Promoció de la salut. Caminades urbanes.

Embed from Getty Images

A aquest grup de coreans se’ls va acudir estudiar els efectes físics i psicològics d’un programa de marxa “urbana-forestal” per als treballadors d’oficina. Com sembla que hi ha cada cop major evidència, per a molts treballadors un estil de vida sedentari pot implicar nivells baixos d’activitat física que s’han relacionat amb diversos problemes de salut, d’aqui el progressiu major interès en activitats de promoció de la salut.

Cinquanta-quatre treballadors d’oficina van participar en aquest estudi. Van ser assignats a dos grups (grup experimental i grup control) de manera aleatoria i el grup experimental va realitzar 5 setmanes d’exercici físic fent caminades, a partir d’un model d’adquisició d’habilitats basat en informació-motivació-conducta. Van desenvolupar el seu estudi durant dos mesos a la tardor de 2014.

Els resultats de la seva proposta van tenir efectes positius pel que fa al nivell d’activitat física (T = 65.00, p <.001), el comportament en matèria de promoció de la salut (t = -2,20, p = 0,033), i la qualitat de vida (t = -2,42, p = 0,020). Tot i això, no van observar diferències estadísticament significatives entre els grups en altres aspectes com ara la depressió, la mida de la cintura, l’índex de massa corporal, pressió arterial, o la densitat òssia.

Els investigadors creuen que els resultats d’aquest programa organitzat de caminades urbanes suggereixen que pot tenir efectes positius en la millora de l’activitat física, el comportament envers la promoció de la salut i la qualitat de vida dels treballadors que hi intervenen. Aquest tipus de programa pot ser utilitzat com una estratègia eficaç i eficient per a la promoció de la salut física i psicològica dels treballadors d’oficina.

Es una intervenció senzilla i fàcil d’implementar. Potser una mica curta per obtenir resultats antropomètrics significatius IMC, perímetre abdominal,etc.), però com conclouen els autors, consciencía sobre la necessitat d’activitat física, sensibilitza sobre la promoció de la salut i augmenta la sensació de benestar dels treballadors. Tampoc puc opinar sobre la intensitat de l’activitat física, el número de sessions o la durada d’aquestes (la prescripció, vaja).

Si esteu interessats el podeu trobar a la referència adjunta, però us caldrà un traductor de coreà.

Referència: Bang KS. Lee IS. Kim SJ. Song MK. Park SE. [The Effects of Urban Forest-walking Program on Health Promotion Behavior, Physical Health, Depression, and Quality of Life: A Randomized Controlled Trial of Office-workers]. J Korean Acad Nurs. 2016 Feb;46(1):140-8. doi: 10.4040/jkan.2016.46.1.140.

Risc cardiovascular dels sanitaris

Embed from Getty Images

Avui he trobat aquest estudi de seguiment durant 20 anys de professionals sanitaris. La veritat és que per seguir-los durant tant de temps, la mostra és molt justeta. Els autors no indiquen les caractéristiques del 25 % de pèrdues durant aquest anys ni justifiquen els motius d’aquestes i tampoc no ens diuen si les seves troballes són inherents a les professions sanitàries o reprodueixen un patró similar al de la població general.  En qualsevol cas, els sanitaris també emmalaltim i alguna cosa tindran a veure els nostres hàbits i les nostres conductes.

Pels autors, el coneixement de la presència i evolució dels factors de risc cardiovascular en els joves pot contribuir de manera significativa en les conductes a adoptar per modificar la història natural d’aquests riscos i prevenir l’aparició de malalties cardiovasculars.

En el seu estudi han volgut avaluar la presència i l’evolució dels factors de risc cardiovascular en professionals de la salut durant un període de 20 anys.

Per això han avaluat un grup d’individus en el moment en que van començar els seus programes de postgrau en medicina, infermeria, nutrició, odontologia i farmàcia, i els han revisat al cap de 20 anys, comparant  les dades obtingudes en les dues fases. Als participants se’ls van administrar qüestionaris sobre la hipertensió, diabetis, hipercolesterolèmia, antecedents familiars de malaltia cardiovascular d’inici precoç, tabaquisme, consum d’alcohol i el sedentarisme. S’han determijat el colesterol plasmàtic, la glucosa en sang i la pressió arterial i s’han mesurat pes, talla i índex de massa corporal (IMC).

Dels 281 individus (62,9% dones, amb una mitjana d’edat de 19,7 anys) analitzats inicialment, 215 (59,07% dones, edat mitjana 39,8 anys) s’an analitzat 20 anys després. S’han observat augments significatius en els valors mitjans de pressió arterial sistòlica (111,6 vs 118,7 mmHg- p <0,001) i diastòlica (71vs 77,1 mmHg – p <0,001), colesterol (150,1 vs 182,4 mg / dl – p <0,001), la glucosa en sang (74,3 vs 81,4 mg / dl – p <0,001) i l’índex de massa corporal (20.7 vs 23.7 kg m2.

Tot i la disminució del sedentarisme (50,2 vs 38,1% – p = 0,015), la prevalença de la hipertensió (4,6 vs 18,6% – p <0,001), l’excés de pes (8,2 vs 32,1% – p <0,001), hipercolesterolèmia (7,8 vs 24,2% – p <0,001), i el consum d’alcohol (32,7 vs 34,9% – p = 0,037) van augmentar. No hi ha hagut canvis en la prevalença de l’hàbit de fumar.

Les conclusions dels autors han estat que els professionals de la salut presenten un augment en la pressió arterial sistòlica i diastòlica, glucèmia, índex de massa corporal i el colesterol durant el període de seguiment de 20 anys. Pel que fa a la prevalença de factors de risc cardiovascular, hi ha un augment de la pressió arterial, la hipercolesterolèmia i el consum d’alcohol amb sobrepès, i es va observar una disminució en l’estil de vida sedentari.

Referència: Jardim TV, Sousa AL, Povoa TI, Barroso WK, Chinem B, Jardim L, Bernardes R, Coca A, Jardim PC. The natural history of cardiovascular risk factors in health professionals: 20-year follow-up. BMC Public Health. 2015 Nov 11;15(1):1111. doi: 10.1186/s12889-015-2477-8.

Sedentari: una bomba de temps

Bon video per conscienciar de la necessitat d’efectuar actvitat física.

Una quarta part dels europeus adults son insuficientment actius. Tot i els cone guts effects beneficiosos per a la salut, vinculats a l’activitat física, una elevada proporció de la població mundial segueix físicament inactiva. Calculant-ho a partir de les guis de l’Organització Mundial de la Salut, una quarta part dels adults (26%) d’Europa són insuficientment actius (OMS 2010).

Dels sis països examinats, el Regne Unit mostra la major prevalença d’inactivitat física, amb un 37 % de la població adulta categoritzada com “insuficientment activa”.

Espanya, per sobre la mitjana dels 28 paisos de la Unió Europea, té unes xifres de 27 % en homes i 34 % en dones.

A l’enllaç adjunt trobareu els informes originals i diverses propostes per estimular la pràctica d’activitat física:

http://inactivity-time-bomb.nowwemove.com/#.VY0Lq-oX544.twitter

M’agrada molt la recepta de les píndoles del moviment:

http://www.nowwemove.com/movement-pills/

Determinants socials de la salut

Video canadenc sobre determinants socials de la salut. Anglès molt intel·ligible per una proposta senzilla i entenedora. Potser massa llarg, però és una delicia.

Turnicitat i sd. metabòlica

Una piulada a Twitter m’ha posat sobre l’avís d’aquesta recent publicació. La Universitat Xinesa de Hong Kong ha publicat una metanàlisi amb l’objectiu d’avaluar l’associació entre el treball a torns i el treball nocturn i la sd. metabòlica.

L’estudi és robust i només l’anàlisi de subgrups que fa referència als estudis en països asiàtics no és significatiu. Caldrà tenir-ho en compte, doncs el risc de patir sd. metabòlica és de 1.57 en treballadors nocturns de llarga durada.

Amb resultats d’aquest tipus haurem d’anar pensant (o repensant) el contingut de la vigilància de la salut i potser, perquè no, anar pensant (o repensant) en noves contingències clarament i fermament associades a l’activitat professional.

Reprodueixo el seu resum de resultats: “Es van incloure un total de 13 estudis. El risc relatiu conjunt per l’associació entre “mai exposat al treball en torn de nit” i sd. metabòlica fou de 1.57 (95% CI = 1.24–1.98, p heterogeneïtat = 0.001), on el major risc es trobava associat a treballadors amb llarga exposició al treball en torn de nit (RR = 1.77, 95% CI = 1.32–2.36, p heterogeneïtat = 0.936). L’anàlisi estratificat va demostrar un major efecte global de 1.84 (95% CI = 1.45–2.34) en els estudis que utilitzaven els criteris NCEP-ATPIII, en el cas de treballadores de gènere femení (RR = 1.61, 95% CI = 1.10–2.34) i en països de fora d’Àsia (RR = 1.65, 95% CI = 1.39–1.95). Les anàlisis de sensibilitat confirmen la solidesa dels resultats. No s’evidencià biaix de publicació. Aquesta metanàlisi suggereix que el treball en torn de nit es troba significativament associat amb el risc de sd. metabòlica, i mostra una relació dosi-resposta positiva amb la durada de l’exposició”

 

Referència: Meta-analysis on night shift work and risk of metabolic syndrome.

Wang F, Zhang L, Zhang Y, Zhang B, He Y, Xie S, Li M, Miao X, Chan EY, Tang JL, Wong MC, Li Z, Yu IT, Tse LA. Obes Rev. 2014 Sep;15(9):709-20. doi: 10.1111/obr.12194. Epub 2014 May 30.