prescribe-bike-share-membership-to-patients

Sedentarisme

“Inactivitat física: un problema de salut pública mundial

Vida sedentària

Al menys un 60% de la població mundial no realitza l’activitat física necessària per obtenir beneficis per a la salut. Això es deu en part a la insuficient participació en l’activitat física durant el temps d’oci i a un augment dels comportaments sedentaris durant les activitats laborals i domèstiques. L’augment de l’ús dels medis de transport “passius” també han reduït l’activitat física.”

Amb aquest fragment s’inicia l’apartat d’inactivitat física corresponent a l'”Estratègia Mundial sobre règim alimentari, activitat física i salut” de la OMS. SI el voleu visitar el trobareu a: http://www.who.int/dietphysicalactivity/factsheet_inactivity/es/

I perquè l’entrada? Perquè a més d’estar atabalat per promocionar la salut, avui he llegit un article deliciós, que comença així:

La verdadera píldora para todo es el ejercicio

La epidemia de sedentarismo se extiende tan rápido como lo hace la incidencia de enfermedades cardiovasculares.

Los humanos somos un tipo de primates, o de monos, para entendernos, especialmente adaptados a la locomoción bípeda. Y poco han cambiado nuestros genes en los últimos 40.000 años, desde la era paleolítica. Por aquel entonces el ejercicio físico, sobre todo la caza, era necesario casi a diario para comer. Y por tanto, para sobrevivir. Si quisiésemos seguir un estilo de vida paleolítico en pleno siglo XXI, es decir, acorde con nuestra biología, deberíamos caminar tres o cuatro horas al día.

La totalitat de l’article es troba a l’edició digital del País: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/12/16/actualidad/1387222302_810380.html

Certament, l’epidèmia de sedentarisme i les malalties a ell associades ens envaeixen. Potser els guionistes de Pixar no estaven tant equivocats quan van preveure el futur a Wall-E.