Trencar el sedentarisme: Doncs reunim-nos.

Embed from Getty Images
Tot i l’impacte positiu per a la salut que comporta el fet de caminar, els treballadors amb llocs sedentaris, que cada cop són i seran més habituals, tenen poques oportunitats d’augmentar la seva càrrega d’activitat física. En moltes ocasions hem sentit parlar de les reunions actives o de les reunions fetes dempeus com una oportunitat de millora d’aquesta activitat física en l’entorn laboral no tenim clar de quina manera organitzar-les o quines dinàmiques podem utilitzar per fer-les atractives i quotidianes. Doncs a Miami, l’equip d’Hanna Kling, (http://dx.doi.org/10.5888/pcd13.160111) de la Universitat de Miami han avaluat com implementar aquesta proposta i quina ha estat la viabilitat i acceptabilitat de la mateixa.
No cal recordar tots els desastres en matèria de salut que actualment s’associen al sedentarisme i en aquest sentit, qualsevol iniciativa que permeti incrementar l’activitat física en l’àmbit laboral serà benvinguda i segur que beneficiarà un volum important d’individus sobre tot si passen gran part o la totalitat de la seva jornada asseguts a la cadira.
La proposta d’aquest equip ha estat desenvolupar un protocol de reunió caminant pel campus universitari, amb una durada de 25-30 minuts amb un seguit de condicions per a la seva implantació: establir hora i lloc de la trobada i amb una ordre del dia (com hauríem de fer en qualsevol reunió); per fer el passeig confortable, equipar-se amb aigua, ulleres de sol i crema solar (us recordo que són de la Universitat de Miami) i portar calçat còmode; la persona qui convoca la reunió ha d’assignar el rol dels diversos participants (per exemple controlar el temps, elaborar l’acta, controlar el trajecte); seguir la ruta prefixada; caminar al menys 30 minuts i, al finalitzar la reunió, seure per elaborar les conclusions i efectuar aquelles tasques que no es podien fer mentre s’estava caminant.
Als individus que van acceptar participar se’ls preguntava sobre la seva activitat física utilitzant l’IPAQ i se’ls efectuaven mesures objectives utilitzant una acceleròmetre tipus Actigraph, que haurien de portar durant 21 dies. A més, per completar les dades es van realitzar reunions focals amb els diferents grups per debatre tres aspectes concrets: la relació entre aquesta experiència de treball i l’organització de la feina, la pròpia organització d’aquest tipus de reunió i de quina manera es gestionaven les reunions.
En termes quantitatius, i com calia esperar, l’activitat física dels participants es va incrementar de forma significativa pel que fa a l’activitat moderada o vigorosa i es va produir un descens de l’activitat lleugera, tot i que no van resultar prou significatives, excepte si es considera de manera exclusiva el dia que tenia lloc la reunió.
En termes qualitatius, els comentaris dels participants van ser múltiples. Quan se’ls va preguntar pel funcionament habitual de les reunions de treball, les respostes (encara que de Miami, segur que més d’un de nosaltres les firmaria) van ser del tipus: “En alguns casos se’ns afegia gent a la reunió, la reunió s’interrompia i havíem de tornar a reiniciar-la”, “en molts casos es parlava de qüestions personals com vacances, cobertures, programació, les reunions esdevenien força informals” o bé “en molts casos, les reunions s’allargaven”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Caminar per l’oficina…walk&work

Després d’una temporada inactiu, deixo una entrada de La Vanguardia, encara no fa un any (Octubre-2016),  on es recorda la bondat de caminar quan es té un treball sedentari. Embarcat en la continuació d’aquesta proposta.

 

 

Estiraments a la feina

Embed from Getty Images

En aquest estudi els investigadors es van proposar examinar l’eficàcia d’un programa de relaxació muscular progressiva (RMP) com a part d’un programa de promoció de la salut en el lloc de treball, actuant  sobre l’estrès autopercebut, l’ansietat i la depressió entre els treballadors d’una línia de muntatge d’automòbils, utilitzant un disseny d’assaig quasi-experimental.

Van utilitzar dues línies d’ensamblament a una de les quals se’ls practicava teràpia RMP mentres que a l’altra només se’ls repartien fulletons informatius i es pretenia analitzar l’eficàcia d’aquesta teràpia de relaxació.  L’estrès, la depressió i els nivells d’ansietat dels participants es van mesurar utilitzant la versió curta del qüestionari DASS-21. Mitjançant les proves estadístiques habituals es va avaluar la significació dels efectes en el grup d’intervenció tant per estrès com per depressió i ansietat.

Els investigadors no van trobar efectes significatius favorables sobre l’estrès en el grup d’intervenció que havia efectuat RMP en comparació amb el grup al que només se’ls havia donat informació. Si que van detectar un efecte significatiu en l’evolució temporal dels nivells d’estrés, mentre que els nivells de depressió i ansietat, que eren mínims a l’inici de l’estudi en ambdós grups, no van permetre detectar una reducció significativa dels mateixos.

La millora en els nivells d’estrès va mostrar el potencial de la teràpia RMP com a estratègia d’afrontament en el lloc de treball. Pels autors, juntament amb la recerca en aquest camp, també cal examinar els efectes beneficiosos de les estratègies d’afrontament en el lloc de treball.

Referència: Sundram BM, Dahlui M, Chinna K. Effectiveness of progressive muscle relaxation therapy as a worksite health promotion program in the automobile assembly line. Ind Health. 2015 Dec 26. [Epub ahead of print]

El sedentarisme dels radiòlegs

En aquest estudi els autors han tractat de quantificar el sedentarisme en l’activitat laboral del radiòleg, un risc potencial per a la seva salut.

Els autors de l’estudi van enquestar tots els radiòlegs, de tots els nivells formatius de la seva institució acadèmica, amb l’objectiu d’ estimar els nivells de sedentarisme, en termes de temps asseguts, tant  a la pròpia feina com fora d’aquesta. Es van utilitzar monitors d’activitat Fitbit per mesurar els nivells d’activitat en els treballs dels residents de radiologia, pediatria i medicina interna.  Es van correlacionar eles resultats amb els resultats de la utilització dels equips dinàmics (estar assegut o dempeus, caminar o anar en bicicleta) i amb els sistemes de comunicació de les estacions de treball dels residents de radiologia.

Entre els radiòlegs enquestats (n = 89), el 78% va estimar que estava assegut durant almenys 6 hores per dia de treball.  El lloc de treball representa, per la major part dels enquestats -81%- la major part del temps que es passa assegut. Com a resultat de les mesures dels monitors d’activitat, els residents de radiologia (n = 27) van efectuar un menor nombre de passos per dia (2683 vs 4602 vs 4967) i per hora (294 vs 419 vs 444) i amb najor activitat sedentària per hora (40,3 vs 36,2 vs 34,9 min / h) que els residents de Medicina Interna (n = 15) i els de pediàtria (n = 9).

L’activitat experimentada durant el treball de lectura efectuat en habitació i el treball d’intervenció es va comparar mitjançant l’estudi de 4 residents de radiologia addicionals durant els dos tipus d’activitats. L’activitat de la sala de lectura va ser baixa, mentre que l’activitat a les tasques d’intervenció va superar els nivells mitjans dels residents de pediatria i dels residents de medicina interna.

La percepció dels residents de radiologia (n = 28) i els valors d’utilització de les estacions de treball van variar entre les diferents sales de lectura, però eren generalment inferiors al  75%  els que manifestaven utililtzar-les poques vegades o mai. L’ús que manifestaven fer-ne els residents es correlacionava amb les dades d’utilització de les estacions de treball disponibles a la institució (R2 = 0,64, p = 0,013).

En conclusió, els autors consideren que en el seu estudi els residents de radiologia tenen una vida laboral més sedentaria quan se’ls compara amb residents d’altres especialitats i que aquests no utilitzaven adequadament les eines disponibles per mitigar aquest risc. Els riscos potencials per a la salut derivats de la inactivitat justifiquen els esforços individuals i departamentals per limitar la inactivitat laboral entre els radiòlegs.

 

Referència: Lamar DL, Chou SS, Medverd JR, Swanson JO.Sedentary Behavior in the Workplace: A Potential Occupational Hazard for Radiologists.Curr Probl Diagn Radiol. 2015 Nov 10. pii: S0363-0188(15)30035-9. doi: 1

 

Prevenció de trastorns múscul-esquelètics d’extremitats superiors

Embed from Getty Images

Les lesions múscul-esquelètiques (trastorns múscul-esquelètics -TME-)  i el dolor, en molts casos incapacitant, originats a múltiples ocupacions per causes relacionades amb el treball segueixen sent substancials. Hi ha poc consens en quines són les intervencions més apropiades per prevenir aquestes lesions i quines intervencions poden dur-se a terme als llocs de treball.

Amb aquesta premisa, els autors han dut a terme una revisió sistemàtica de diferents intervencions efectuades en l’àmbit laboral per actualitzar el coneixement relacionat amb la prevenció i la gestió d’aquests trastorns múscul-esquelètics d’extremitats superiors.

En l’estudi s’han tingut en compte sis bases de dades électroniques smb una cerca que ha obtingut gairebé 10.000 referències des de  gener de 2008 fins a finals de 2013. Finalment s’han combinat 26 estudis d’alta i mitjana qualitat rellevants per a la pregunta formulada en la recerca amb altres 35 de la revisió original per sintetitzar l’evidència sobre 30 categories d’intervenció diferents.

S’ha trobat una forta evidència amb una de les categories d’intervenció: l’entrenament de la resistència, el que ha portat a formular una clara recomanació: La implementació d’un programa d’exercicis d’entrenament de resistència en el lloc de treball pot ajudar a prevenir i gestionar els trastorns múscul-esquelètics d’extremitats superiors i els símptomes amb ells associats. La síntesi de la revisió  també va aportar proves de moderada evidència per als programes d’estiraments, el feed-back en l’ús del ratolí o els elements per recolzar els avantbraços, com elements per prevenir els trastorns múscul-esquelètics d’extremitats superiors i els seus símptomes. També s’han trobat evidències moderades de que no s’obté cap benefici utilitzant EMG amb biofeedback, amb la formació en gestió de l’estrès laboral o amb l’ajust dels llocs de treball d’oficines. 

 

Referència: Van Eerd D, Munhall C, Irvin E, Rempel D, Brewer S, van der Beek AJ, Dennerlein JT, Tullar J, Skivington K, Pinion C, Amick B. Effectiveness of workplace interventions in the prevention of upper extremity musculoskeletal disorders and symptoms: an update of the evidence. Occup Environ Med. 2015 Nov 8. pii: oemed-2015-102992. doi: 10.1136/oemed-2015-102992.
Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: