Caminar per l’oficina…walk&work

Després d’una temporada inactiu, deixo una entrada de La Vanguardia, encara no fa un any (Octubre-2016),  on es recorda la bondat de caminar quan es té un treball sedentari. Embarcat en la continuació d’aquesta proposta.

 

 

Anuncis

Activar-se millora el risc de mortalitat prematura

Aquesta entrada s’havia quedat sense publicar. Segur que ja haurà sortit per algun altra lloc, però aquí va. Tot suma, i moure’s per poc que sigui és millor, molt millor que fer el dropo*

*diccionari.cat
dropo-a : adj i m i f 1 Que defuig el treball. Ets massa dropo: et passaries el dia dormint! 2. Fer el dropo. Estar sense fer res.

Embed from Getty Images
Les dades que avaluen els benefici en termes de mortalitat de la substitució de temps sedentari per la pràctica d’activitat física són escasses. En aquest estudi han explorat de quina manera els canvis en els temps de comportament sedentari, quan es passa a efectuar activitat física de diferents intensitats, es  relacionen amb el risc de mortalitat.
A partir de les dades de l’Enquesta Nacional de Salut i l’examen Nutricional (NHANES) dels anys 2003-2004 i 2005-2006, es va efectuar un seguiment a les dones i homes d’entre 50-85 anys, amb diferents fases de seguiment, seguiment fins a finals de l’any 2011. El temps de sedentarisme i l’activitat física es van avaluar utilitzant un acceleròmetre ActiGraph. Van adaptar models de substitució isotemporal per estimar l’efecte de la substitució d’un tipus de conducta per un altra en funció de l’activitat enregistrada per l’acceleròmetre.

Durant un seguiment mitjà de 6,35 anys, es van produir 697 morts per qualsevol causa. La substitució de 30 minuts de temps sedentari per una quantitat igual d’activitat lleugera es va associar amb una reducció del 14% del risc de mortalitat (raó de risc ajustada en un model multivariable -RR- = 0,86; interval de confiança 95% (IC) = 0,83-0,90).
Embed from Getty Images
La substitució de temps sedentari per una activitat moderada o vigorosa es va relacionar amb la reducció del risc de mortalitat del 50% (RR = 0,50, IC 95% = 0,31 a 0,80). També es va observar un menor risc de mortalitat, 42%, quan l’activitat física lleugera va ser reemplaçada per activitat moderada a vigorosa (HR = 0,58, IC del 95% = 0,36-0,93).
Embed from Getty Images

La conclusió sembla evident: La substitució del temps de sedentarisme per la mateixa quantitat d’activitat física té un efecte protector sobre la mortalitat prematura, i  la substitució de l’activitat física lleugera per una activitat moderada o vigorosa també s’associa amb aquest efecte de protecció envers la mortalitat prematura.

 

SI en voleu saber més, aneu a les fonts:
Schmid D, Ricci C, Baumeister SE, Leitzmann MF.Replacing Sedentary Time with Physical Activity in Relation to Mortality. Med Sci Sports Exerc. 2016 Jul;48(7):1312-9. doi: 10.1249/MSS.0000000000000913.

Sedentarisme i mal de coll i espatlles

Embed from Getty Imagesp style=”text-align: justify;”>

Ara que cada cop més el sedentarisme s’està convertint en el cinquè genet de l’apocalipsi, associat amb la pràctica totalitat de malalties no transmissibles, apareix un estudi que ens indica algun avantatge d’estar assegut.

Aquest estudi, amb dades obtingudes de la cohort d’activitat física danesa mesurada objectivament (DPHACTO) ha tingut com a objectiu determinar el grau en què el temps que un treballador passa assegut a la feina -mesurat objectivament-  està associat amb la presència de dolor a la regió cervical i espatlles en el termini d’un any i en una mostra de treballadors industrials.

Els autors han analitzat les dades de 625 treballadors de la cohort DPHACTO, amb les dades del període 2012-2013. Les dades objectives del temps que els treballadors passen asseguts es van recollir a l’inici de l’estudi utilitzant acceleròmetres i la intensitat del dolor automanifestat a la zona cervical i d’espatlles es va enregistrar utilitzant un total de 14 recordatoris mitjançant missatges de text als telèfons mòbils (es va utilitzar una escala de valoració numèrica 0-10) durant tot l’any. Per determinar la relació entre temps sedentari i dolor es van utilitzar models lineals mixtes, crus i ajustats per factors demogràfics, laborals, d’estil de vida, i en funció de la intensitat inicial del dolor.

Els resultats van mostrar que en els casos en què major era el temps que els treballadors estaven asseguts es produïa una disminució més ràpida de la intensitat del dolor al cap dels 12 mesos, resultat estadísticament significatiu quan s’analitzà l’evolució del comportament del dolor ja fos analitzat en cru (p = 0,020) o amb un model ajustat (p = 0,027).

Pels autors, en el cas de treballadors industrials, estar més temps assegut s’associa significativament amb una evolució favorable de la intensitat del dolor cervical i d’espatlles. Creuen que aquesta relació entre el temps que passem asseguts a la feina i el dolor necessita més investigació abans de fer recomanacions o desenvolupar guies o procediments sobre el comportament sedentari en aquest grup de treballadors manuals.

Referència: Hallman DMGupta NHeiden MMathiassen SEKorshøj MJørgensen MB. Holtermann A.Is prolonged sitting at work associated with the time course of neck-shoulder pain? A prospective study in Danish blue-collar workers.BMJ Open. 2016 Nov 10;6(11):e012689. doi: 10.1136/bmjopen-2016-012689.

Sedentarisme i mortalitat: relació causal?

Embed from Getty Images

El comportament sedentari (definit com el temps que passem asseguts, amb una baixa despesa d’energia) està associat amb efectes perjudicials per a la salut, inclosa la mortalitat global per tot tipus de causes, però encara no s’ha establert  si aquesta associació pot ser considerada causal.

Amb l’anàlisi d’estudis primaris i revisions sistemàtiques, i basant-se  en els criteris de causalitat de Bradford Hill s’ha volgut comprovar si la probabilitat de que la conducta sedentària determinada a mútliples estudis epidemiològics tingui una relació causal amb la mortalitat prematura per de qualsevol origen.

La cerca efectuada en aquest sentit, basant-se en els criteris de comportament sedentari i mortalitat global, va obtenir un total de 386 registres que, d’acord amb els criteris de selecció previstos es van reduir a 8 estudis de revisió (que implicaven 17 estudis epidemiològics primaris). Les mesures d’exposició van incloure la pròpia manifestació del temps amb conducta sedentària, el temps que s’estava veient televisió i el temps que es passava davant la pantalla d’ordinador.  Els estudis tenien en compte la comparació d’un grup de referència de baixa conducta sedentària amb altres categories en que el comportament sedentari era progressivament major.  Es van fer servir quatre dels criteris de Bradford-Hill: la força de l’associació, la consistència, la temporalitat i la dosi-resposta. L’evidència que suportava la causalitat en cada revisió sistemàtica i els diferents estudis primaris es va classificar atenent a un codi semafòric en el qual s’atorgava el color verd quan es considerava que existien suficients proves que avalaven la causalitat, groc quan aquestes no eren concloents i el vermell quan no hi havia cap evidència de causalitat o bé el resultat de l’estudi no mostrava cap tipus d’efecte.

Segons això, de les vuit revisions sistemàtiques incloses al seu anàlisi, set es van considerar de color verd pel que fa a la consistència de l’evidència, sis respecte a la temporalitat i en   quatre casos respecte a la  força de l’associació. No es va trobar suficient evidència pel que fa a la relació dosi-resposta, classificada amb vermell en cinc ocasions. Cinc dels estudis de revisió van obtenir globalment una qualificació de color verd i dotze (67%) dels estudis primaris també van ser qualificats d’aqueta manera, amb una evidència robusta pel que respecte a la força de l’associació i la temporalitat.

Amb aquests resultat, els autors arriben a la conclusió que hi ha una evidència raonable per considerar una relació causal entre el comportament sedentari i la mortalitat per qualsevol tipus de causa, basant-se en els criteris epidemiològics de força de l’associació, consistència de l’efecte i temporalitat.

Embed from Getty Images
Si voleu saber-ne més: Biddle SJBennie JABauman AEChau JYDunstan DOwen NStamatakis Evan Uffelen JG. Too much sitting and all-cause mortality: is there a causal link?. BMC Public Health. 2016 Jul 26;16(1):635. doi: 10.1186/s12889-016-3307-3.

Sedentarisme i risc metabòlic

Embed from Getty Images

Cada cop hi ha menys dubtes, o el que seria el mateix, major evidència i de major qualitat, sobre els efectes nocius del sedentarisme. Continuant en aquesta linea, al darrer número del Journal of Occupational and Environmental Medicine s’ha publicat un estudi longitudinal en el qual han estudiat l’associació entre la conducta sedentària amb el desenvolupament d’una síndrome metabòlica, en l’àmbit laboral i en treballadors de professions preferentment sedentàries.

Amb una mostra de 203 individus, tots ells amb ocupacions que implicaven baixa activitat física, es van mesurar diversos paràmetres relacionats amb la síndrome metabòlica (pes, circumferència de cintura, glicèmia, trigliceridèmia, colesterol total, HDL i LDL) a l’inici i al final de l’estudi, que va tenir una durada de 12 mesos. Per avaluar el sedentarisme dels individus van utilitzar un acceleròmetre, el que els permetía controlar el propi sedentarisme, així com els periodes d’activitat física moderada i vigorosa.

Els nivells elevats de sedentarisme a l’inici de l’estudi van resultar ser predictius d’una major incidència de síndrome metabòlica (Odds rati: 4,07 IC 95%: 1,69-9,76), de la mateixa manera que els canvis en la conducta sedentària eren predictors de manera significativa de canvis en els indicadors de risc cardiometabòlic.

L’estudi té la gràcia de ser senzill i fàcilment reproduïble i amb els resultats obtinguts ja es disposa de més dades que acrediten que treballadors amb professions que impliquen una baixa activitat física, i amb una important quantitat de temps en modus sedentari, això els implica una major predisposició i un augment del risc  de desenvolupar trastorns cardiovasculars i metabòlics.

Si en voleu saber més detalls, aneu a beure de les fonts: Zhou Z1, Xi Y, Zhang F, Lu Q, Zhang F, Huang D, Ren H, Wang K, Yin Z.J Sedentary Behavior Predicts Changes in Cardiometabolic Risk in Professional Workers: A One-Year Prospective Study. J Occup Environ Med. 2016 Apr;58(4):e117-23. doi: 10.1097/JOM.0000000000000673.

 

Cinemèdic

De cinema, història i medicina

Activitat i salut

Promoció de la salut i medicina de l'activitat física

BLOGMALDITO RUNNING PUB

RUNNING PARA ADICTOS DESDE BARCELONA HACIA EL INFINITO

e-saludable

Recursos y Noticias sobre empresas saludables

%d bloggers like this: