Per la xarxa. Vegetals

 Fa dies que tinc aquesta imatge i tenia ganes de penjar-la. Em va agradar el seu aspecte i aquesta senzilla classificació en colors dels vegetals.

Aprofito per fer cinc cèntims i repassar les seves propietats:

Els compostos responsables del color verd en vegetals són els glucosinolats. Els glucosinolats són un gran grup de derivats d’aminoàcids que contenen sofre. Alguns glucosinolats i els seus productes derivats han estat relacionats amb una reducció de la prevalença de certs tipus de càncer. L’efecte anticancerigen es deu a l’activació d’enzims involucrats en la detoxificació d’agents cancerígens, a la inhibició d’enzims que modifiquen el metabolisme de les hormones esteroidees, i a la protecció contra el dany oxidatiu A més, les fulles de color verd es caracteritzen per posseir un alt contingut en ferro i àcid fòlic; hem de considerar també que el propi vegetal té àcid ascòrbic o vitamina C, el que facilita l’absorció del ferro.

Els flavonoides, el grup més nombrós de compostos fenòlics, com acabem de descriure, són, juntament amb la β-criptosantina, els responsables del color taronja clar, tirant a groc, de fruites com el préssec, la papaia, o la taronja.

Els flavonoides de la dieta tenen propietats antivíriques, antiinflamatòries, antihistamíniques i antioxidants. S’ha demostrat la seva capacitat per inhibir la peroxidació lipídica, capturar radicals lliures, quelar ions ferro i coure, i modular la senyalització cel · lular. La producció de peròxids i radicals lliures està relacionada amb el càncer, l’envelliment, el dany isquèmic, i les malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer o el Parkinson. Els flavonoides protegeixen el colesterol LDL de l’oxidació, prevenint la formació de plaques arterioscleròtiques en les parets cel · lulars. La β-criptosantina és un altre carotenoide, igual que el β-carotè o el licopè, pel que té un paper important com a antioxidant biològic, protegint les cèl · lules i teixits del dany oxidatiu.