Transplant run

Cursa pel fòrum per sumar esforços a favor del col.lectiu de pacients transplantats, divulgar la importància de la vida saludable i fomentar la pràctica de l’exercici.

Feia molt de temps que no m’apuntava a cap cursa i aquesta de 5 km. ha estat ideal per tornar-hi. El meu crono ha marcat 25′ 36” o sigui que és cert que la gent segueix tirant de tu quan ets a la cursa, perquè darrerament no hi ha manera d’agafar ritme alt.

Dia ideal per còrrer i un recorregut molt vistós pel parc del fòrum i amb un parell o tres de rampes per fer malbé les cames. Gent de tota mena i temps pels tots els gustos…ja veurem la classificació final quan surti.

La foto no és meva…

2014TRANSRUN02

http://transplantrun.com/

Esos locos que corren

Una delicia…
http://www.marcianoduran.com.uy/?p=289

Música per còrrer

Aquesta serveix per tot, fins i tot per còrrer quan ja no pots més. M’acompanya des de fa molt de temps i tot i que la versió original és dels Creedence, m’agrada molt i molt aquesta de Rod Stewart.

Vull saber si algun cop has vist ploure ?… en un dia assoleiat.

Cursa del Nassos

Avui he tornat a correr “en serio”. El fons és desastrós però he pogut fer els 10 k. d’una tirada i en 56′. La rehabilitació i la paciència comencen a donar fruits i, tot i el patiment, m’ho he passat bé corrent amb més de 10.000 persones el darrer dia de l’any.

Els adductors no perdonen i tot i no tenir un dolor agut…estaven allí. Encara els noto, senyal que alguna cosa queda.

Propera cita…Vilafranca, si els adductors em donen descans.

Cursa de la Mercè 10k

DSC_0153   No estic gens bé i els adductors no deixen d’emprenyar, però tot i així he decidit anar a fer la Mercè. Sortir amb 14.000 runners és tota una experiència.

A més, hem quedat amb l’equip SEM, aveure si poc a poc s’hi afegeix més gent. Avui erem la Mati, la Clara, la Mireia, l’Esther, la Conxa, en Diego i la Irene (ens l’hem menjada a la foto), i s’han afegit l’Ignasi i en Toni.

Com no, els meus fans m’han acompanyat, la Sònia per fer el reportatge fotogràfic i la parella que aprofiten per esmorzar fora de casa (i després marxaran a canviar cromos).

Surto del grup dels Roses amb l’Ignasi i anem junts fins al kilòmetre tres i escaig. El ritme és molt bó i la companyia certament molt grata (bona sort a la Mediterrània), però tot passat aquest punt ja li dic que marxi. Confiava arribar fins al Km. cinc, però el dolor és intens i no vull forçar la màquina. Baixo el ritme i em paro un moment. Fins arribar-hi vaig lent i buscant alguna manera de que l’angonal no em faci mal però no hi ha manera.

Poc a poc em planto a l’avituallament; m’aturo, aigua i gel i m’hi torno a posar. Sembla que el tema funciona i la mica de pujada del carrer Sepulveda sembla que apaivaga el dolor. Vaig aguantant el tipus fins que veig la marca del Km. 8 (i el GPS en marca 8,4 ¡¡¡). Decideixo fer l’últim mini-stop. Afluixo, m’estiro i agafo forces per tirar Paral.lel avall i amunt.

De pujada em creu-ho amb la Irene que sembla anar molt fresca. Enfilo la corba on m’estan esperant la parella que creuen l’arribada amb mi. Encara he d’estar content, doncs he baixat de l’hora. 59′ 03”. En condicions normals seria un desastre, però amb el patiment puc estar content del temps i, sobre tot, d’haver arribat fins al final. A més, els tres primers kilòmetres amb l’Ignasi els he fet molt a gust i és possible retornar a aquells ritme de 5′-5’05”. Tan de bó.

Ara he de parar una mica. M’infiltraré l’angonal i faré bondat. Gimnàs, bici i pisci fins a la Garmin amb un objectiu clar: Sortir de l’aigua.

Història clínica

Un passeig per la història amb ulls de metge

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

%d bloggers like this: