Extrasistolia ventricular

Aquesta és la prova d’esforç d’un jove de 26 a. practicant d’esport d’elevada intensitat 3 dies a la setmana que consulta per sensació de palpitacions que han anat en augment. No tenia antecedents personals ni familiars d’interès i l’exploració física era estrictament normal. L’ECG de base no va mostrar alteracions valorables, amb un Q-Tc al límit de la normalitat i un patró r-r’ a aVr-V1-V2 susceptible d’etiquetar-se com un blocatge incomplet de branca D.

A l’inici de la prova comença a fer extrasístoles ventriculars monomòrfiques que s’incrementen progressivament amb la càrrega de treball i arribant a més del 3% dels batecs amb una càrrega de 6 MET. Tot i la bona tolerància de l’individu, decideixo aturar la prova per completar estudi cardiològic.

I amb l’objectiu d’esbrinar que diu la literatura i fer un repàs sobre l’augment de les extrasístoles durant una prova d’esforç,  tot el que he pogut trobar són un parell de publicacions en les quals s’indica que cal descartar una cardiopatia estructural i que, en atletes sans, sense evidenciar cap cardiopatia, les extrasístoles no han de contraindicar la pràctica esportiva.  Si voleu mirar el resum dels estudis, seguiu llegint.

Sedentarisme i cataractes

Un estudi que arriba des de Taiwan i que caldrà tenir en compte, ja que associa el sedentarisme, i de retruc l’ús de pantalles de visualització, amb l’aparició de cataractes. Algunes de les hipòtesis proposades parlen de l’exposició a radiacions ultraviolades que podrien ser l’origen d’un estrés oxidatiu dels productes proteics, responsables de la lesió del cristal·lí.

El sedentarisme perllongat s’ha trobat associat amb trastorns metabòlics, però segons els autors poca informació hi ha sobre la prevalença de cataractes en la població general de Taiwan, per no parlar de la seva relació amb el sedentarisme perllongat. El seu objectiu va ser analitzar la prevalença de cataractes a Taiwan entre 2001 i 2013 a Taiwan i l’associació amb determinats aspectes socio-laborals.

Per això van utilitzar tres grups d’estudi amb  majors de 40 anys o més a partir de l’Enquesta Nacional de Salut (ENS) de 2001 (n = 8334), 2009 (n = 11.207), i 2013 (n = 10.940).

Els autors van determinar una prevalença de cataractes que oscil·lava de 10,7% el 2001, 13,13% el 2009, al 11,84% el 2013. Els participants que estaven asseguts més de 7 hores per dia tenien un risc significativament més alt de patir cataractes (OR = 1,20, IC = (1,04-1,39 )) en comparació amb els que estaven asseguts menys de 3 hores al dia, després d’ajustar per edat i altres factors de risc com l’edat o el sexe, el nivell educatiu, no trobar-se en actiu, viure en una zona molt urbanitzada, amb hipertensió, diabetis, miopia , i de ser un ex fumador (en comparació amb un mai fumador).

Els autors conclouen que l’augment del temps que es passa assegut durant el dia es va associar amb cataractes, especialment per a aquelles que seien més de 7 hores per dia.

Referència: Ya-Hui Shih, Hsing-Yi Chang, Ming-Ing Lu  and Baai-Shyun Hurng. Trend of prevalence of self-reported cataract and its association with prolonged sitting in Taiwan from 2001 and 2013. BMC Ophthalmology 2014, 14:128 doi:10.1186/1471-2415-14-128

Per fer una ullada: http://www.biomedcentral.com/1471-2415/14/128

Imatge: http://medicablogs.diariomedico.com/clinicadeojos/2014/12/16/

Prova d’esforç

Al Facebook de Meisa han penjat la primera prova d’esforç que vagi fer amb ells. Doncs bé, jo també els dedico una entrada aprofitant el seu reportatge.

https://www.facebook.com/pages/Centre-Mèdic-Meisa/268710176522923

 

Jornada de proves d’esforç

Jornada al servei de Cardiologia de Sant Pau sobre proves d’esforç i funció cardiorespiratòria. En moltes coses previsible, el més interessant el caràcter docent i la claredat en l’explicació d’en Xavier Viñolas que va dissertar sobre la valoració i el tractament de les arítmies en esportistes i la intervenció d’Alessandro Zorzi explicant l’experiència italiana en l’ús de l’ECG.